Làbdac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la mitologia grega, Làbdac (en grec antic Λάβδακος, Lábdakos), fou un rei de Tebes, fill de Polidor i nét de Cadme. Per part de la seva mare, Nicteis, és nét de Ctoni, un dels homes nascuts de les dents del drac mort per Cadme.

El seu pare, Polidor, va morir quan Làbdac només tenia un any, i s'encarregà de la regència de Tebes el seu avi Nicteu. Quan Nicteu va morir, el reialme passà a mans del germà d'ell, Licos, i finalment a les de Làbdac. Després, el regne passà a mans del seu fill Laios, el pare d'Èdip.

El regnat de Làbdac va estar marcat per la guerra contra el rei d'Atenes Pandíon, guerra que tenia per motiu una disputa territorial. Tereu, rei de Tràcia va ajudar Pandíon.

Segons una llegenda que només cita Apol·lodor, Làbdac va morir com Penteu, esquinçat per les bacants per haver-se oposat, com ell, al culte de Dionís.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 307. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 131. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461