Antígona (filla d'Èdip)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeAntígona
Antigoneleigh.jpg
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades personals
Sexe dona
Nacionalitat Thebes
Família
Mare Iocasta
Pare Èdip
Germans Polinices, Etèocles i Ismene
Modifica dades a Wikidata
Antígona i Èdip sortint de Tebes

Antígona (Ἀντιγόνη) va ser filla d'Èdip (rei de Tebes). Tenia tres germans, dos nois: Etèocles i Polinices, i una germana: Ismene. Les tradicions més antigues la fan filla d'Eurigania, que era filla del rei dels flegies, un poble de Beòcia. Però, a partir dels tràgics, se la va considerar filla de Iocasta, i fruit de l'incest d'Èdip amb la seva mare.

Quan Èdip va saber els crims que havia comès després de consultar l'oracle de Tirèsias, es va treure els ulls i quedà cec. Va exiliar-se a Tebes per decisió pròpia, pidolant pels camins, i guiat per la seva filla Antígona. Rodant pel món va fer cap a Colonos, a l'Àtica, on va ser recollit per Teseu. Allà Èdip va morir.

Antígona va tornar a Tebes, on va viure amb la seva germana Ismene. Segons la tradició, els dos germans barons d'Antígona es troben constantment lluitant pel tron de Tebes, a causa d'una maledicció que el seu pare havia llançat contra ells.

Se suposava que Etèocles i Polinices governaven el tron periòdicament, però, en algun moment, Etèocles va decidir quedar-se en el poder després de complir el seu mandat, fet que va desencadenar una guerra, ja que Polinices, ofès, va buscar ajuda en una ciutat veïna, va construir un exèrcit i va tornar a la ciutat per reclamar el que era seu. A la guerra dels set Cabdills, (descrita per Èsquil a la tragèdia els Set contra Tebes), Etèocles, rei de Tebes defensava la ciutat. Polinices amb l'exèrcit argiu, l'atacava.

En els combats que es van produir a les portes de la ciutat, els dos germans es van matar mútuament, tal com s'havia predit. Llavors Creont, que era oncle d'Etèocles i Polinices, es va convertir en rei de Tebes i va organitzar uns funerals solemnes per a Etèocles, però va dictaminar que, per haver traït la seva pàtria, Polinices no seria enterrat dignament i se’l deixaria als afores de la ciutat, per ser devorat pels corbs.

Els honors fúnebres eren molt importants per als grecs perquè l’ànima d’un cos que no era enterrat estava condemnada a vagar per la terra eternament. Per això Antígona es va negar a obeir l'ordre i, d'amagat, va decidir enterrar el seu germà Polinices i celebrar sobre el seu cos els corresponents rituals, rebel·lant-se així contra Creont, que a més era sogre seu, ja que estava promesa amb Hemó, fill del rei.

La desobediència comportà per a Antígona la seva condemna a mort, i va ser tancada viva a la tombà dels Labdàcides, els descendents de Làbdac, de qui ella també descendia. A la seva presó de pedra, Antígona es va penjar.

Per altra banda, Hemó, en veure morta la seva promesa, després d’intentar matar el seu pare, es va suïcidar abraçat a Antígona; mentrestant, Eurídice, esposa de Creont i mare d'Hemó, se suïcidà també, en saber que el seu fill havia mort. Les morts d'Hemó i Eurídice provocaren un profund patiment a Creont, el qual finalment s'adonà del seu error.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antígona (filla d'Èdip) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 36. ISBN 9788496061972.