Unitat perifèrica d'Acaia

Unitat perifèrica d'Acaia
Localització
38° 05′ 13″ N, 21° 51′ 35″ E
Estat	Grècia
Regió	Grècia Occidental
Capital	Patres
Geografia
Superfície	3.272 km²
Dades històriques
Creació	2011
Identificador descriptiu
ISO 3166-2	GR-13
Altres
Lloc web	achaia.gr

La unitat perifèrica d'Acaia (en grec modern: Αχαΐα, en grec antic: Ἀχαΐα) és una antiga regió de la Grècia Clàssica, al nord-oest de la península del Peloponès. Actualment és una unitat perifèrica, la capital de la qual és Patres, anteriorment era la prefectura d'Acaia. Aquesta regió s'estén sobre uns 6.000 km², des del cap Avgo a l'est fins al cap Araxos a l'oest, del golf de Corint fins a la frontera amb Elis i l'Arcàdia d'una part, i Sició de l'altra.

Grècia arcaica i mítica

Varen poblar-la els pelasgs, un poble indígena de Grècia, el nom prové d'Eigialeus, rei de Sició. En el catàleg de vaixells de la Ilíada (II, 275) Egiala és mencionada com si estigués unida a la ciutat de Micenes, sota el comandament d'Agamèmnon.

La regió, segons la mitologia grega, és el bressol dels aqueus. Els grecs diferenciaven els aqueus de Ftia dels del Peloponès. Aquesta part d'Acaia fou poblada, segons Homer, pels mirmídons, comandats per Aquil·les. Segons Heròdot, l'Acaia fou ocupada pels jònics, i després va ser un refugi per als aqueus, a finals del mil·lenni II aC, abans de la invasió dòrica.

Època clàssica

L'Acaia estava organitzada en pobles, de vegades protegits per muralles, com Araxos. Les ciutats es reagrupaven per formar ciutats estat. Així doncs, segons la tradició, Patres va ser formada per set pobles. El moviment de concentració desembocà a la creació de la lliga aquea, unint dotze ciutats, sobre una base més religiosa que política. Fou dissolta pels macedonis Demetri Poliorcetes i Cassandre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unitat perifèrica d'Acaia