Làpites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Làpita lluitant contra un centaure: una metopa del Partenó

Els làpites (Lapithae, Λαπίθαι), foren un poble de Tessàlia que pertany tant a la història com a la mitologia. En origen vivien a les serralades de Pindos, del Pèlion i de l'Ossa, d'on havien expulsat els pelasgs, que n'eren els primers pobladors. També havien habitat Olenos, Elis, Rodes i Cnidos. Com els mirmídons i d'altres tribus tessàliques, els làpites eren d'orígens prehel·lènic.

Els làpites, o potser només la família més destacada d'ells, són considerats descendents del déu-riu tessali Peneu i de la nimfa Creüsa. Entre altres fills, Peneu i Creüsa havien tingut una filla, Estilbe, la qual havia tingut amb Apol·lo, Làpites, epònim dels làpites, i Centaure, també epònim dels centaures. Entre els membres més destacats del poble hi figuren Flègies, Ceneu, Ixió, o Piritous.

Els làpites intervenen en diverses llegendes, la més coneguda de les quals explica la lluita que van mantenir contra els centaures. Hèracles també va lluitar contra ells, a favor d'Egimi, enemic dels làpites. Els mitògrafs anomenen diversos làpites entre els caçadors del senglar de Calidó i entre els argonautes.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 314. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 133-134. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làpites Modifica l'enllaç a Wikidata