Vés al contingut

Enio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enió)
Infotaula personatgeEnio

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat grega
deïtat de la guerra Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraTeogonia Modifica el valor a Wikidata
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaOlimp Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAres Modifica el valor a Wikidata
MareHera Modifica el valor a Wikidata
PareZeus Modifica el valor a Wikidata
FillsEniali, Eros, Ànteros, Fobos, Dimos, Flègies, Harmonia, Thrax (en) Tradueix, Enòmau i Adrestia Modifica el valor a Wikidata
GermansPolemó Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dominiguerra, destrucció i conquesta Modifica el valor a Wikidata
Símbolshield of Achilles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentBel·lona, Ma (en) Tradueix i Morrigan Modifica el valor a Wikidata

Enio (en grec antic: Ένυώ 'horror') era, a la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes. Amb freqüència era representada juntament amb Fobos i Dimos com a companya d'Ares, el déu de la guerra, i s'ha dit que era tant la seva mare com la seva germana.[1]

A Tebes i Orcomen se celebrava un festival anomenat Όμολώϊα en honor de Zeus, Demèter, Atenea i Enio, i es deia que Zeus havia rebut l'epítet homoloios d'Homolois, una sacerdotessa d'Enio.[2] Una estàtua d'Enio, feta pels fills de Praxíteles, s'erigia al temple d'Ares a Atenes.[3] Entre les Grees que enumerava Hesíode a la seva Teogonia[4] hi figura Enio.

L'equivalent d'Enio a la mitologia romana era Bel·lona.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 159. ISBN 9788496061972. 
  2. Suïdas, sub voce Homolois
  3. Pausànias. Descripció de Grècia, I, 8, 5
  4. Hesíode. Teogonia, 273