Daniel Auber

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDaniel Auber
Postcard-1910 Daniel Fransois Auber.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Daniel-François-Esprit Auber Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 gener 1782 Modifica el valor a Wikidata
Caen (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 1871 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Père-Lachaise, 4 Modifica el valor a Wikidata
Director Conservatoire de Paris
1842 – 1871
← Luigi CherubiniAmbroise Thomas → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, coreògraf, pedagog i musicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereGrand opéra, opéra-comique, òpera i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean-Blaise Martin i Ignaz Ladurner Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHervé Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0041273 Allmovie: p308150 IBDB: 412308
Spotify: 1vZ1dRN06p7GswsiwNtS0b Musicbrainz: 7c08bc24-bcd9-47d5-819e-bbbf6e87fa9f Discogs: 873725 IMSLP: Category:Auber,_Daniel_François_Esprit Allmusic: mn0001612171 Find a Grave: 7722 Modifica els identificadors a Wikidata

Daniel-François Esprit Auber (Caen, Normandia, 29 de gener de 1782París, 12 de maig de 1871) va ser un compositor francès, autor del voltant de 70 obres per a l'escena, òperes, ballets i música religiosa.

És considerat un dels renovadors de l'òpera còmica francesa, però també va destacar en el camp de l'òpera seriosa fins al punt que se li deu, junt amb Rossini i Meyerbeer, la creació del nou tipus de grand opéra que dominaria París a partir de la dècada de 1830[1] tot i que va explotar molt més el gènere còmic que li proporcionaria una gran popularitat.

Biografia[modifica]

L'avi d'Auber era pintor del Rei sota el regnat de Lluís XVI i son pare, majoral de caça del mateix monarca. Aquest va ser al mateix temps pintor i gran aficionat a la música. Després de la Revolució va obrir un magatzem de làmines. El jove Auber va ser predestinat per son pare per a continuar amb el negoci, però li va ser permès satisfer la seua il·lusió per la música i va aprendre a una primerenca edat a tocar alguns instruments. El 1802 va ser enviat a Londres per a aprendre l'anglès, tornant dos anys després en reprendre's les hostilitats entre França i Anglaterra a conseqüència de la ruptura del Tractat d'Amiens.

De tornada a França va començar la seva carrera musical com a afeccionat, compartint l'afició amb el negoci familiar d'estampació de làmines que funcionava molt bé. Durant aquesta època va compondre una petita òpera còmica L'erreur d'un moment, interpretada per una societat d'afeccionats a la música de París. Luigi Cherubini es va interessar per ell i el va introduir en la família Chimay, relació de la qual va eixir molt afavorit. Llavors va escriure també Jean de Couvin, òpera còmica en tres actes.

Es va orientar llavors cap al teatre per al que va escriure prop de 70 partitures. La seva primera representació es va efectuar en el teatre Feydeau el 27 de febrer de 1813 amb Séjour militaire, d'èxit mediocre, sis anys després es va representar en el mateix teatre Le Testament et les billets doux.

Mentrestant el pare d'Auber va morir arruïnat. Llavors el jove Auber va intentar viure de la música. El 1820 va escriure La Bergère chatelaine i va descobrir la música de Rossini que va influir notablement en la seua obra. Va conèixer en Michele Enrico Carafa di Calobrano, i també l'Eugène Scribe, autor dels llibrets d'algunes de les òperes de més èxit, amb el qui va establir una bona relació durant vint anys, i amb qui es va complementar perfectament.

A partir de llavors, va compondre una òpera per any. Al llarg de la seva vida va escriure 37 òperes còmiques i 10 òperes que formen un total de 132 actes i quinze ballets.

Els seus principals èxits van ser Le Maçon, òpera còmica en tres actes (525 representacions des de 1825 a 1896), Emma ou La promesse imprudent, òpera còmica en tres actes que es va interpretar 121 vegades sense interrupció des de 1821 a 1832, La beige ou le Nouvel Eginhard amb 145 representacions i Léocadie amb 120 representacions en vuit anys. Va aconseguir la glòria amb La Muette de Portici, gran òpera en cinc actes, interpretada per Laure Cinti-Damoreau (soprano) i Adolphe Nourrit (tenor) que des de 1828 fins a 1882 va gaudir d'un total de 505 representacions. Durant la seva representació en Brussel·les el 25 d'agost de 1830 es va produir un tumult que va ser el senyal per a la revolució per la qual Bèlgica es va independitzar del Regne Unit dels Països Baixos. Aquesta obra va assentar les bases de la grand opéra francesa.

Auber va succeir el seu mentor Luigi Cherubini com a director del Conservatori de París el 1842, lloc que va ocupar fins a la seua mort el 1871, i on va tenir alumnes com Daria Mikhailovna Leonova. El 1825 va ser nomenat membre de la Legió d'Honor, aconseguint el rang de comandant el 1847. Napoleó III el va nomenar Mestre de la Capella Imperial el 1857.

Durant l'assetjament alemany a París (1870-71), es va quedar a la ciutat, però les calamitats patides van emmalaltir el seu cor i va morir el 12 de maig de 1871.

Òperes[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alier Aixalà, Roger, 1941-. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Auber