Vés al contingut

Deucalió (fill de Prometeu)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeDeucalió

Deucalió i Pirra (gravat de Virgil Solis per a Les Metamorfosis d'Ovidi). Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePirra Modifica el valor a Wikidata
MareClímene (filla d'Oceà) i Axiotea (esposa de Prometeu) Modifica el valor a Wikidata
ParePrometeu Modifica el valor a Wikidata
FillsHel·len, Amficcíon, Amficcíon (epònim), Oresteu, Tia, Melanto, Protogenia, Hemònia, Càndib i Pandora Modifica el valor a Wikidata
GermansFedra Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deDeucalió i Pirra Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 29029

Segons la mitologia grega, Deucalió (en grec antic: Δευκαλίων) va ser fill de Prometeu i de Celeno (o de Clímene).

Juntament amb la seua cosina i esposa Pirra, filla d'Epimeteu i Pandora, es va salvar del diluvi amb què Zeus decidí exterminar la humanitat pervertida. Seguint el consell de Prometeu, van construir una «arca», un gran cofre, i s'hi van ficar. Van surar durant nou dies i nou nits pel damunt de les aigües, i al desè dia van embarrancar al cim del Parnàs. Llavors van consultar [[Hermes], enviat per Zeus, que els va oferir de concedir-los-hi el desig que volguessin i Deucalió va demanar de tenir companyia. Zeus els va dir: «Cobriu-vos el cap i llanceu pel darrere els ossos de la vostra mare». Després de meditar el sentit d'aquestes paraules, van arribar a la conclusió que la seua mare era la terra, i les pedres els seus ossos. Van obeir, i les pedres llançades per Deucalió es van convertir en homes i les de Pirra dones, que van repoblar la terra.[1]

Vegeu també

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 135-136. ISBN 9788496061972. 

    Referències

    [modifica]

    Bibliografia

    [modifica]
    • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 63-64 (Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209) ISBN 84-297-4146-1