Nectari de Constantinoble

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personasant Nectari de Constantinoble
Council of Constantinople 381 BnF MS Gr510 fol355.jpg
El Primer Concili de Constantinoble a una miniatura de les Homilies de Gregori de Naziance, manuscrit franc, ca. 880 (París, BNF)
 Patriarca de Constantinoble 

Dades biogràfiques
Naixement Νεκτάριος, Nectarius
Mitjan segle IV
Tars (Turquia)
Mort 27 de setembre del 397
Constantinoble
Activitat professional
Ocupació Sacerdot
Època Imperi Romà
bisbe
Commemoració a Església catòlica, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 11 d'octubre
Fets destacables Patriarca de Constantinoble
Iconografia Robes de bisbe
Modifica dades a Wikidata

Nectari (Nectarius, Νεκτάριος) (Tars, Cilícia, mitjan segle iv - Constantinoble, 27 de setembre del 397) fou patriarca de Constantinoble, successor en el càrrec de Gregori Nazianzè i predecessor de Joan Crisòstom. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia[modifica]

Quan Gregori va abdicar el 381 fou escollit Nectari, un senador de noble família, nadiu de Tars. En aquell moment Nectari estava a punt de tornar a Tars junt amb el bisbe Diodor, que en aquell moment era a Constantinoble pel Concili de Constantinoble I. Aquest li va recomanar de posposar el viatge i va recomanar Flavià, bisbe d'Antioquia, com a successor a la seu, però l'emperador va seleccionar Nectari, qui ni tan sols havia estat batejat i era només catecumen. Els bisbes van haver d'accedir al nomenament imperial i Nectari fou batejat i vestit com a patriarca.

Les qüestions plantejades al Concili de Constantinoble I, que lògicament va presidir, superaven la seva capacitat i va posar al seu costat al bisbe Ciríac d'Adana, i així es van aprovar diversos cànons (9 de juliol del 381; el concili va seguir el 382). Es va decretar que Constantinoble era la nova Roma i el patriarca el segon dignatari en autoritat després del papa. El juliol de 383 es va celebrar un nou concili, no ecumènic, a la capital, amb assistència de tots els dirigents de branques del cristianisme, als que es va exigir una confessió de fe i els que no ho van fer foren condemnats.

Quan l'emperador Teodosi el Gran era a Itàlia lluitant amb Magne Màxim, va córrer el rumor de la seva mort i van esclatar disturbis (388) promoguts pels arrians i la casa de Nectari fou cremada. El 390 a causa de la seducció d'una dona noble per un diaca, hi va haver nous aldarulls i es va abolir la pràctica de la confessió per a aquests casos.

El 394 es va fer un altre concili no ecumènic a Constantinoble, referent a la disputa sobre el bisbat de Bostra (Bostria). Nectari va morir el 27 de setembre del 397. Probablement era casat i tenia un fill. Un germà seu, Arsaci de Tars, fou també patriarca el 404.

Va escriure l'homilia d'un màrtir, De S. Theodoro. També se l'esmenta com a autor de Sententia Synodalis de Episcopatu Bostrensi.


Precedit per:
Gregori I Nazianzè
Patriarca de Constantinoble
381-396
Succeït per:
Joan Crisòstom