Flègies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Flègies amb Dante i Virgili, vitrall vuitcentista del Museo Poldi Pezzoli de Milà.

En la mitologia grega Flègies (en grec antic Φλεγύας Flegias) era Rei dels Làpites, fill d'Ares i Crise, una de les dues filles d'Halmos. La tradició li atribueix bastants fills però és més conegut com a pare d'Ixió i de Coronis.

La seva filla Coronis era amant d'Apol·lo. Mentre estava embarassada d'Asclepi, Coronis es va enamorar d'un mortal. Un corb va assabentar al déu de l'afer, que encolerit va demanar a la seva germana Artemis que matés a Coronis (l'infant va ser salvat i s'entregà al centaure Quiró perquè l'eduqués). En venjança per l'assassinat de la seva filla, Flègies va calar foc al tempre d'Apol·lo a Delfos, i el déu el va matar.

Al llibre VI de l'Eneida, Virgili acusa Flègies d'haver estat un tirà cruel, d'haver canviat lleis d'acord amb suborns i d'haver violat la seva filla Coronis. Per la seva impietat, Flègies és condemnat a l'infern.

Apolodor explica que Flègies va ser mort a Eubea per Licos i Nicteu, que després d'aquest acte es van exiliar a Tebes. No se sap per quina raó el van matar.

A la Divina Comèdia de Dant Flègies apareix al cinquè cercle de l'Infern, fent de barquer de les ànimes que creuen l'Estix.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 205. ISBN 9788496061972. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flègies Modifica l'enllaç a Wikidata