Euromos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaEuromos
Euromus temple.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusAssentament humà, jaciment arqueològic i polis Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaProvíncia de Muğla (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
 37° 22′ 27″ N, 27° 40′ 30″ E / 37.3742°N,27.675°E / 37.3742; 27.675Coord.: 37° 22′ 27″ N, 27° 40′ 30″ E / 37.3742°N,27.675°E / 37.3742; 27.675
Mapa d'algunes ciutats gregues de Cària i d'algunes illes del Dodecanés, en què s'aprecia la ubicació d'Euromos, al nord-oest de Milas
Restes del temple de Zeus d'Euromos
Inscripció al temple de Zeus d'Euromos

Euromos (en grec antic, Εὔρωμος) era una ciutat grega de Cària les restes de la qual són a prop de la ciutat turca de Milas (antiga Milasa).

Deu ser la mateixa ciutat que Heròdot esmenta en el llibre VIII d{e les seves Històries amb el nom d'Europo.[1]

Pertangué a la Lliga de Delos, i apareix esmentada en registres de tributs a Atenes entre els anys 450-49 i 440-39 ae.[2]

Al segle iii aC hi ha documentada una unió (sympoliteia) entre les ciutats d'Euromos i Milas.[3]

Després de la derrota de Filip V de Macedònia de l'any 197 ae pels romans, comandats per Tit Quinti Flaminí, se cita Euromos entre les ciutats de les quals s'exigia la retirada de la guarnició de soldats macedonis que hi havia.[4]

Estrabó esmenta a Cària la ciutat d'Euromos, en una successió d'assentaments en què inclou Heracleia, Amizon i Calcètor, que eren poc importants en el seu temps al costat dels més importants Alabanda, Milas i Estratonicea.[5]

De les troballes arqueològiques conservades d'Euromos destaquen les restes de muralles anteriors a l'any 300 ae i, d'èpoques posteriors, el temple de Zeus, un teatre i dues estoa. A més a més, es conserven monedes d'argent d'Euromos datades des del segle V ae.[2]

Referències[modifica]

  1. Heròdot. Històries, VIII, 133, 135
  2. 2,0 2,1 Mogens Herman Hansen i Thomas Heine Nielsen. «Cària». A: An inventory of archaic and classical poleis (en anglés). Nova York: Oxford University Press, 2004, pàgs. 1.114-1.115. ISBN 0-19-814099-1. 
  3. Pascual, José «La sympoliteia griega en las épocas clásica y helenística». Gerión [Madrid], 25-1, 2007, pàg. 180-181 [Consulta: 24 juliol 2014].
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 33
  5. Estrabó. Geografia, XIV, 2,22
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Euromos