Pere Puig i Adam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Puig i Adam

Cap a l'any 1925 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1900 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
1950 – 1960
← Esteve Terradas i Illa – Gregorio Millán Barbany → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid (1920–1921)
Universitat de Barcelona (1917–1920) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaResolución de algunos problemas elementales en mecánica relativista restringida  (1921 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJosep Maria Plans i Freyre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, pedagog Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut San Isidro de Madrid (1926–1960) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAntonio Torroja i Miret, Miguel Vegas y Puebla Collado i José Gabriel Álvarez Ude Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría Luisa Alvarez Herrera
ParesRobert Puig Dalmases i Concepció Adam Gandó
Premis

Pere Puig i Adam (Barcelona, 12 de maig de 1900 - Madrid, 12 de gener de 1960)[1][2] fou un pedagog i matemàtic català.[3]

Vida i obra[modifica]

Pere Puig i Adam fou fill de Robert Puig i Dalmases i de Concepció Adam i Gandó, ambdós de Barcelona.[1] Va cursar els seus estudis de Batxillerat a l'Institut masculí de Barcelona. Enginyer industrial, doctor en matemàtiques i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Brillant, encara que bastant poc conegut, didàctic de les matemàtiques i la geometria. Es considerava deixeble d'Antonio Torroja i Miret i d'Esteve Terradas i Illa. La seva obra Curso de geometria métrica (1947) va ser una de les elementals en l'ensenyament d'enginyeria a l'Estat Espanyol a la segona meitat del segle xx. El 1926 va obtenir la càtedra de matemàtiques de l'Institut San Isidro de Madrid on va tenir com a alumnes, entre altres, Joan de Borbó i els seus fills Joan Carles, després rei, i Alfons de Borbó-Dues Sicílies. Ocuparia aquesta càtedra fins a la seva mort.[4] També va ser professor a l'Escuela de Ingenieros Industriales de Madrid. Ocuparia aquestes càtedres fins a la seva mort. Va treballar al costat del seu mestre, Julio Rey Pastor en l'elaboració de textos per al Batxillerat.

Reconeixements[modifica]

A l' Escuela de Ingenieros Industriales de Madrid es conserva l'Aula Puig Adam

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1900, número de registre 4837.
  2. ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 26-01-1960, pàg. 21.
  3. ↑ «Pere Puig i Adam». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Puig Adam». Arxivat de l'original el 17 de novembre de 2015.
  5. ↑ IES Puig Adam
  6. ↑ «Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas». Arxivat de l'original el 2009-12-11. [Consulta: 12 maig 2009].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pere Puig i Adam» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Matemàtics catalans: Pere Puig Adam (1900-1960)». CRAI - Universitat de Barcelona, 2017. [Consulta: 5 abril 2021]. (català)
  • Lusa Monforte, Guillermo. «Pedro Puig Adam». Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 abril 2021]. (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Puig_i_Adam&oldid=31695409»