Francesc Torralba i Roselló
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francesc Torralba Roselló 15 maig 1967 Barcelona |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Universitat de Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya Universitat de Copenhaguen |
| Activitat | |
| Ocupació | Catedràtic d'Universitat, filòsof i teòleg |
| Ocupador | Universitat Ramon Llull |
| Membre de | |
| Premis | |
| |
| Lloc web | francesctorralba.com |
Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 15 de maig de 1967) és un professor universitari, filòsof i teòleg català.[1]
Va estudiar filosofia a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura al millor expedient acadèmic. Posteriorment, va ampliar estudis a la Universitat de Copenhaguen on va estudiar llengua danesa per fer la seva tesi sobre el pensador Søren Kierkegaard, que va defensar el 1992 i gràcies a la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. També va realitzar la llicenciatura en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1993) sobre la cristologia de Kierkegaard i va defensar la tesi doctoral en teologia sobre el pensament antropològic del teòleg catòlic Hans Urs Von Balthasar (1997).
És catedràtic de filosofia de la Universitat Ramon Llull i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d'Espanya i de Sud Amèrica. Des de 2003 dirigeix la Càtedra de Pensament Cristià d'Andorra.[2] És director de la Càtedra Ethos d'ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull, director del Ramon Llull Journal of applied Ethics. Presideix també el Comitè d'Ètica Assistencial de la Fundació SAR-Quavitae, l'Observatori d'Ètica d'Aldeas Infantiles SOS, el Comitè d'Ètica de MC Mutual. El 2011 fou nomenat per Benet XVI consultor del Consell Pontifici de la Cultura de la Santa Seu[3] i és president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.[4] Des de 2012 dirigeix els Diàlegs de Pedrabes,[5] un cicle organitzat per l'Ajuntament de Barcelona al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Des de febrer de 2014 és president del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya.[6] Des de desembre de 2014 és membre de la Reial Acadèmia de Doctors.[7] L'any 2015 va rebre el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per L'imperi de la incomunicació.[21]
El 2023 va perdre un fill en un accident de muntanya.[8]
El seu pensament gira al voltant dels elements centrals de l'existència humana (el patiment, Déu, el dolor, o el sentit de l'existència). És autor d'un gran nombre d'assaigs de temàtiques diverses, especialment en els àmbits de la filosofia, l'ètica, la pedagogia i la religió.
És vicepresident de la Societat Hispànica d'Amics de Søren Kierkegaard (SHAK), ha traduït aquest autor del danès al català, i coneix a fons el pensament de Friedrich Nietzsche. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, l'alemany, el francès, l'italià, el portuguès, el romanès i l'anglès.
Torralba va guanyar el 58è Premi Josep Pla de narrativa 2026 amb l’assaig Anatomia de l’esperança.[9]
Bibliografia (una tria)
- Ètica del perdó (Cruïlla, 1993) ISBN 84-7629-785-8
- Cercles infernals: Sobre el pensament del jove Nietzsche (Edicions 62, 1990) ISBN 84-297-3108-3
- Rostres del silenci (Pagès Editors, 1996) ISBN 84-7935-339-2
- Antropología del cuidar (Fundación Mapfre Medicina, Institut Boja de Bioètica, 1998) ISBN 84-7100-842-4
- Explorar el sentido de la realidad (Edebé, 2000) ISBN 84-236-5322-6
- Rostro y sentido de la acción educativa (Edebé, 2001) ISBN 84-236-5425-7
- Ética del cuidar: Fundamentos, contextos y problemas (Fundación Mapfre Medicina, Institut Boja de Bioètica, 2001) ISBN 84-7100-770-3
- Cent valors per viure: La persona i la seva acció en el món (Pagès Editors, 2001) ISBN 84-7935-865-3
- Vint-i-cinc catalans i Déu (Planeta, 2002) ISBN 84-9708-084-X
- ¿Un altre món és possible?: Educar després de l'Onze de Setembre (Edicions 62, 2003) ISBN 84-297-5294-3
- ¿Qué es la dignidad humana?: Ensayo sobre Peter Singer, Hugo Tristram Engelhardt y John Harris (Herder, 2004) ISBN 84-254-2407-0
- Pares i fills (Planeta, 2003) ISBN 84-9708-111-0
- Cartes al fill que encara no té nom (Planeta, 2005) ISBN 84-9708-147-1
- El civisme planetari explicat als meus fills (Curbet Edicions, 2005) ISBN 84-95483-97-1
- L'art de saber escoltar (Pagès Editors, 2006) [[Especial:Fonts bibliogràfiques/9788493569532|ISBN 978-84-9779-415-2]]
- Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche, Freud (Fragmenta Editorial, 2007) ISBN 978-84-935695-3-2; 2a edició 2018: ISBN 978-84-15518-83-9
- La paciència (Pagès Editors, 2007) ISBN 978-84-9779-545-6
- La tendresa (Pagès Editors, 2007) ISBN 978-84-9779-543-2
- L'amistat (Pagès Editors, 2008) ISBN 978-84-9779-617-0
- El sentit de la vida (Ara Llibres, 2008) ISBN 978-84-96767-49-2
- Planta cara a la mort (Ara Llibres, 2008) ISBN 978-84-92406-97-5
- L'art de saber estar sol (Pagès Editors, 2009) ISBN 978-84-9779-834-1
- Sosegarse en un mundo sin sosiego: Cartas a una mujer acelerada (Plataforma Editorial, 2009) ISBN 978-84-96981-19-5
- Inteligencia espiritual (Plataforma Editorial, 2011) ISBN 978-84-96981-74-4
- Jesucrist 2.0: El cristianisme ara i aquí (Pòrtic, 2012) ISBN 978-84-9809-178-6
- El valor de tenir valors (Ara Llibres, 2012) ISBN 978-84-15224-76-1
- Inteligencia espiritual en los niños (Plataforma Editorial, 2012) ISBN 978-84-15577-13-3
- L'espiritualitat (Pagès Editors, 2012) ISBN 978-84-9975-284-6
- Amb Déu o sense, amb Vicenç Villatoro (Fragmenta Editorial, 2012) ISBN 978-84-92416-54-7.[10] Traduït al castellà.[11]
- Un mar de emociones (Lectio Ediciones, 2013) ISBN 978-84-15088-91-2
- Afrontar la diversitat: Do i tasca (Pagès Editors, 2013) ISBN 978-84-9975-360-7
- Destriar el bé del mal: L'art de trobar criteris ètics en la vida diària (Pagès Editors, 2013) ISBN 978-84-9975-317-1
- El coratge de ser un mateix (Pagès Editors Arxivat 2015-04-16 a Wayback Machine., 2014) ISBN 978-84-9975-432-1
- La revolució de la tendresa: El veritable rostre del Papa Francesc (Pagès Editors, 2014) ISBN 978-84-9975-454-3
- ¿Quanta transparència podem digerir? (Pagès Editors, 2015) ISBN 978-84-9975-644-8
- Paraules de consol. En la mort d'un ésser estimat (Amgle Editorial, 2020) [[Special:BookSources/978-84-18197-24-6
- Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard (Ediciones Khaf, 2023) ISBN 9788415995630
- Benaurances per a agnòstics (Fragmenta Editorial, 2024) ISBN 978-84-10188-07-5|ISBN 978-84-18197-24-6
- Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard (Ediciones Khaf, 2023) ISBN 9788415995630
- Benaurances per a agnòstics (Fragmenta Editorial, 2024) ISBN 978-84-10188-07-5]] Error en ISBN: caràcter no vàlid
- No hi ha paraules (Ara Llibres, 2024) ISBN 978-84-1173-093-8[12]
- La paraula que em sosté (Ara Llibres, 2025) ISBN 978-84-1173-168-3[13]
Referències
- ↑ «Francesc Torralba i Roselló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «La Càtedra de Pensament cristià aposta per un model més social que superi la deshumanització de l'economia». Diari d'Andorra, 04-07-2014. Arxivat de l'original el 2015-12-08 [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ Llisterri, Jordi «Torralba nomenat pel papa consultor del Pontifici Consell per a la Cultura». CatalunyaReligió.cat, 10-12-2011, pàg. 1.
- ↑ «Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2018-08-15. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ López, M. Paz «Espíritu y ciencia en elmonasterio». La Vanguardia, 16-12-2012, pàg. 48.
- ↑ «Francesc Torralba presidirà el Comitè d'Ètica dels Mossos». Ara, 12-02-2014, pàg. 1.
- ↑ Llisterri, Jordi «Francesc Torralba o la filosofia per transformar el món». CatalunyaReligió.cat, 07-12-2014, pàg. 1.
- ↑ «Francesc Torralba: «El meu fill ja no hi serà mai més, però jo tampoc seré mai més qui era abans»», 08-10-2024. [Consulta: 2 març 2025].
- ↑ «Francesc Torralba guanya el Premi Josep Pla 2026 amb l’assaig 'Anatomia de l’esperança'». El Nacional, 06-01-2026. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ «'Amb Déu o sense'». Catalunya Ràdio - Els matins, 14-03-2012.
- ↑ «Debate "Con o sin Dios"». RTVE - Para todos La 2, 03-10-2012.
- ↑ «Francesc Torralba: «El meu fill ja no hi serà mai més, però jo tampoc seré mai més qui era abans»», 08-10-2024. [Consulta: 20 desembre 2024].
- ↑ Vidal Coll, Yun «Francesc Torralba: «Per mi, la Paraula és un refugi espiritual» Arran del llibre ‘La Paraula que em sosté’ (Ara Llibres), conversem amb Francesc Torralba de les seves meditacions sobre el dol, la vida, i l'amor». Núvol, 26-09-2025 [Consulta: 25 novembre 2025].
Enllaços externs
- Persones vives
- Filòsofs barcelonins contemporanis
- Professors de la Universitat Ramon Llull
- Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta
- Alumnes de la Facultat de Teologia de Catalunya
- Naixements del 1967
- Alumnes de la Universitat de Copenhaguen
- Filòsofs catalans del segle XXI
- Filòsofs catalans del segle XX
- Docents barcelonins contemporanis
- Teòlegs barcelonins
- Teòlegs del segle XXI
- Teòlegs del segle XX
- Teòlegs catalans del sud contemporanis
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Premis Josep Pla de narrativa