475 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 475 aC (cdlxxv aC) |
Islàmic | 1130 aH – 1129 aH |
Xinès | 2222 – 2223 |
Hebreu | 3286 – 3287 |
Calendaris hindús | -419 – -418 (Vikram Samvat) 2627 – 2628 (Kali Yuga) |
Persa | 1096 BP – 1095 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -224 |
Ab urbe condita | 279 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
500 aC 490 aC 480 aC - 470 aC - 460 aC 450 aC 440 aC | |
Anys | |
478 aC 477 aC 476 aC - 475 aC - 474 aC 473 aC 472 aC |
L'any 475 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Publícola i Rútil, o de vegades, any 278 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 475 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- Un oracle ordena als atenesos que han de portar a Atenes els ossos de Teseu. Tucídides diu que es trobaven a l'illa d'Esciros, que estava habitada pels dolops i que la va conquerir Cimó II després de les guerres Mèdiques (469 aC), per complir la petició de l'oracle.[2]
- Hieró de Siracusa ocupa la ciutat de Catània i l'illa de Naxos i obliga als seus habitants a establir-se a Leontins. Va repoblar les ciutats amb colons portats del Peloponès i també siracusans.[3]
República Romana
[modifica]- Publi Valeri Publícola i Gai Nauci Rútil són elegits cònsols a Roma. Nauci Rútil va assolar el territori dels volscs, però no va aconseguir portar-los a la batalla. Valeri Publícola va derrotar a la ciutat de Veios i al poble dels sabins, i va obtenir els honors del triomf.[4]
Japó
[modifica]- Segons la tradició, va iniciar el seu govern l'emperador Kōshō, conegut pels historiadors com un dels «Emperadors llegendaris».[5]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 98
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 49
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 52,53
- ↑ Ponsonby-Fane, Richard. The Imperial House of Japan. Kioto: The Ponsonby Memorial Society, 1959, p. 30.