Enio
| Tipus | deïtat grega deïtat de la guerra |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Teogonia |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Residència | Olimp |
| Família | |
| Parella | Ares |
| Mare | Hera |
| Pare | Zeus |
| Fills | Eniali, Eros, Ànteros, Fobos, Dimos, Flègies, Harmonia, Thrax (en) |
| Germans | Polemó |
| Altres | |
| Part de | mitologia grega |
| Domini | guerra, destrucció i conquesta |
| Símbol | shield of Achilles (en) |
| Equivalent | Bel·lona, Ma (en) |
Enio (en grec antic: Ένυώ 'horror') era, a la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes. Amb freqüència era representada juntament amb Fobos i Dimos com a companya d'Ares, el déu de la guerra, i s'ha dit que era tant la seva mare com la seva germana.[1]
A Tebes i Orcomen se celebrava un festival anomenat Όμολώϊα en honor de Zeus, Demèter, Atenea i Enio, i es deia que Zeus havia rebut l'epítet homoloios d'Homolois, una sacerdotessa d'Enio.[2] Una estàtua d'Enio, feta pels fills de Praxíteles, s'erigia al temple d'Ares a Atenes.[3] Entre les Grees que enumerava Hesíode a la seva Teogonia[4] hi figura Enio.
L'equivalent d'Enio a la mitologia romana era Bel·lona.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 159. ISBN 9788496061972.
- ↑ Suïdas, sub voce Homolois
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 8, 5
- ↑ Hesíode. Teogonia, 273