Vés al contingut

Monestir de Santa Caterina del Sinaí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Santa Caterina del Sinaí.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monestir de Santa Caterina del Sinaí
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(el) Μονὴ τῆς Ἁγίας Αἰκατερίνης Modifica el valor a Wikidata
EpònimCaterina d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Part dezona de Santa Caterina Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escritasegle IV Modifica el valor a Wikidata
Construcció548 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aCaterina d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romana d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.570 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativagovernació del Sinaí del Sud (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Llocpenínsula del Sinaí Modifica el valor a Wikidata
Map
 28° 33′ 21″ N, 33° 58′ 32″ E / 28.555831°N,33.975561°E / 28.555831; 33.975561
Activitat
Diòcesiarquidiòcesi de Sinai, Pharan, i Raitho Modifica el valor a Wikidata
Religiócristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
FundadorJustinià I Modifica el valor a Wikidata
Lloc websinaimonastery.com Modifica el valor a Wikidata

El monestir de Santa Caterina del Sinaí[1] (en grec: Μονὴ τῆς Ἁγίας Αἰκατερίνης), també conegut com a monestir de la Transfiguració o monestir de l'Esbarzer ardent, està situat a Egipte, a la boca d'una gorja de difícil accés, al peu del mont Sinaí. Està construït on la tradició suposa que Moisès va veure la «bardissa que cremava sense consumir-se».[2][3][4] Es tracta d'un dels monestirs més antics que continuen habitats.[5][6] L'any 2002 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[7]

Història

[modifica]

La mare de l'emperador Constantí I el Gran, santa Helena, ordenà construir una capella al lloc on, segons la tradició, Moisès parlà amb Déu en l'episodi bíblic de la «bardissa ardent». Posteriorment, l'emperador Justinià I manà construir un monestir al costat de la capella.[8] El monestir fou construït entre els anys 527 i 565. Com, suposadament, la bardissa que es conserva és l'originària, el monestir esdevé un lloc sagrat per a les tres grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam.[9][10] Malgrat que el seu veritable nom és monestir de la Transfiguració, és conegut també com a monestir de Santa Caterina, i rep aquest nom per santa Caterina d'Alexandria, una màrtir cristiana que fou sentenciada a morir en la roda de tortura. La tradició ha transmès que la roda es trencà i que finalment fou decapitada. El seu cos fou traslladat pels àngels al mont Sinaí i els monjos del monestir van trobar-ne les restes als voltants de l'any 800, en una cova de la muntanya, moment a partir del qual el monestir en custodià les relíquies i esdevingué un important centre de peregrinació.

Segons un document del monestir, sembla que escrit pel mateix Mahoma, el profeta donà la seva protecció al monestir després d'haver-li concedit refugi als seus enemics. Gràcies a aquest document i que es construí una mesquita fatimita a l'interior dels murs, el monestir perdurà a la dominació musulmana de la regió. La mesquita està tancada i mai no ha estat utilitzada, ja que, per error, no està orientada cap a La Meca.

Els anacoretes del Sinaí foren eliminats durant el segle vii i sols el monestir perdurà, gràcies, en part, a les fortificacions que el protegien. Encara es conserven els murs que servien de defensa. L'accés a l'interior del recinte es feia, fins al segle xx, per una porta llevadissa situada al mur exterior. Les croades augmentaren l'interès dels pelegrins pel monestir, que es convertí en un centre de pelegrinatge entre els anys 1099 i 1270.

El 28 de maig de 2025, un tribunal egipci va dictar una sentència que transfereix la propietat del Monestir de Santa Caterina del Sinaí a l'Estat egipci, posant fi a més de quinze segles d'autonomia d'aquest emblemàtic centre espiritual ortodox.[4] La resolució ordena la confiscació de tots els béns del monestir —incloent-hi propietats, biblioteques, relíquies i manuscrits inavaluables— i estableix que la seva gestió passarà íntegrament a mans de l'Estat. Els vint monjos que conformen la comunitat tenen restringit l'accés a determinats espais, permetent-se'ls romandre-hi només amb finalitats litúrgiques i sota condicions imposades per les autoritats civils. Aquesta decisió ha suscitat preocupació internacional, especialment a Grècia, on el Ministeri d'Afers Exteriors ha sol·licitat aclariments a les autoritats egípcies. El monestir de Santa Caterina, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ha estat durant segles un símbol de convivència interreligiosa i és considerat un vakuf, lloc sagrat respectat per l'islam. La comunitat religiosa denuncia aquesta acció com una “expulsió de facto” i una amenaça directa a la supervivència del lloc com a centre espiritual.[4]

Patrimoni

[modifica]
Imatge d'un text en siríac

El monestir té gran importància per la seva antiga i valuosa biblioteca, que guarda la segona col·lecció més extensa de còdexs i manuscrits grecs i cristianoorientals del món, només superada en nombre d'exemplars per la Biblioteca Vaticana. Com ara el Còdex Sinaiticus i el Syriac Sinaiticus,[11] així com una col·lecció d’icones cristianes primitives, inclosa la representació més antiga coneguda de Crist Pantocràtor. S'hi poden trobar uns 3.500 volums escrits en grec, copte, àrab, armeni, hebreu, georgià, siríac i altres llengües.

Al complex, s'hi troben obres d'art úniques, entre mosaics, icones russes i gregues, pintures encàustiques, ornaments religiosos, calzes i relíquies. Entre les icones que guarda el monestir hi ha algunes de les més antigues del món, datades dels segles v i vi. En destaca el pantocràtor del Sinaí, del segle vii, el llibre L'escala del diví ascens, una icona del segle xii del llibre de sant Joan Clímac, o la icona més antiga sobre un tema de l'Antic Testament. S'ha ideat un projecte per catalogar les obres de la biblioteca del monestir.

El 1844, el filòleg alemany Konstantin von Tischendorf hi descobrí el Codex Sinaiticus, la Bíblia gairebé completa més antiga que ha perdurat fins a l'actualitat, que data del segle iv.[8]

Tradicions cristianes

[modifica]

El monestir es va construir al voltant de la ubicació del que tradicionalment es considera el lloc de l’arbust ardent que va veure el profeta hebreu Moisès.[2][12] El monestir de Santa Caterina també tanca el Pou de Moisès, on es diu que Moisès va conèixer la seva futura esposa, Sépporah.[2] El pou és encara avui una de les principals fonts d'aigua del monestir. El lloc és considerat sagrat per les tres principals religions abrahàmiques: el judaisme, el cristianisme i l'islam.[9]

Segles després de la seva fundació, es diu que el cos de Santa Caterina d'Alexandria va ser trobat en una cova de la zona. Les relíquies de Santa Caterina, conservades fins avui dins del monestir, l'han convertit en un lloc predilecte de pelegrinatge.[12] La festa patronal del monestir és la Festa de la Transfiguració.

Panorama del monestir de Santa Caterina

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «monestir de Santa Caterina del Sinaí». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 juliol 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Vetus Testamentum [Leiden i Boston], 4, 1, 1-1954, pàg. 148–154. DOI: 10.1163/156853354X00136. ISSN: 1568-5330. JSTOR: 1515877.
  3. ↑ «In the Sinai, a global team is revolutionizing the preservation of ancient manuscripts» (en anglès). The Washington Post, 06-09-2012. ISSN: 0190-8286 [Consulta: 2 juliol 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Is the Burning Bush Still Burning?» (en anglès). mountsinaimonastery.org [Consulta: 2 juliol 2018].
  5. ↑ Jules Leroy. Monks and Monasteries of the Near East. Gorgias Press, 2004, p. 93–94. ISBN 978-1-59333-276-1. 
  6. ↑ «St Catherine Monastery – The Oldest in the World» (en anglès americà). KEEP CALM and WANDER, 24-05-2016. Arxivat de l'original el 24 de maig de 2016. [Consulta: 21 abril 2022].
  7. ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Saint Catherine Area» (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 Ruiz-Domènec, Hernández de la Fuente i García, 2022, p. 52.
  9. ↑ 9,0 9,1 «These spectacular ancient texts were lost for centuries, and now they can be viewed online» (en anglès). ibtimes.co.uk, 20-12-2017. Arxivat de l'original el 2 de juliol de 2018.
  10. ↑ «Saint Catherine Area». UNESCO World Heritage Centre. United Nations Educational, Scientific, and Cultural Organization. [Consulta: 7 setembre 2021].
  11. ↑ «Sinai Palimpsests project». sinai.library.ucla.edu.
  12. ↑ 12,0 12,1 (en anglès), juliol 1998. 
  13. ↑ «Visit Saint Catherine Monastery, Egypt» (en anglès britànic). visitafrica.site. [Consulta: 25 setembre 2020].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Santa Caterina del Sinaí
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monestir_de_Santa_Caterina_del_Sinaí&oldid=35200119»