Cios

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Moneda de Cius

Cios (llatí Cius, grec Kios) fou una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, al golf de Cios (Cianos Sinus). Esmentada sovint com Cios de Mísia. Avui es diu Gemlik. Hi van néixer els filòsofs Asclipíades i Arkipos Flavios.

La llegenda la fa fundada per Cios, company d'Hèrcules, al seu retorn de Còlquida. Fou més probablement una colònia milèsia establerta al peu del puig Argantoni vers el segle vii aC. El 553 aC va passar als lidis però com a ciutat autònoma. Els perses (general Himees) la van ocupar el 499 aC, però pagant un tribut va mantenir una virtual independència. Va quedar dins la satrapia de la Frígia Helespòntica o Dascilios i va tenir un govern local.

El 466 aC fou ocupada pels atenencs i va entrar a la lliga de Delos on va romandre fins al 412 aC en què fou ocupada pels perses després de la derrota atenenca a Sicília uns mesos abans (413 aC).

Va caure en mas d'Alexandre el gran el 334 aC i a la seva mort va quedar en poder d'Antígon (332 aC) que fou rei de Sardes el 305 aC fins al 301 aC quant Seleuc I Nicàtor va guanyar la batalla que li va donar el poder. En aquestos anys Cios va començar a emetre moneda d'or que foren les primeres monedes d'or de la història. Cios va restar com a ciutat grega independent i més tard es va aliar a la Lliga Etòlia.

Filip V de Macedònia la va ocupar, va massacrar als ciutadans als que va deportar o va vendre com esclaus, i la va donar a Prúsies de Bitínia (aliat seu a la guerra contra Pèrgam) que la va restaurar i repoblar (amb bitinis) i li va donar el seu propi nom (fou coneguda com a Prúsies o Prousias thalassia (que vol dir Prúsies marítima), per distingir-la d'altres ciutats amb igual nom). No se sap si Cios va romandre com un barri o va recobrar el seu antic nom, però una Cios al mateix lloc apareix esmentada després per Plini, Mela, Zosimus, i altres encara posteriors. La matança de Cios fou rebutjada per molts estats grecs i Rodes i Pèrgam van demanar ajut als romans contra Macedònia, i això va servir d'excusa per iniciar la segona guerra macedònia que va acabar amb la batalla de Cinoscèfals el 197 aC. La ciutat però va romandre en mans del rei de Bitínia fins al 74 aC.

Sota els romans Cios va tenir una constitució pròpia supervisada pel cònsol romà, i va recobrar el seu caràcter grec. Molts líders romans van elegir la ciutat com a lloc de residència d'estiu. La ciutat va recuperar el nom de Cios o Kios llatinitzat en Cius.

A partir del segle ii el cristianisme es va difondre a la regió i la ciutat va rebre la visita de l'apòstol sant Pau. Plini, governador de Cios, va demanar instruccions contra el cristianisme i es van establir impostos especials. Però al segle iv fou seu d'un arquebisbat, essent el primer arquebisbe Ciril, que va prendre part al concili de Nicea el 325 aC. Justinià hi va fundar una escola militar que va funcionar per 37 anys.

El 1205 el Patriarca de Constantinoble es va establir a Nicea i el patriarca de Nicea fou enviat a Cios; el bisbe de Nicea va esdevenir més influent. Els llatins van ocupar Cios el 1207 i fou donat als cavallers de Sant Joan que la van tenir fins al 1261.

Els primer atacs turcs són de 1092 (seljúcides) però no fou fins al 1300 que els turcs (osmanlis) van representar una amenaça seriosa, i van destruir totes les ciutats de la costa ocupant Brusa el 1326 i Cios el 1336 (després d'un setge). La ciutat fou destruïda en la conquesta i els seus habitants es van refugiar a la muntanya.

Van poder tornar al cap de tres anys i residir sota les muralles a la zona coneguda com a Kastrina prop de l'església de Theòmana; van restaurar l'església de Koimesis tis Theotokou (Dormició de la Mare de Déu) coneguda com a Pasariotissa, i es van reorganitzar, però van haver d'acceptar la llengua turca, però els impostos eren molt alts i van haver de vendre els fills com esclaus i molts ciutadans van marxar. Aquesta situació dolenta va subsistir fins a finals del segle xvii quant Murat IV va millorar les condicions de vida, i l'establiment d'una drassana militar a la ciutat va permetre a molta gent trobar feina. Durant el segle xix la situació dels grecs cristians va millorar i es va restablir l'educació.

Al final de la primera guerra mundial els grecs de la regió del Pont es van revoltar. A les muntanyes es van formar grups armats. Molts grecs van ser portats a camps de treball (una tres-cents mil). Quan els aliats van entrar a la zona les guerrilles turques, els tzetes, encara estaven combatent però foren sotmesos per la marina anglesa. L'exèrcit grec sota el general Samartzis, va restablir la sobirania grega a Cios el 25 de juliol de 1920. El patriarca de Nicea Basil II i l'alcalde grec de Cios, Pinatsis, van assistir a la cerimònia. La retirada aliada que va deixar sols als grecs mal equipats, va capgirar la situació. Es va intentar formar un estat autònom del Pont per evitar la sortida de la població grega i la pèrdua de les propietats. El 22 d'agost de 1922 l'exèrcit grec a Cios va aguantar l'atac turc però va evacuar la ciutat l'endemà. Trenta mil persones de Cios i rodalia van haver de fugir a Grècia amb vaixells el 25 d'agost de 1922.

Coord.: 40° 54′ 53″ N, 31° 06′ 50″ E / 40.914588°N,31.113788°E / 40.914588; 31.113788