Carta Internacional de Drets Humans

De Viquipèdia
Eleanor Roosevelt sostenint la Declaració Universal dels Drets Humans en espanyol.

Es coneix com a Carta Internacional de Drets Humans al següent conjunt de documents sobre drets humans, proclamats per les Nacions Unides, en diversos moments:[1][2]

La Declaració Universal de Drets Humans té caràcter de dret internacional consuetudinari; lloc constitueix unes orientacions o línies a seguir, encara que és citada freqüentment en les lleis fonamentals o constitucions de molts de països i en altres legislacions nacionals, no obstant això, no té el tractament d'acord internacional o tractat internacional.

Els dos Pactes Internacionals: el de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el de Drets Civils i Polítics, constitueixen acords vinculants, aprovats per l'Assemblea General en 1966, desenvolupen la Declaració Universal, ja que plasmen en obligacions jurídiques els drets que hi figuren i estableixen òrgans per vigilar el compliment pels Estats que en formen part. Aquests dos Pactes reben també el nom de Pactes de Nova York.[3]

Els protocols facultatius que solen acompanyar als tractats de dret humans estableixen procediments (per exemple, d'investigació, denúncia o comunicació) en relació amb el tractat principal, o bé, desenvolupen aspectes particulars d'aquest. Els protocols facultatius tenen l'estatus de tractats internacionals i estan oberts a la signatura i ratificació per part dels estats parteix de tractat principal.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]