Comana de Capadòcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaComana de Capadòcia
Sar-Comana.jpg

Localització
 38° 20′ N, 36° 20′ E / 38.33°N,36.33°E / 38.33; 36.33
Modifica les dades a Wikidata

Comana de Capadòcia o Chryse (la Daurada), per distingir-la de Comana del Pont, fou una ciutat de Cataònia, un districte de Capadòcia a l'Antitaure en una vall fonda a la vora del riu Saros (actual riu Seyhan). Avui les seves ruïnes es troben en un poble anomenat Şar, a la vall de Göksu, Tufanbeyli, a la província d'Adana (Turquia).

La ciutat va formar part del Regne de Capadòcia, que fou província romana l'any 17. Més tard fou part de la província Melitene d'Armènia Tèrtia.

S'hi adorava Ma, la mateixa deïtat que a Comana del Pont, cosa que fa pensar en una relació entre ambdues ciutats, si bé la de Capadòcia és més antiga. La ciutat tenia un gran nombre d'esclaus del temple (hieroduli) i era poblada per cataonis, i reconegueren el rei de Capadòcia fins a la supressió del regne l'any 17, però el domini útil de la ciutat corresponia al gran sacerdot que era també la màxima autoritat religiosa i el senyor dels esclaus (com a Comana del Pont, estimats en uns 6.000 inclosos homes i dones). El temple incloïa moltes terres i la seva producció revertia al gran sacerdot, que era la segona autoritat després del rei de Capadòcia i en general fou un membre de la dinastia reial. La llegenda deia que el culte de la dea fou portat de l'Escítia Taúrica per Orestes, que va donar nom a la ciutat. La dea Ma era la dea de la lluna i probablement el seu nom tenia relació amb el de la ciutat.

En temps de Caracal·la va esdevenir colònia romana i s'hi conserven monedes amb la inscripció Colònia Augusta Comana i Colònia Iulia Augusta Comanenoru o Comainoru.

Coord.: 38° 20′ N, 36° 20′ E / 38.33°N,36.33°E / 38.33; 36.33