Claribel Alegría

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClaribel Alegría
Claribel Alegria.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Clara Isabel Alegría Vides Modifica el valor a Wikidata
12 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata
Estelí (Nicaragua) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 2018 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Managua (Nicaragua) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitatnicaragüenca
FormacióUniversitat George Washington Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, traductora, novel·lista, assagista, lingüista, periodista, escriptora, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJuan Ramón Jiménez Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDarwin J. Flakoll (–1995) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webclaribelalegria.com Modifica el valor a Wikidata

Clara Isabel Alegría Vides (Estelí, Nicaragua, 12 de maig de 1924 - Managua, Nicaragua, 25 de gener de 2018)[1] fou una poeta, assagista, novel·lista, traductora i periodista nicaragüenca que ha esdevingut una veu bàsica en la literatura de l'Amèrica central contemporània. Escrivia amb el pseudònim de Claribel Alegría.[2]

Biografia[modifica]

Infància[modifica]

Va néixer el 12 de maig de 1924 a Estelí, Nicaragua, de pares nicararagüencs i salvadorencs. Va créixer a la ciutat de Santa Ana, a l'occident del Salvador. Amb només vuit anys, hi va presenciar la massacre de més de trenta mil camperols i indígenes.

Educació[modifica]

El 1943 Alegría es mudà a EUA a estudiar a la Universitat George Washington, a Washington DC.[3] El 1948, es graduà amb el diploma de Filosofia i Lletres.[4]

Vida personal[modifica]

Va viure a EUA durant molts d'anys, i es casà amb l'escriptor estatunidenc Darwin J. Flakoll. El 1985 Alegría va tornar a Nicaragua per ajudar a ressuscitar-la després de la Guerra Civil. Les massacres de 1932 la feren una gran defensora de la no-violència. El 1995, el seu home va morir a Managua.

Cal destacar que passà diverses etapes de la seva vida a Deià, Mallorca.[5]

Obra[modifica]

Entre les seves obres, hi ha diverses novel·les històriques com Somoza, expediente cerrado: La historia de un ajusticiamiento (1993), en què parla de la vida del dictador nicaragüenc Anastasio Somoza. Aquest i altres llibres varen ser escrits en col·laboració amb el seu home. La seva obra (poesia, novel·la i contes) segueix les línies de la seva època,[6] cerca la denúncia social i vindica els drets humans amb un llenguatge a vegades antiliterari.

Llista d'obres[modifica]

  • Anillo de silencio (1948)
  • Vigilias (1953)
  • Acuario (1955)
  • Huésped de mi tiempo (1961)
  • Vía única (1965)
  • Aprendizaje (1970)
  • Pasaré a cobrar y otros poemas (1973)
  • Sobrevivo (1978, Premio Casa de las Américas de Poesía
  • Flores del volcán; suma y sigue (1981)
  • Tres cuentos (1958)
  • Álbum familiar (1984)
  • Despierta, mi bien, despierta (1986)
  • Luisa en el país de la realidad (1987)
  • Cenizas de Izalco (1966)
  • La encrucijada salvadoreña (1980)
  • Nicaragua: la revolución sandinista (1980)
  • No me agarran viva: la mujer salvadoreña en lucha (1983)
  • Para romper el silencio: resistencia y lucha en las cárceles salvadoreñas (1984)

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Fallece la poeta nicaragüense Claribel Alegría a los 93 años» (en castellà). El País, 25-01-2018 [Consulta: 25 gener 2018].
  2. «Claribel Alegría». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  3. Belli, Gioconda. Rebeliones y revelaciones (en castellà). Navarra: Txalaparta, 2018, p. 220. ISBN 9788417065386. 
  4. Ambroggio, Luis Alberto «Entrevista con Claribel Alegría». Revista de la Academia Norteamericana de la Lengua Española, 2012, pàg. 73.
  5. Ambroggio, Luis Alberto «Entrevista con Claribel Alegría». Revista de la Academia Norteamericana de la Lengua Española, 2012, pàg. 78.
  6. «Claribel Alegría» (en anglès). Academy of American Poets. [Consulta: 26 gener 2021].
  7. Spadola, Carmelo Andrea «Literatura y visión tanatológica. Claribel Alegría y el diálogo con los muertos». Centroamericana, 2014, pàg. 91.
  8. «2006 – Claribel Alegría» (en anglès). World Literature Today. [Consulta: 26 gener 2021].
  9. «Carible Alegría» (en castellà). Universidad de Salamanca, 2017. [Consulta: 26 gener 2021].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Samaniego, Fabian A., Nelson Rojas, Maricarmen Ohara y Francisco X. Alarcon. El mundo 21 hispano. Boston: Houghton Mifflin Company, 2005.

Enllaços externs[modifica]