Halicarnàs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Halicarnàs (llatí Halicarnassus, grec Ἁλικαρνασσός) fou una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea). Fou una colònia de la ciutat de Trozen (a l'Argòlida) fundada vers el 1000 aC i fou una de les ciutats que van constituir l'Hexàpolis dòrica (les altres foren Cnidos, Kos, Ialis (Ialysos), Lindos i Camir (Camiros). Era situada a l'istme de Zefírion (llati Zephyrium) i inicialment es va dir Zefíria (Zephyria). La ciutat tenia almenys dues o tres fortaleses quasi impossibles de conquerir, i la principal era Salmacis, en una roca a la part nord de la ciutat: una altra era Arconnesos, suposadament en una illa enfront del port (avui Orak Ada).

Localització d'Halicarnàs.

A causa d'un conflicte religiós (un esportista es va quedar amb el trofeu que havia guanyat en lloc de dedicar-lo al deu Apol·lo, com era tradicional) i de les seves afinitats jòniques, fou exclosa de la Lliga Dòrica vers el segle VII aC, lliga que va passar a anomenar-se Pentàpolis dòrica. Al segle VI aC, fou sotmesa al regne de Lídia fins a la seva caiguda i va passar a Pèrsia el 546 aC. A començaments del segle V aC, amb la revolta de Jònia, es va independitzar, però es va haver de sotmetre altre cop a Pèrsia vers el 494 aC, si bé va conservar la seva autonomia interna i la seva prosperitat i força; en aquests anys, depenia del sàtrapa de Sardes o Lídia. Ligdamis I o Lygdamis va assolir la tirania el 494 aC; la seva vídua (o filla) Àrtemis I la Valenta va lluitar al costat de Xerxes en la batalla de Salamina; Ligdamis fou nomenat sàtrapa de Cària (satrapia de vegades independent i d'altres subsatrapia de Lídia) i els seus descendents van governar tota Cària, amb una certa independència de Pèrsia fins que, el 386 aC, els perses en van assolir un domini més directe; el sàtrapa o sobirà més conegut fou Mausol, (que va traslladar la capital de Milàs a Halicarnàs), la dona i germana del qual, Àrtemis II de Cària, li va erigir un monument funerari que ha donat nom a aquestes edificacions per la seva esplendidesa (conegut com a Mausoleu d'Halicarnàs, fou considerat una de les set meravelles del món antic).

La dinastia grega de Cària, tot i que va imposar l'hel·lenisme i la llengua grega, va romandre fidel als perses. Quan Alexandre el Gran hi va arribar, una reina, de nom Ada, resistia a Alinda en el partit favorable als perses que, encapçalat per son germà Pixòdar, l'havia deposat un parell d'anys després de la mort del seu marit Idreos (mort vers el 344 o 343 aC) i que continuava en el poder sota el sàtrapa Orontobates de Cària, un noble persa gendre de Pixòdar. Ada va acollir Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Els macedonis van derrotar Orontabates i després el seu successor Memnó de Rodes, un grec al servei de Pèrsia, i van restablir com a reina Ada (333 aC), fins al 326 aC. Halicarnàs fou assetjada i destruïda i els habitants es van refugiar a l'acròpoli de Salmacis, que fou incendiada. La ciutat no es va recuperar d'aquesta destrucció, tot i que va poder ser reconstruïda aviat. En endavant, només fou esmentada en relació al mausoleu.

Després de la mort d'Alexandre, va ser governada per Assandre, sàtrapa de Cària fins al 305 aC, quan va passar a Antígon el Borni. El 301 aC, derrotat i mort Antígon, va passar a Pleistrac fins al 294 aC, quan va esdevenir base naval dels làgides d'Egipte. El 272 aC, va passar al selèucides i, sota el seu govern, se sap que romania dins una lliga que continuava la Lliga Cària. El 189 aC, pel tractat d'Apamea, va passar a Roma, sota sobirania de la qual fou ciutat lliure i més tard colònia romana; el 88 aC, fou ocupada breument per Mitridates VI Eupator, rei del Pont; després va continuar en mans de Roma i Bizanci fins al 1071, quan va caure en mans dels turcs seljúcides; el soldà Mehmet va permetre als cavallers de Rodes ocupar la ciutat i un castell hi fou construït (el castell de Sant Pere, que encara es conserva i amb les seves torres és el símbol de la moderna ciutat de Bodrum). El 1522, va passar a sobirania otomana quan Solimà el magnífic va conquerir l'illa de Rodes. Sembla que, llavors, era anomenada Petrion (probablement pel nom del castell) i els otomans la van convertir en Bodrum.

Actualment, encara se'n conserven les antigues muralles, unes restes del mausoleu (a l'est de Salmacis) i algunes fonts. El temple d'Afrodita, considerat un dels més bonics de l'antiguitat, no s'ha conservat. Algunes escultures trobades a la ciutat turca actual de Bodrum, se suposa que decoraven el mausoleu, i són avui dia al Museu Britànic.

Fou lloc de naixement d'Heròdot i de Dionís d'Halicarnàs.

Coord.: 37° 02′ 00″ N, 27° 26′ 00″ E / 37.0333°N,27.4333°E / 37.0333; 27.4333

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Halicarnàs Modifica l'enllaç a Wikidata