Anna de Lusignan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 setembre 1418 (Gregorià)  Nicòsia | ||
| Mort | 11 novembre 1462 (Gregorià) (44 anys) Ginebra | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Duquessa | ||
| Família | Ramnúlfids | ||
| Cònjuge | Lluís I de Savoia (1433 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Amadeu IX de Savoia, Lluís de Savoia, Maria di Savoia, Giovanni di Savoia, Felip II de Savoia, Margarida de Savoia, Pierre de Savoia, Janus de Savoia, Carlota de Savoia, Aimone di Savoia, Giacomo di Savoia, Agnès de Savoie, Jean-Louis de Savoia, Maria de Savoia, Bonna de Savoia, Jaume de Savoia, Anna di Savoia, François de Savoie | ||
| Pares | Janus de Xipre i Carlota de Borbó | ||
| Germans | Joan II de Xipre | ||
 | |||
,_duchesse_of_Savoie.jpg)
.svg)
Anna de Lusignan o Anna de Xipre (Nicòsia, Regne de Xipre, 24 de setembre 1418 - Ginebra, Savoia - 11 de novembre 1462) va ser una princesa de Xipre i duquessa consort de Savoia, pel seu casament amb Lluís de Savoia, fill d'Amadeu VIII, de qui heretaria el ducat de Savoia.
Antecedents familiars
[modifica]Anna de Lusignan va néixer el 24 de setembre de 1418 sent filla de Janus de Lusignan, rei de Xipre[1] i Carlota de Borbó. Era neta per línia paterna de Jaume I de Xipre i Helvis de Brunswick-Grubenhagen, i per línia materna de Joan I de la Marca i Caterina de Vendôme. Fou germana del també rei Joan III de Xipre.
Anna de Lusignan va morir l'11 de novembre de 1462 a la ciutat de Ginebra. En senyal de dol, el seu marit va vestir l'hàbit de franciscà.[2]
Núpcies i descendents
[modifica]Es va casar el 12 de febrer de 1434 a la ciutat de Chambéry amb el futur duc Lluís I de Savoia. El 4 d'octubre de l'any anterior es va celebrar a Nicòsia el matrimoni per poders.[3] Era un matrimoni acordat pels pares dels dos cònjuges i entre els acords establerts en el contracte matrimonials, es va fixar, per a la dot de la núvia, la quantitat de 100.000 ducats d'or que es pagarien a terminis.[4] Anna de Lusignan va viatjar amb vaixell i amb un nombrós seguici fins a Niça; hi ha constància que el vaixell va aturar-se a Rodes, Corfú i Venècia, que va circumnavegar la península italiana i que va arribar a Niça a primers de gener de 1434, després d'haver-se aturat a Gènova a finals de desembre.[5]
Anna i Lluís de Savoia van tenir una nombrosa descendència, que, pels seus casaments, establiria més lligams entre els ducat de Savoia i diverses cases reials europees:
- Amadeu IX de Savoia (1435-1472), duc de Savoia (1465-1472)[1]
- Maria de Savoia (1436-1437)
- Lluís de Savoia (1436-1482), comte de Ginebra i rei de Xipre; casat el 1447 amb Annabella d'Escòcia[1] i el 1459 amb la reina Carlota de Xipre[6]
- Felip II de Savoia (1438-1497), duc de Savoia (1496-1497)
- Margarida de Savoia (1439-1483), casada el 1458 amb Joan IV de Montferrat i el 1466 amb Pere II de Brienne
- Joan II de Ginebra (1440-1491), comte de Faucigny i de Ginebra[1]
- Pere de Savoia (1440-1458), arquebisbe de Tarentesa.[1]
- Joan de Faucigny (1440-1491)
- Carlota de Savoia (1441-1483), casada el 1451 amb el rei Lluís XI de França
- Aimone de Savoia (1442-1443)
- Jaume de Savoia (1445)
- Agnès de Savoia (1445-1508)
- Joan Lluís de Savoia (1447-1482), bisbe de Ginebra
- Maria de Savoia (1448-1475)
- Bonna de Savoia (1449-1503), casada el 1468 amb Galeazzo Maria Sforza
- Jaume de Romont (1450-1486), comte Romont[1]
- Anna de Savoia (1452)
- Francesc de Savoia (1454-1490), arquebisbe
- Joana de Savoia
Anna de Lusignan en la història
[modifica]La història ha mostrat una imatge molt negativa d'Anna de Lusignan que comença en diverses cròniques de mitjans del segle xv que la presenten com «una esposa que sotmet el marit feble, com una mare que no estima els seus propis fills, com una dona àvida de diners, que no dubta a afavorir sense cap pudor els homes i eclesiàstics xipriotes que van arribar amb ella al ducat.»[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Kügle, Karl «Clio’s Stepchildren: Anne of Cyprus, Louis of Savoy, and the Politics of Historiography» (pdf) (en anglès). European History Quarterly, 53, 3, 2023, pàg. 459-481. DOI: 10.1177/02656914231181305 [Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ des Essars, Antoine-Guerry. «A Chronology of the Shroud 1452-1509» (en anglès). [Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ Barbero, 2024, p. 7.
- ↑ Barbero, 2024, p. 30-31.
- ↑ Barbero, 2024, p. 45-46.
- ↑ Barbero, 2024, p. 24.
- ↑ Barbero, 2024, p. 13.
Bibliografia
[modifica]- Barbero, Chiara. Anna di Cipro, duchessa di Savoia. Forme di potere femminile alla corte sabauda (1433-1462) (tesi) (en italià). Milà: Università degli Studi di Milano, 2024.
