Còricos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCòricos
(el) Κώρυκος Modifica el valor a Wikidata
Fortressarmenians5.jpg
Fortalesa de Còricos/Kızkalesi Modifica el valor a Wikidata
TipusAssentament humà i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaProvíncia de Mersin (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
 36° 27′ 55″ N, 34° 09′ 15″ E / 36.4653°N,34.1542°E / 36.4653; 34.1542Coord.: 36° 27′ 55″ N, 34° 09′ 15″ E / 36.4653°N,34.1542°E / 36.4653; 34.1542
Dades i xifres
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data2014
Identificador5909

Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades. És l'actual Korghoz.

Titus Livi, Pomponi Mela i Esteve de Bizanci sí que mencionen la ciutat, de la que s'han trobat algunes monedes.[1] A l'antiguitat, Còricos era una important ciutat comercial i portuària. Va ser el port de Selèucia d'Isàuria, on, l'any 191 aC, la flota d'Antíoc el Gran va ser derrotada pels romans. A l'època romana conservava les seves lleis antigues. Els emperadors romans hi estacionaven una flota per vigilar els pirates que freqüentaven aquelles costes. Còricos era també el nom d'una moneda de l'antiguitat i se'n conserven alguns exemplars.

La ciutat formava part de l'Imperi Romà d'Orient. Justinià I va restaurar els banys públics i un hospital. L'almirall Eustacios Kimineianos va fortificar el lloc seguint les ordres d'Aleix I Comnè a principis del segle XII, i hi va agregar un castell que va situar en una petita illa. Aquest castell es va anomenar més tard "castell de les donzelles", perquè es deia que un rei hi tenia la seva filla en captivitat perquè hi havia una profecia que deia que moriria de la mossegada d'una serp verinosa. La van aïllar al castell per protegir-la, però una serp va entrar al castell dins d'una cistella, va mossegar la noia i va morir. Còricos va ser conquerida pels armenis poc després de què la reconstruïssin els romans d'orient.[2]

El lloc és famós a la mitologia grega perquè allí hi havia la cova que mencionen Píndar i Èsquil, i el llit del gegant Tifó. En aquesta cova, diu Estrabó, s'hi cultivava el millor safrà.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «2. Corycus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 2 maig 2021].
  2. Edwards, Robert W. The fortifications of Armenian Cilicia. Washington (D.C.): Dumbarton Oaks Research Library and Collection, 1987, p. 161-167. ISBN 9780884021636. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còricos