Daniel Auber
  | |
| Nom original | (fr) Daniel-François-Esprit Auber |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 29 gener 1782 Caen (França) |
| Mort | 12 maig 1871 (89 anys) 9è districte de París (França) |
| Sepultura | Cementiri de Père-Lachaise, 4 |
| Director Conservatoire de Paris | |
| 1842 – 1871 ← Luigi Cherubini – Francesc Salvador Daniel → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | França |
| Ocupació | compositor, pedagog, coreògraf, musicòleg |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Membre de | |
| Gènere | Grand opéra, opéra-comique, òpera i música clàssica |
| Professors | Jean-Blaise Martin i Ignaz Ladurner |
| Alumnes | Hervé |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
Premis | |
          | |
Daniel-François Esprit Auber (Caen, Normandia, 29 de gener de 1782 – París, 12 de maig de 1871) va ser un compositor francès, autor d'unes 70 obres per a l'escena, òperes, ballets i música religiosa.
És considerat un dels renovadors de l'òpera còmica francesa, però també va destacar en el camp de l'òpera seriosa fins al punt que se li deu, junt amb Rossini i Meyerbeer, la creació del nou tipus de grand opéra que dominaria París a partir de la dècada de 1830[1] tot i que va explotar molt més el gènere còmic que li proporcionaria una gran popularitat.
Biografia[modifica]
L'avi d'Auber era pintor del Rei sota el regnat de Lluís XVI i son pare, majoral de caça del mateix monarca. Aquest va ser al mateix temps pintor i gran aficionat a la música. Després de la Revolució va obrir un magatzem de làmines. El jove Auber va ser predestinat per son pare per a continuar amb el negoci, però li va ser permès satisfer la seua il·lusió per la música i va aprendre a una primerenca edat a tocar alguns instruments. El 1802 va ser enviat a Londres per a aprendre l'anglès, tornant dos anys després en reprendre's les hostilitats entre França i Anglaterra a conseqüència de la ruptura del Tractat d'Amiens.
De tornada a França va començar la seva carrera musical com a afeccionat, compartint l'afició amb el negoci familiar d'estampació de làmines que funcionava molt bé. Durant aquesta època va compondre una petita òpera còmica L'erreur d'un moment, interpretada per una societat d'afeccionats a la música de París. Luigi Cherubini es va interessar per ell i el va introduir en la família Chimay, relació de la qual va eixir molt afavorit. Llavors va escriure també Jean de Couvin, òpera còmica en tres actes.
Es va orientar llavors cap al teatre per al que va escriure prop de 70 partitures. La seva primera representació es va efectuar en el teatre Feydeau el 27 de febrer de 1813 amb Séjour militaire, d'èxit mediocre, sis anys després es va representar en el mateix teatre Le Testament et les billets doux.
Mentrestant el pare d'Auber va morir arruïnat. Llavors el jove Auber va intentar viure de la música. El 1820 va escriure La Bergère chatelaine i va descobrir la música de Rossini que va influir notablement en la seua obra. Va conèixer en Michele Enrico Carafa di Calobrano, i també l'Eugène Scribe, autor dels llibrets d'algunes de les òperes de més èxit, amb el qui va establir una bona relació durant vint anys, i amb qui es va complementar perfectament.
A partir de llavors, va compondre una òpera per any. Al llarg de la seva vida va escriure 37 òperes còmiques i 10 òperes que formen un total de 132 actes i quinze ballets.
Els seus principals èxits van ser Le Maçon, òpera còmica en tres actes (525 representacions des de 1825 a 1896), Emma ou La promesse imprudent, òpera còmica en tres actes que es va interpretar 121 vegades sense interrupció des de 1821 a 1832, La beige ou le Nouvel Eginhard amb 145 representacions i Léocadie amb 120 representacions en vuit anys. Va aconseguir la glòria amb La Muette de Portici, gran òpera en cinc actes, interpretada per Laure Cinti-Damoreau (soprano) i Adolphe Nourrit (tenor) que des de 1828 fins a 1882 va gaudir d'un total de 505 representacions. Durant la seva representació en Brussel·les el 25 d'agost de 1830 es va produir un tumult que va ser el senyal per a la revolució per la qual Bèlgica es va independitzar del Regne Unit dels Països Baixos. Aquesta obra va assentar les bases de la grand opéra francesa.
Auber va succeir el seu mentor Luigi Cherubini com a director del Conservatori de París el 1842, lloc que va ocupar fins a la seua mort el 1871, i on va tenir alumnes com Daria Mikhailovna Leonova. El 1825 va ser nomenat membre de la Legió d'Honor, aconseguint el rang de comandant el 1847. Napoleó III el va nomenar Mestre de la Capella Imperial el 1857.
Durant l'assetjament alemany a París (1870-71), es va quedar a la ciutat, però les calamitats patides van emmalaltir el seu cor i va morir el 12 de maig de 1871.
Òperes[modifica]
- L'Erreur d'un moment (1805, Salle Doyen, París)
- Jean de Couvin (setembre 1812, Castell de Chimay, Bèlgica)
- Le Séjour militaire (27 de febrer 1813, Teatre Nacional de l'Opéra-Comique, París)
- El Testament et les billets-doux (18 de setembre 1819, Òpera còmica, París)
- Li Bergère châtelaine (27 de gener 1820, Òpera còmica, París)
- Emma, ou la Promesse imprudent (7 de juliol 1821, Òpera còmica, París)
- Leicester, ou le Château de Kenilworth (25 de gener 1823 Òpera còmica, París)
- La Neige, ou le Nouvel Éginhard (8 d'octubre 1823, Opera Comique, París)
- Vendôme en Espagne (5 de desembre 1823, Òpera nacional de París)
- Les Trois genres (27 d'abril 1824, Théâtre de l'Odéon, París)
- Le Concert à la cour, ou la Debutante (3 de juny 1824, Òpera còmica, París)
- Léocadie (4 de novembre 1824, Òpera còmica, París)
- Le Maçon (3 de maig 1825, Òpera còmica, París)
- Le Timide, ou li Nouveau séducteur (30 de maig 1826, Òpera còmica, París)
- Fiorella (28 de novembre 1826, Òpera còmica, París)
- La Muette de Portici (29 de febrer 1828 Teatre de l'Òpera, París)
- La Fiancée (10 de gener 1829, Òpera còmica, París)
- Fra Diavolo, ou l'Hôtellerie de Terracine (28 de gener 1830, Òpera còmica, París)
- Le Dieu et la bayadère, ou la Courtisane amoureuse (13 d'octubre 1830, Teatre de l'Òpera, París)
- Le Philtre (20 de juny 1831, Teatre de l'Òpera, París)
- La Marquise de Brinvilliers (31 d'octubre 1831, Teatre de l'Òpera, París)
- Le Serment, ou les Faux-monnayeurs (1 d'octubre 1832, Teatre de l'Òpera, París)
- Gustave III, ou le Bal Masqué (27 de febrer 1833, Teatre de l'Òpera, París)
- Lestocq, ou l'intrigue et l'amour (24 de maig 1834, Opera Còmica, París)
- Le Cheval de bronze (23 de març 1835, Òpera Còmica, París)
- Actéon (23 de gener 1836, Òpera Còmica, París)
- Les Chaperons blancs (9 d'abril 1836, Òpera còmica, París)
- L'Ambassadrice (21 de desembre 1836, Òpera còmica, París)
- Le Domino noir (2 de desembre 1837, Òpera còmica, París)
- Le Lac des fées (1 d'abril 1839, Teatre de l'Òpera, París)
- Zanetta, ou Jouer avec le feu (18 de maig 1840, Òpera Còmica, París)
- Les Diamants de la couronne (6 de març 1841, Òpera còmica, París) estrenada per la seva soprano favorita de l'època Anna Thillon.
- Le Duc d'Olonne (4 de febrer 1842, Òpera còmica, París)
- La Part du diable (16 de gener 1843, Òpera còmica, París)
- La Sirène (26 de març 1844, Òpera còmica, París)
- La Barcarolle, ou l'Amour et la musique (22 d'abril 1845, Òpera còmica, París)
- Les Premiers pas (15 de novembre 1847, Òpera Nacional, París)
- Haydée, ou le Secret (28 de desembre 1847, Òpera còmica, París)
- L'Enfant prodigue (6 de desembre 1850, Teatre de l'Òpera, París)
- Zerline, ou la Corbeille d'oranges (16 de maig 1851, Teatre de l'Òpera, París)
- Marco Spada (21 de desembre 1852, Òpera còmica, París)
- Jenny Bell (2 de juny 1855, Òpera còmica, París)
- Manon Lescaut (23 de febrer 1856, Òpera còmica, París)
- La Circassienne (2 de febrer 1861, Òpera còmica, París)
- La fiancée du roi de Garbe (11 de gener 1864, Òpera còmica, París)
- Le premier jour de bonheur (15 de febrer 1868, Òpera còmica, París)
- Rêve d'amour (20 de desembre 1869, Òpera còmica, París)
Referències[modifica]
- ↑ Alier Aixalà, Roger, 1941-. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Auber |