Peneu
| Tipus | divinitats fluvials  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Parella | Philyra (en)  |
| Cònjuge | Creüsa |
| Mare | Tetis |
| Pare | Ocèan |
| Fills | Hipseu, Àtrax, Trica, Andreos, Cirene, Dafne, Ifis, Menipe, Orseida, Estilbe, Astabe (en) i Chrysogeneia (en) |
| Altres | |
| Domini | Peneu |
Segons la mitologia grega, Peneu (en grec antic: Πηνειός, 'Peneios'), era un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.[1] És l'avantpassat del poble dels Làpites.[2]
Casat amb Creüsa (o amb Fílira), va tenir tres fills, Andreos, Estilbe i Hipseu. Se li atribueix també Ifis, que es va unir a Èol i va ser mare de Salmoneu i de Menipe, la dona de Pelasg.[2] Més famoses són les seves dues altres filles que se li atribueixen en tradicions tardanes, Dafne, i Cirene, la mare d'Aristeu.[3][2]
Hi ha un riu Peneu a Tessàlia, i un altre del mateix nom al Peloponès.[4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Hesíode. Teogonia, 343
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 428. ISBN 9788496061972.
- ↑ Higí. Faules, 161; 203
- ↑ Claudi Ptolemeu. Geographia, III, 16
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 171. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peneu