Irena Sendler

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIrena Sendler
Irena Sendlerowa 1942.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Irena Krzyżanowska Modifica el valor a Wikidata
15 febrer 1910 Modifica el valor a Wikidata
Varsòvia (Tsarat de Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 2008 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Powązki Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Varsòvia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióClinical nurse specialist (en) Tradueix i militant de la resistència Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Obrer Unificat Polonès
Partit Socialista Polonès Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Família
PareStanisław Krzyżanowski Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3882356 Find a Grave: 26800705 Modifica el valor a Wikidata

Irena Stanisława Sendler (Otwock, Voivodat de Masòvia, 15 de febrer de 1910 - Varsòvia, 12 de maig de 2008), coneguda com "l'àngel del Gueto de Varsòvia", va ser una treballadora social i infermera polonesa que durant la Segona Guerra Mundial, essent cap de la secció de Żegota dels infants[1][2] (el Consell Polonès d'Ajuda a Jueus, en polonès: Rada Pomocy Żydom, i que va estar actiu des de 1942 fins al 1945) va ajudar i salvar infants jueus amb risc de la seva vida.[3]

Amb l'assistència d'unes dues dotzenes d'altres membres Żegota, Sendler va aconseguir traspassar fora del gueto de Varsòvia, de forma amagada, uns 2.500 nens jueus i després els hi va proporcionar documents d'identitat falsos i refugi a fora, escapant així de l'Holocaust.[4] Amb l'excepció de diplomàtics que van emetre visats per ajudar als jueus a fugir de l'Europa ocupada pels nazis, Sendler va salvar més jueus que qualsevol altra persona durant l'Holocaust.[5]

Els ocupants alemanys finalment van descobrir les seves activitats i va ser detinguda per la Gestapo, va ser torturada i condemnada a mort, però es va poder escapar de l'execució i va sobreviure a la guerra. El 1965, Sendler va ser reconeguda per l'Estat d'Israel com Just entre les Nacions.[6][7] Al final de la vida, se li va concedir l'Orde de l'Àliga Blanca, l'honor més alt de Polònia, pels seus esforços humanitaris en temps de guerra.

Llegat[modifica]

Es diu que l'any 2007 el govern de Polònia la va presentar com candidata per al premi Nobel de la Pau.[8] Tanmateix, segons els estatuts de la Fundació Nobel, no es pot saber el nom dels nomenats d'un any donat fins a 50 anys després.[9][10]

Irena Sendler ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[11]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irena Sendler
  1. Mordecai Paldiel, The Path of the Righteous: Gentile Rescuers of Jews During the Holocaust, Ktav Publishing House (January 1993), ISBN 0-88125-376-6
  2. Yad Vashem Shoa Resource Center, "Activites Żegota" PDF file, Żegota, page 4/34 of the Report.
  3. «La heroína que salvó a 2.500 niños» (en castellà). El Mundo, 15-07-2007. [Consulta: 10 octubre 2011].
  4. Baczynska, Gabriela «Sendler, savior of Warsaw Ghetto children, dies». Reuters, 12-05-2008 [Consulta: Sep 17, 2013].
  5. «Rethinking the Polish Underground». Yeshiva University News.
  6. Irena Sendler - Yad va-Xem (anglès)
  7. Atwood, Kathryn. Women Heroes of World War II. Chicago: Chicago Review Press, 2011, p. 48. ISBN 9781556529610. 
  8. «Who was Irena Sendler and why did Al Gore take the Nobel Peace Prize from her?» (en anglès). Examiner, 10-12-2009. [Consulta: 22 agost 2014].
  9. [enllaç sense format] http://www.nobelprize.org/nobel_organizations/nobelfoundation/statutes.html#par10
  10. [enllaç sense format] http://www.nobelprize.org/faq/questions_in_category.php?id=4#21
  11. Puig, Evarist «Les dones esperantistes de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.