Vés al contingut

Francesc Torralba i Roselló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesc Torralba)
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Torralba i Roselló
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Francesc Torralba Roselló Modifica el valor a Wikidata
15 maig 1967 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona
Facultat de Teologia de Catalunya
Universitat de Copenhaguen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCatedràtic d'Universitat, filòsof i teòleg
OcupadorUniversitat Ramon Llull Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Lloc webfrancesctorralba.com
IMDB: nm3046902 TMDB (persona): 5050489
X: f_torralba Modifica el valor a Wikidata

Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 15 de maig de 1967) és un professor universitari, filòsof i teòleg català.[1]

Va estudiar filosofia a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura al millor expedient acadèmic. Posteriorment, va ampliar estudis a la Universitat de Copenhaguen on va estudiar llengua danesa per fer la seva tesi sobre el pensador Søren Kierkegaard, que va defensar el 1992 i gràcies a la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. També va realitzar la llicenciatura en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1993) sobre la cristologia de Kierkegaard i va defensar la tesi doctoral en teologia sobre el pensament antropològic del teòleg catòlic Hans Urs Von Balthasar (1997).

És catedràtic de filosofia de la Universitat Ramon Llull i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d'Espanya i de Sud Amèrica. Des de 2003 dirigeix la Càtedra de Pensament Cristià d'Andorra.[2] És director de la Càtedra Ethos d'ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull, director del Ramon Llull Journal of applied Ethics. Presideix també el Comitè d'Ètica Assistencial de la Fundació SAR-Quavitae, l'Observatori d'Ètica d'Aldeas Infantiles SOS, el Comitè d'Ètica de MC Mutual. El 2011 fou nomenat per Benet XVI consultor del Consell Pontifici de la Cultura de la Santa Seu[3] i és president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.[4] Des de 2012 dirigeix els Diàlegs de Pedrabes,[5] un cicle organitzat per l'Ajuntament de Barcelona al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Des de febrer de 2014 és president del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya.[6] Des de desembre de 2014 és membre de la Reial Acadèmia de Doctors.[7] L'any 2015 va rebre el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per L'imperi de la incomunicació.[21]

El 2023 va perdre un fill en un accident de muntanya.[8]

El seu pensament gira al voltant dels elements centrals de l'existència humana (el patiment, Déu, el dolor, o el sentit de l'existència). És autor d'un gran nombre d'assaigs de temàtiques diverses, especialment en els àmbits de la filosofia, l'ètica, la pedagogia i la religió.

És vicepresident de la Societat Hispànica d'Amics de Søren Kierkegaard (SHAK), ha traduït aquest autor del danès al català, i coneix a fons el pensament de Friedrich Nietzsche. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, l'alemany, el francès, l'italià, el portuguès, el romanès i l'anglès.

Torralba va guanyar el 58è Premi Josep Pla de narrativa 2026 amb l’assaig Anatomia de l’esperança.[9]

Bibliografia (una tria)

Referències

  1. ↑ «Francesc Torralba i Roselló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «La Càtedra de Pensament cristià aposta per un model més social que superi la deshumanització de l'economia». Diari d'Andorra, 04-07-2014. Arxivat de l'original el 2015-12-08 [Consulta: 12 novembre 2015].
  3. ↑ Llisterri, Jordi «Torralba nomenat pel papa consultor del Pontifici Consell per a la Cultura». CatalunyaReligió.cat, 10-12-2011, pàg. 1.
  4. ↑ «Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2018-08-15. [Consulta: 22 desembre 2014].
  5. ↑ López, M. Paz «Espíritu y ciencia en elmonasterio». La Vanguardia, 16-12-2012, pàg. 48.
  6. ↑ «Francesc Torralba presidirà el Comitè d'Ètica dels Mossos». Ara, 12-02-2014, pàg. 1.
  7. ↑ Llisterri, Jordi «Francesc Torralba o la filosofia per transformar el món». CatalunyaReligió.cat, 07-12-2014, pàg. 1.
  8. ↑ «Francesc Torralba: «El meu fill ja no hi serà mai més, però jo tampoc seré mai més qui era abans»», 08-10-2024. [Consulta: 2 març 2025].
  9. ↑ «Francesc Torralba guanya el Premi Josep Pla 2026 amb l’assaig 'Anatomia de l’esperança'». El Nacional, 06-01-2026. [Consulta: 7 gener 2026].
  10. ↑ «'Amb Déu o sense'». Catalunya Ràdio - Els matins, 14-03-2012.
  11. ↑ «Debate "Con o sin Dios"». RTVE - Para todos La 2, 03-10-2012.
  12. ↑ «Francesc Torralba: «El meu fill ja no hi serà mai més, però jo tampoc seré mai més qui era abans»», 08-10-2024. [Consulta: 20 desembre 2024].
  13. ↑ Vidal Coll, Yun «Francesc Torralba: «Per mi, la Paraula és un refugi espiritual» Arran del llibre ‘La Paraula que em sosté’ (Ara Llibres), conversem amb Francesc Torralba de les seves meditacions sobre el dol, la vida, i l'amor». Núvol, 26-09-2025 [Consulta: 25 novembre 2025].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Torralba_i_Roselló&oldid=36691521»