Polinices

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antígona i el cadàver de Polinices.

Polinices (en grec antic Πολυνείκης, Polineikes), va ser un heroi, fill d'Èdip i de Iocasta. De vegades se'l considera fill d'Eurigania, la segona esposa d'Èdip.

La rivalitat amb el seu germà Etèocles per garantir-se el poder a Tebes va provocar la guerra dels set cabdills[1] i l'expedició conduïda per Adrast contra la ciutat. L'origen d'aquesta rivalitat era la triple maledicció del seu pare. Quan Èdip es va treure els ulls al descobrir que havia mort el seu pare Laios i havia comès incest amb la seva mare Jocasta, els seus fills, no van sentir cap pietat per ell, i el van insultar. Polinices, tot i que el seu pare l'hi havia prohibit, va servir-li la taula de plata i la copa d'or de Cadme, per burlar-se'n i recordar-li el seu origen i el seu crim. Quan Èdip se n'adonà, va maleir els dos fills, i els va predir que no podrien viure en pau entre ells, ni mentre fossin vius, ni després de morts. Més tard, durant un sacrifici, els germans van enviar al seu pare un os de la cuixa de la víctima, en lloc d'una porció de carn. Èdip, ple de còlera, va rebatre l'os per terra i va proferir una segona maledicció, predient que es matarien mútuament. La tercera maledicció la va pronunciar quan els seus fills el van tancar en un calabós fosc, per a veure si oblidava el que havia fet, i es van negar a retre-li els honors deguts. Els va profetitzar que es repartirien la seva herència amb l'espasa. De manera més senzilla es deia que va maleir els seus fills perquè no van intentar salvar-lo quan Creont el va expulsar de Tebes.

Quan es van convertir en sobirans de Tebes, Etèocles i Polinices van acordar repartir-se el poder i ocupar per torns el tron. Etèocles regnà primer, i al cap d'un any se'n desdigué de l'acord i expulsà Polinices. Aquest es refugià a Argos, a la cort d'Adrast, enduent-se amb ell el vestit i el collaret d'Harmonia. Polinices es va presentar al palau en una nit de tempesta, al mateix temps que Tideu, el fill d'Eneu, que havia fugit de Calidó. Els dos herois van combatre al pati del palau i el sorroll va atreure Adrast, que els va separar, els va acollir i els va donar en matrimoni les seves dues filles. Així Polinices es va casar amb Argia. Adrast es va comprometre a ajudar-lo a recuperar el seu reialme, i va organitzar l'expedició dels set Cabdills.

L'endeví Amfiarau, que sabia la sort que correria l'expedició, va intentar que Adrast canviés d'opinió. Polinices va preguntar al fill d'Alèctor, Ifis, què havia de fer per obligar Amfiarau a prendre part a la guerra contra Tebes. Ifis li va explicar que l'endeví estava obligat per un jurament a acceptar totes les decisions de la seva dona Erifile. Polinices li va oferir a ella el collaret d'Harmonia, perquè convencés el seu marit. Així es va poder organitzar l'expedició. Quan passaven per Nemea, Polinices va aconsaguir la victòria en lluita en els jocs fúnebres organitzats en honor d'Arquemor, (els futurs Jocs Nemeus).

L'expedició no va arribar a bon fi: en la batalla decisiva Polinices s'enfrontà amb Etèocles i els dos germans es mataren l'un a l'altre. El cos de Polinices va romandre sense sepultura per un decret de Creont fins que la seua germana Antígona s'atreví a enterrar-lo.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aquesta guerra l'explica Èsquil a Els set contra Tebes
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 451-452. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 181-182. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polinices Modifica l'enllaç a Wikidata