Joan Clímac

Joan Clímac,
Joan de l'Escala,
Joan Escolàstic, o
Joan del Sinaí
	; Icona russa, segle xiii, amb el sant i els sants Jordi i Blai (St. Petersburg, Museu Rus)
Nom original	(el) Ἰωάννης τῆς Κλίμακος
Biografia
Naixement	Ἰωάννης τῆς Κλίμακος (Ioánnes tes Klímakos); c. 579 ; Síria
Mort	c. 649 (69/70 anys); mont Sinaí
Sepultura	Santa Caterina del Sinaí
Abat
Dades personals
Religió	Catolicisme
Es coneix per	Abat del Monestir de Santa Caterina del Sinaí; teòleg, autor de Κλίμαξ (Scala Paradisi)
Activitat
Lloc de treball	Península del Sinaí
Ocupació	monjo, filòsof
Activitat	segle VI – segle VII
Orde religiós	Monjos basilians
abat; Pare de l'Església oriental
Celebració	Església Catòlica Romana, esglésies catòliques orientals, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Comunió Anglicana
Canonització	Antiga
Festivitat	30 de març; a més, el quart diumenge de Quaresma (ortodoxos)
Iconografia	Hàbit de monjo, amb un llibre; amb una escala per la que pugen àngels
Obra
	Obres destacables Escala al Paradís ;

Joan Clímac (llatí: Joannes Climacus; grec antic: Ἰωάννης ὁ Κλίμακος, ‘Joan el de l'Escala’), de renom l'Entès o l'Escolàstic (grec antic: Σκολαστικός) (Síria, ca. 525 - Mont Sinaí, 606) fou un monjo basilià i escriptor romà d'Orient del segle vi. El seu únic nom era Joan, però se li va afegir «Clímac» per la seva obra Κλίμαξ (‘L'escala’). És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. També és conegut com a Joan de l'Escala, Joan l'Escolàstic i Joan el Sinaïta. No s'ha de confondre amb el patriarca sant Joan Escolàstic de Constantinoble.

Biografia[modifica]

Nascut probablement a Síria, als setze anys ingressà com a novici al Monestir de Santa Caterina del Sinaí, sota la direcció del monjo Martiri. Quan aquest morí, Joan volgué fer vida ascètica i es retirà a una cova a la muntanya, vivint com a eremita durant vint anys. Mentrestant estudià la doctrina i la vida dels sants, aprofundint-hi i adquirint una saviesa que després reflectiria en els seus escrits.

Anà al monestir de Raithu, a la vora del Mar Roig, i cap al 600, els monjos de Santa Caterina del Sinaí li demanaren que fos el seu abat. Va ser-ho durant quatre anys; llavors renuncià al càrrec i tornà a la vida eremítica. Va morir al tomb dels cent anys probablement vers el 606. Un monjo anomenat Daniel va escriure la seva vida.

Obres[modifica]

Va escriure un bon nombre d'obres teològiques i doctrinals. Les més conegudes van ésser Κλίμαξ o Escala al Paradís, escrit a demanda de l'abat de Raithu Joan, i Liber ad Pastorem, una regla per als clergues, inspirada, potser, en la Regula pastoralis del papa Gregori el Gran.

L'Escala descriu un mètode per aconseguir fer arribar l'ànima a Déu, fent servir la metàfora d'una escala. El llibre distingeix les principals virtuts i defectes de la vida monàstics, centrant-se en l'absència de passions (apatheia) i la pràctica de la pregària del cor (hesychia o ἡσυχία). El monjo ha de superar trenta esglaons, que corresponen a l'edat de Crist quan es va batejar al Jordà. L'obra va ésser traduïda al llatí, el siríac, l'armeni, l'eslau i va ésser una de les més llegides al cristianisme ortodox, especialment durant la Quaresma.

Nombroses icones orientals van representar la via de l'escala, amb monjos que la pugen, essent rebut al final per Jesús; pel camí, figures d'àngels i dimonis intenten ajudar o perdre els cristians que són a mig camí.

Icona del sant
L'Éscala al Paradís, icona del segle xii (Santa Caterina del Sinaí)
Icona de l'escala

Veneració[modifica]

És venerat per totes les confessions cristianes el 30 de març, aniversari de la seva mort; els ortodoxos també el commemoren el quart diumenge de Quaresma. És molt venerat a Rússia, on té nombroses esglésies dedicades.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Clímac