Vés al contingut

477 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre477 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià477 aC (cdlxxvii aC)
Islàmic1132 aH – 1131 aH
Xinès2220 – 2221
Hebreu3284 – 3285
Calendaris hindús-421 – -420 (Vikram Samvat)
2625 – 2626 (Kali Yuga)
Persa1098 BP – 1097 BP
Armeni-
Rúnic-226
Ab urbe condita277
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
500 aC 490 aC 480 aC - 470 aC - 460 aC 450 aC 440 aC
Anys
480 aC 479 aC 478 aC - 477 aC - 476 aC 475 aC 474 aC

El 477 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Pulvil i Lanat, o de vegades, any 277 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 477 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments[modifica]

Grècia[modifica]

  • Leotíquides, rei d'Esparta, va ser enviat a Tessàlia després de la Segona Guerra Mèdica, amb un exèrcit per castigar els tessalis que havien ajudat als perses, però els alèvades el van subornar, segons Heròdot i Pausànias. Per això el van portar a judici al seu retorn, i va ser deposat i enviat a l'exili a Tegea (469 aC) on va morir.[2][3]
  • El general Pausànies va dirigir una flota que va aconseguir expulsar els perses d'Europa i les illes. Va atacar Xipre a la que va sotmetre en gran part. De Xipre va anar a Bizanci i va ocupar la ciutat.[4]
  • Cimó al front d'un contingent atenenc sota la direcció suprema del general Pausànies, va conquerir la fortalesa d'Eïon començant així l'establiment de la supremacia atenenca i obrint la regió a la colonització per part d'Atenes.[5]
  • Aquest any, l'escultor Críties i el seu ajudant Nesiotes van renovar les estàtues d'Harmodi i Aristogitó que Xerxes s'havia emportat quan es va retirar a Pèrsia.[6]

República Romana[modifica]

  • Gai Horaci Pulvil i Tit Meneni Lanat són elegits cònsols a Roma. En aquest any els Fabis van ser derrotats pels etruscs a la Batalla del Cremera i Lanat, que tenia el seu campament ben a prop, va deixar que fossin destruïts tal com volia el partit dirigent al senat de Roma. Però aquest acte el va pagar car, ja que els etruscs també el van atacar i el van derrotar i es van apoderar del mont Janícul.[7]
  • Pulvil va ser enviat a continuar la guerra amb els volscs, però el senat el va cridar per fer front als etruscs que s'havien apoderat del Janícul i havien creuat el Tíber després de derrotar els Fabis a Cremera i al cònsol Lanat. Pulvil va lluitar contra els etruscs en una primera batalla prop del temple de l'Esperança, sense resultat decisiu, però a la segona batalla a la porta Col·lina, es va imposar.[8]

Referències[modifica]

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Heròdot. Històries, VI, 71,72
  3. Pausànias. Descripció de Grècia, III, 7, 9
  4. Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 49
  5. Plutarc. Vides paral·leles: Cimó, XIV, 6
  6. Smith, William (ed.). «Harmodius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 8 gener 2024].
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 51
  8. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 53