Irena Sendler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIrena Sendler
Irena Sendlerowa 2005-02-13 zoom.jpg
Irena Sendler l'any 2005.
Nom original Irena Sendlerowa
Dades biogràfiques
Naixement Irena Krzyżanowska
15 de febrer de 1910
Polònia Polònia, Varsòvia
Mort 12 de maig de 2008
Varsòvia
Causa de mort Pneumònia
Sepultura Powązki Cemetery
Altres noms "l'àngel del Gueto de Varsòvia"
Nacionalitat polonesa
Religió Catolicisme
Alma mater Universitat de Varsòvia
Activitat professional
Ocupació infermera
Altres dades
Partit polític Partit Obrer Unificat Polonès
Pare Stanisław Krzyżanowski
Premis i reconeixements

IMDB: nm3882356
Modifica dades a Wikidata

Irena Sendler (Otwock, Voivodat de Masòvia, 15 de febrer de 1910 - Varsòvia, 12 de maig de 2008), coneguda com "l'àngel del Gueto de Varsòvia", va ser una treballadora social i infermera polonesa que durant la Segona Guerra Mundial, essent cap de la secció de Żegota dels infants[1][2] (el Consell Polonès d'Ajuda a Jueus, en polonès: Rada Pomocy Żydom, i que va estar actiu des de 1942 fins al 1945) va ajudar i salvar infants jueus amb risc de la seva vida.[3]

Amb l'assistència d'unes dues dotzenes d'altres membres Żegota, Sendler va aconseguir traspassar fora del gueto de Varsòvia, de forma amagada, uns 2.500 nens jueus i després els hi va proporcionar documents d'identitat falsos i refugi a fora, escapant així de l'Holocaust.[4] Amb l'excepció de diplomàtics que van emetre visats per ajudar als jueus a fugir de l'Europa ocupada pels nazis, Sendler va salvar més jueus que qualsevol altra persona durant l'Holocaust.[5]

Els ocupants alemanys finalment van descobrir les seves activitats i va ser detinguda per la Gestapo, va ser torturada i condemnada a mort, però es va poder escapar de l'execució i va sobreviure a la guerra. El 1965, Sendler va ser reconeguda per l'Estat d'Israel com Just entre les Nacions.[6] Al final de la vida, se li va concedir l'Orde de l'Àliga Blanca, l'honor més alt de Polònia, pels seus esforços humanitaris en temps de guerra.

Llegat[modifica]

Es diu que l'any 2007 el govern de Polònia la va presentar com candidata per al premi Nobel de la Pau.[7] Tanmateix, segons els estatuts de la Fundació Nobel, no es pot saber el nom dels nomenats d'un any donat fins a 50 anys després.[8][9]

Irena Sendler ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[10]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irena Sendler Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Mordecai Paldiel, The Path of the Righteous: Gentile Rescuers of Jews During the Holocaust, Ktav Publishing House (January 1993), ISBN 0-88125-376-6
  2. Yad Vashem Shoa Resource Center, "Activites Żegota" PDF file, Żegota, page 4/34 of the Report.
  3. «La heroína que salvó a 2.500 niños» (en castellà). El Mundo, 15-07-2007. [Consulta: 10 octubre 2011].
  4. Baczynska, Gabriela «Sendler, savior of Warsaw Ghetto children, dies». Reuters, 12-05-2008 [Consulta: Sep 17, 2013].
  5. «Rethinking the Polish Underground». Yeshiva University News.
  6. Atwood, Kathryn. Women Heroes of World War II. Chicago: Chicago Review Press, 2011, p. 48. ISBN 9781556529610. 
  7. «Who was Irena Sendler and why did Al Gore take the Nobel Peace Prize from her?» (en anglès). Examiner, 10-12-2009. [Consulta: 22 agost 2014].
  8. http://www.nobelprize.org/nobel_organizations/nobelfoundation/statutes.html#par10
  9. http://www.nobelprize.org/faq/questions_in_category.php?id=4#21
  10. Puig, Evarist «Les dones esperantistes de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.