Còdex Sinaiticus

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Codex Sinaiticus)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula documentCòdex Sinaiticus
Codex Sinaiticus Matthew 6,4-32.JPG
Tipus còdex
Llengua original grec antic
Material pergamí i vitel·la
Codi museu Add. MS 43725
Ubicació British Library additional manuscripts Tradueix
Publicació segle IV
Text complet Text complet
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Fragment del Codex Sinaiticus del Llibre d'Ester.

El Codex Sinaiticus[1] és un manuscrit uncial del segle iv de la Bíblia grega, escrit entre el 330 al 350. Originalment contenia la totalitat d'ambdós Testaments, però solament han arribat fins als nostre dies trossos de l'Antic Testament grec o Septuaginta, la totalitat del Nou Testament, l'Epístola de Bernabé, i fragments del Pastor d'Hermes (el que suggereix que aquests últims dos textos podrien haver estat considerats part del cànon bíblic pels editors del còdex).

El còdex està dividit en quatre trossos desiguals: 347 fulles a la Biblioteca Britànica de Londres, 12 fulls i 14 fragments al Monestir de Santa Caterina del Sinaí, 43 fulls a la Biblioteca de la Universitat de Leipzig, i fragments de 3 fulls a la Biblioteca Nacional Russa a Sant Petersburg.

Descobriment[modifica]

L'any 1844 l'investigador bíblic Konstantin von Tischendorf, viatjà al Monestir de Santa Caterina, al peu del Mont Sinaí a Egipte. Dins d'un cistell descobrí 43 fulls de pergamí amb textos de Jeremies, Nehemies, Cròniques i Ester, amb altres fragments de manuscrits que, segons explicà Tischendorf, el bibliotecari li indicà que «eren escombraries que havien de ser destruïdes cremant-les als forns del monestir».[2]

Tischendorf realitzà una segona expedició l'any 1853, i aconseguí recuperar dos fragments del llibre del Gènesi.

En una tercera visita al monestir el 1859, i enviat expressament pel tsar Alexandre II de Rússia, Tischendorf descobrí el còdex quasi sencer. Posteriorment en unes tasques de restauració, els monjos del Monestir de Santa Caterina van descobrir, el maig de 1875, sota de la capella de Sant Jordi, nombrosos trossos de pergamí. Entre aquests s'hi trobaven dotze pàgines que faltaven de l'Antic Testament.

Durant dècades, el còdex es va guardar a la Biblioteca Nacional Russa. El 1933, la Unió Soviètica el va vendre a la Biblioteca Britànica per la suma de 100.000 lliures.

Contingut[modifica]

El text de l'Antic Testament conté els següents passatges
[3][4]
Lluc 11:2 al Codex Sinaiticus.
El text del Nou Testament manca de diversos passatges
[5]
Versos omesos
Joan 7,52-8,12 sense la perícope 7,53-8,11 en Sinaiticus.
Frases omeses
  • Mateu 5,44 εὐλογεῖτε τοὺς καταρωμένους ὑμᾶς, καλῶς ποιεῖτε τοῖς μισοῦσιν ὑμᾶς (beneeix els que et maleeixen, fes bé als que t'odien);[7]
  • Mateu 6,13 – ὅτι σοῦ ἐστιν ἡ βασιλεία καὶ ἡ δύναμις καὶ ἡ δόξα εἰς τοὺς αἰῶνας. ἀμήν (Perquè teu és el regne, el poder i la glòria, pels segles. Amen.) omesa.[8]
  • Mateu 10,39a – ο ευρων την ψυχην αυτου απολεσει αυτην, και (Aquell que trobe la seua vida la perdrà, i);[9]
  • Mateu 15,6 – η την μητερα (αυτου) (o (sa) mare);[10]
  • Mateu 20,23 και το βαπτισμα ο εγω βαπτιζομαι βαπτισθησεσθε (i sigues batejat amb el baptisme amb què estic batejat)[11]
  • Mateu 23,35 – υιου βαραχιου (fill de Barachi'ah) omesa; esta omissió és sostinguda només per el còdex 59 (per la primera part), tres Evangelistàries ( 6, 13, i 185), i Eusebi.[12]
  • Marc 1,1 – υιου θεου "el Fill de Déu" omesa.[13]
  • Marc 10,7 – omesa και προσκολληθησεται προς την γυναικα αυτου (i s'unirà a la seua esposa), com en els còdex Còdex Vaticanus Graecus 1209, Còdex Athous Lavrensis, 892, 48, syrs, goth.[14]
  • Lluc 9,55b-56a – καὶ εἶπεν, Οὐκ οἴδατε ποίου πνεύματος ἐστὲ ὑμεῖς; ὁ γὰρ υἱὸς τοῦ ἀνθρώπου οὐκ ἦλθεν ψυχὰς ἀνθρώπων ἀπολέσαι ἀλλὰ σῶσαι (i Ell va dir: "No saps de quina forma d'esperit estàs fet; perquè el Fill de l'home va vindre no a destruir la vida dels homes sinó a salvar-los) omesa en els còdexs: P45, P75, B, C, L, Θ, Ξ, 33, 700, 892, 1241, syr, copbo;[15]
  • Joan 4,9 – ου γαρ συνχρωνται Ιουδαιοι Σαμαριταις (els jueus no tenen tracte algú amb els samaritans), és una de les anomenades No interpolacions occidentals; l'omissió és sostinguda per D, a, b, d, e, j, copfay, es va complementar per el primer corrector (abans d'abandonar el scriptorium);[16]

Digitalització[modifica]

El mes de juny del 2005, i amb la col·laboració de la Biblioteca Britànica de Londres, es va signar a Londres un document de re-unificació dels textos, procés que es féu amb tecnologia digital que permet veure possible textos ocults en els pergamins. Aquesta digitalització fou presentada durant un congrés sobre el còdex realitzat a la Biblioteca Britànica el juliol de 2009.[17]

Referències[modifica]

  1. Londres, Biblioteca Britànica, Add. 43725; Gregory-Aland nº א(Aleph) o 01
  2. Skeat, T. C. "The Last Chapter in the History of the Codex Sinaiticus." Novum Testamentum. Vol. 42, Fasc. 3, Jul., 2000. p. 313
  3. Würthwein Ernst (1987). Der Text des Alten Testaments, Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft, p. 85.
  4. Henry Barclay Swete, An Introduction to the Old Testament in Grek (Cambridge 1902), p. 129-130.
  5. Bruce M. Metzger. A Textual Commentary on the Greek New Testament. Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft. United Bible Societies, 2001. 
  6. Bruce M. Metzger, A Textual Commentary on the Greek New Testament (Deutsche Bibelgesellschaft: Stuttgart 2001), p. 315, 388, 434, 444.
  7. The Greek New Testament, ed. K. Aland, A. Black, C. M. Martini, B. M. Metzger, i A. Wikgren, in cooperation with INTF, United Bible Societies, 3a edició, (Stuttgart 1983), p. 16 [UBS3]
  8. The Greek New Testament, ed. K. Aland, A. Black, C. M. Martini, B. M. Metzger, i A. Wikgren, en cooperació amb l'INTF, United Bible Societies, 3a edició, (United Bible Societies, Stuttgart 1983), p. 18.
  9. Nestle-Aland, Novum Testamentum Graece, 26a edició, p. 26
  10. Nestle-Aland, Novum Testamentum Graece, 26a edició, p. 41
  11. Nestle-Aland, Novum Testamentum Graece, 26a edició, p. 56
  12. Scrivener, Frederick Henry Ambrose; Edward Miller. A Plain Introduction to the Criticism of the New Testament. 1. 4. Londres: George Bell & Sons, 1894, p. 342. 
  13. The Greek New Testament, ed. K. Aland, A. Black, C. M. Martini, B. M. Metzger, i A. Wikgren, en cooperació amb l'INTF, United Bible Societies, 3a edició, (United Bible Societies, Stuttgart 1983), p. 118.
  14. The Greek New Testament, ed. K. Aland, A. Black, C. M. Martini, B. M. Metzger, i A. Wikgren, en cooperació amb l'INTF, United Bible Societies, 3a edició, (United Bible Societies, Stuttgart 1983), p. 164.
  15. Nestle-Aland, Novum Testamentum Graece, 26a edició, p. 190
  16. NA26, p. 256; The Greek New Testament, ed. K. Aland, A. Black, C. M. Martini, B. M. Metzger, and A. Wikgren, in cooperation with INTF, United Bible Societies, 3a edició, (Stuttgart 1983), p. 333
  17. «El Codex Sinaiticus, reunit a internet». Vilaweb, 08-07-2009. [Consulta: 8 juliol 2009].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còdex Sinaiticus Modifica l'enllaç a Wikidata