Vés al contingut

Èol (fill d'Hel·lè)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeÈol
Tipuspersonatge mitològic grec
progenitor llegendari Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaEgle (filla d'Hèlios) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEnàrete, Ifis i Laodice (filla d'Èol) Modifica el valor a Wikidata
MareOrseida Modifica el valor a Wikidata
PareHel·len Modifica el valor a Wikidata
FillsArne, Sísif, Atamant, Perieres, Creteu, Deíon, Cànace, Alcíone, Pisídice (filla d'Èol), Perimede, Càlice (filla d'Èol), Salmoneu, Magnes, Mimant, Macèdon, Cèrcaf (fill d'Èol), Tanagra i Arne Modifica el valor a Wikidata
GermansXutos i Doros Modifica el valor a Wikidata

Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus), segons la mitologia grega, va ser fill d'Hel·len i de la nimfa Orseis i germà de Doros i Xutos. És considerat epònim dels eolis, els habitants d'Eòlia. De vegades, Èol s'identifica amb el Senyor dels vents, Èol, fill de Posidó (segons Diodor) i net d'aquest Èol.[1]

Se'l descriu com a rei de Eòlida (posteriorment anomenada Tessàlia) i se li suposa la fundació de la branca eòlica de la nació hel·lènica. Diu Foci que quan Hel·len va morir els seus tres fills es van repartir el territori; Èol va ser el primer a reivindicar el seu dret a regnar sobre la terra, delimitant el seu regne per dos rius, el Asop i el Enipeu, i és allí on descendeix la raça dels eolis.[2] Segons Apolodor, Èol va casar a Enàrete, filla de Deímac, amb la qual va tenir set fills: Creteu, Sísif, Deíon, Salmoneu, Atamant, Perieres i Magnes; i també cinc filles: Càlice, Cànace, Pisídice, Perimede i Alcíone.[3][4] Altres fonts diuen que la seva esposa va ser Egialea, o Laódice, filla de Aloeu, o bé la nàiade Ífide, filla del déu fluvial Peneu.[5][6][7]

Sembla que Èol estava arrelat en moltes genealogies hel·lèniques, i així molts altres descendents eren atribuïts a Èol. En la tragèdia perduda d'Eurípides, Èol, es diu que el més jove dels seus sis fills, Macareu, va mantenir relacions amoroses amb la més jove de les seves sis germanes, Cànace. Horroritzat, Èol va enviar a Cànace una espasa perquè se suïcidés (Macareu també es va suïcidar) i va llançar al fill incestuós als gossos.[8][9]En aquesta versió la mare de dos fills va ser una tal Anfítea.[10]

Altres Eólides Hel·lènides, variant les fonts, són Etlii, Tritogenia, Macèdon, Mínias, Cèrcaf, Tànagra[11] Ceix, Xutos[12] i fins i tot Yope (Cassiopea).[13][14][15][16][17][18][19] Aquest Èol també va tenir una filla il·legítima anomenada Arne, també dita Melanipa o Antíope, que va engendrar amb Hipe, filla del centaure Quiró.[20] Aquesta Arne seria la mare del segon Èol per Posidó. Un altre dels fills esmentats és Mimante que és vinculat al tercer Èol (vegeu a baix) mitjançant una genealogia molt acomodatícia.[21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 161. ISBN 9788496061972. 
  2. ↑ Focio: Biblioteca 182, 7
  3. ↑ Biblioteca mitológica, I, 7, 3.
  4. ↑ Sin embargo, OVIDIO, en Las metamorfosis (XI, 430) hace a Alcíone hija del tercer Eolo, el guardián de los vientos.
  5. ↑ Higino: Fábulas 65
  6. ↑ Escolio sobre Homero, Odisea XI 235
  7. ↑ Helánico citado en escolio sobre Platón, El banquete 208
  8. ↑ OVIDIO: Heroidas, XI, donde también se confunde el Eolo Helénida con el señor de los vientos.
  9. ↑ HIGINO: Fábulas 238, 242 y 243.
  10. ↑ Plutarco, Parallela minora 28
  11. ↑ Pausanias, Descripción de Grecia IX 20.1, en donde Corina alega que Tanagra es hija del dios fluvial Asopo.
  12. ↑ Escolio sobre Homero, Ilíada 1.2
  13. ↑ PAUSANIAS: Descripción de Grecia, V, 8, 2.
  14. ↑ Escolio sobre Píndaro, Píticas IV 122
  15. ↑ Estéfano de Bizancio, Étnica voz "Macedonia", citado en Helánico, fr. 74
  16. ↑ Apolonio de Rodas, Argonaáuticas 3.1093 ss
  17. ↑ Estrabón: Geografía, 9.5.18; de este Cércafo es hijo Ormeno, a su vez padre de Amíntor y este de Fénix, el preceptor de Aquiles.
  18. ↑ Clemente de Alejandría, Protréptico 4.9
  19. ↑ Estéfano de Bizancio, Étnica voz "Yope"
  20. ↑ HIGINO: Astronomía poética, II, 18, 2; sin embargo, en DIODORO SÍCULO (Biblioteca histórica, IV, 67, 3), parece sugerirse que Arne fue hija del Eolo Hipótada.
  21. ↑ Biblioteca histórica, IV, 67, 3.

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 77. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Èol_(fill_d%27Hel·lè)&oldid=35193409»