Èol (fill d'Hel·lè)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeÈol
Tipuspersonatge mitològic grec
ésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexehome Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAegiale (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEnàrete, Iphis (en) Tradueix i Laodice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareOrseis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareHel·len Modifica el valor a Wikidata
FillsArne, Sísif, Atamant, Perieres, Creteu, Deíon, Cànace, Alcíone, Pisidice (en) Tradueix, Perimede (en) Tradueix, Càl·lice, Salmoneu, Magnes, Mimas (en) Tradueix, Perieres (en) Tradueix, Macèdon i Cercaphus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansXutos i Doros Modifica el valor a Wikidata

Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, nét de Deucalió i de Pirra. Els seus germans són Doros i Xutos. És considerat epònim dels eolis, els habitants d'Eòlia.

Es va casar amb Enàrete, filla de Deímac, rei de Tricca, a Tessàlia, amb la que va tenir set fills, Creteu, Sísif, Atamant, Salmoneu, Deíon, Magnes i Perieres. Algunes tradicions hi afegeixen Macareu, Etli i Mimant. A més, va tenir cinc filles, Cànace, Alcíone, Pisídice, Càlice i Perimede.

De vegades, Èol s'identifica amb el Senyor dels vents, Èol, fill de Posidó (segons Diodor) i nét d'aquest Èol.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 161. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 77. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1