Monestir de Santa Caterina del Sinaí
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| Àrea de Santa Caterina | |
 Monestir de Santa Caterina |
|
| Informació | |
| Tipus | Monestir |
| Localització |  Egipte |
|
|
|
| Tipus | Cultural |
| Criteris | (i),(iii),(iv),(iv) |
| ID | 782 |
| Regió * | Àfrica |
| Inscripció | 2002 (26a sessió) |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
El Monestir de la Transfiguració o Monestir de Santa Caterina en (grec: Μονὴ τῆς Ἁγίας Αἰκατερίνης) està situat a la boca de una gorja de difícil accés al peu del Mont Sinaí, a Egipte. Està construït on la tradició supose que Moisès va veure la "bardissa que cremava sense consumir-se". Es tracta d'un dels monestirs més antics, que continuen habitats. També se'l coneix amb el nom de Monestir de la bardissa ardent. L'any 2002 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història[modifica | modifica el codi]
La mare de l'emperador Constantí I el Gran, Santa Helena, ordenà construir una capella en el lloc on segons la tradició Moisès parlà amb Déu a l'episodi bíblic de la "bardissa ardent". Posteriorment, l'emperador Justinià I manà construir un monestir al costat de la capella. El monestir fou construït entre els anys 527 i 565. Si, suposadament, la bardissa que es conserva és l'original, el monestir esdevé un lloc sagrat per a les tres grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam. Malgrat que el seu veritable nom és Monestir de la Transfiguració, és conegut també com a Monestir de Santa Caterina, rebent aquest nom de Santa Caterina d'Alexandria, una màrtir cristiana que fou sentenciada a morir en la roda de tortura. La tradició ens ha transmès que la roda es trencà i que finalment fou decapitada. El seu cos fou traslladat pels àngels al Mont Sinaí i els monjos del monestir van trobar les seves restes als voltants de l'any 800, en una cova de la muntanya, moment a partir del qual el monestir custodià les seves relíquies i esdevingué un important centre de peregrinació.
Segons un document del monestir, suposadament escrit pel mateix Mahoma, el profeta donà la seva protecció al monestir després d' haver-li concedit refugi als seus enemics. Gràcies a aquest document i a que es construí una mesquita fatimita a l'interior dels seus murs, el monestir perdurà a la dominació musulmana de la regió. La mesquita està tancada i mai ha estat usada, ja que, per error, no està orientada cap a la Meca.
Els anacoretes del Sinaí foren eliminats durant el segle VII i sols el monestir perdurà gràcies, en part, a les fortificacions que el protegien. Encara es conserven els murs que servien de defensa. L'accés a l'interior del recinte es feia fins al segle XX per una porta llevadissa situada al mur exterior. Les Croades augmentaren l'interés dels peregrins pel monestir, que es convertí en un centre de pelegrinatge entre els anys 1099 i 1270.
Patrimoni[modifica | modifica el codi]
El monestir té gran importància degut a la seva antiga i valuosa biblioteca que guarda la segona col·lecció més extensa de còdexs i manuscrits grecs i cristiano-orientals del món, només superada en nombre d'exemplars per la Biblioteca Vaticana. S'hi poden trobar uns 3.500 volums escrits en grec, copte, àrab, armeni, hebreu, georgià, siríac i altres llengües.
Al complex s'hi troben obres d'art úniques, entre mosaics, icones russes i gregues, pintures encàustiques, ornaments religiosos, calzes i relíquies. Entre les icones que guarda el monestir es troben algunes de les més antigues del món, datades entre els segles V i VI. Destaca el Pantocràtor del Sinaí, del segle VII, el llibre de «l'escala del diví ascens», una icona del segle XII del llibre de sant Joan Clímac, o la icona més antiga sobre un tema de l'Antic Testament. S'ha ideat un projecte per a catalogar les obres de la biblioteca del monestir.
Vegeu[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Santa Caterina del Sinaí |
|
||||||||||||||
