Còdex Vaticanus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Còdex Vaticanus

El Còdex Vaticanus (Bibl. Vat., Vat. gr. 1209; Gregory-Aland no. B/03) és un dels més antics manuscrits conservats de la Bíblia, anterior al Còdex Sinaiticus, i probablement copiat, durant el segle iv. Està escrit en grec, sobre pergamí, amb lletres uncials, i es conserva a la Biblioteca Vaticana.[1]

Descripció[modifica]

Originalment era una còpia completa de la Bíblia dels Setanta i del Nou Testament, però les planes 1519 a 1536 (des de l'Hebreus 9:14 fins a l'Apocalipsi) es van perdre i foren reemplaçades per un minúscul suplement del segle xv (no. 1957). Consta de 759 fulles. Falta una part important del Gènesi i alguns Salms. L'estil de l'escriptura és senzill i elegant. El pergamí és molt fi i prim; possiblement fet amb pell d'antílop.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Kurt Aland und Barbara Aland, Der Text des Neuen Testaments. Einführung in die wissenschaftlichen Ausgaben sowie in Theorie und Praxis der modernen Textkritik, Deutsche Bibelgesellschaft, Stuttgart 1981, S. 118. ISBN 3-438-06011-6.

Bibliografia[modifica]

  • Bruce M. Metzger, The Text of the New Testament: Its Transmission, Corruption and Restoration, 1968, etc., Oxford University Press, p. 54.

Enllaços externs[modifica]