Areòpag

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióAreòpag
Areopagus from the Acropolis.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat pujol i formació rocosa
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica les dades a Wikidata

L'Areòpag (en grec: Areios Pagos, Άρειος Πάγος; «el turó d'Ares») era la cort criminal d'Atenes.[1] Va rebre el nom perquè la llegenda diu que fou en aquest lloc, al turó d'Ares, al costat de l'acròpoli, on el déu de la guerra, Ares, fou jutjat per la mort d'Halirrothios, el fill de Posidó.[2][3]

Inicialment, només hi podien pertànyer els individus de les grans famílies aristocràtiques. El legislador Soló li va transferir la jurisdicció dels èfetes, i la supervisió de l'administració pública, la direcció de magistrats, transaccions de l'assemblea popular, religió, lleis, moral i disciplina. La cort consistia en cinc membres (areopagites), als quals s'afegien els arconts, que acabaven el seu ofici sense denúncies.

El dret de supervisar l'administració fou transferit per Efialtes el 462 aC als nomofilacs o guardians de les lleis, dret que van recuperar després de la caiguda dels Trenta Tirans. Va conservar una suprema autoritat nominal encara sota dominació romana.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Areòpag Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Areòpag (consell)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Areòpag (turó)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Diccionario de Arte (en castellà). volum I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.35. ISBN 84-8332-390-7.