Gennadi II de Constantinoble

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGennadi II de Constantinoble
Gennadios II Sholarios.jpg
Nom original (el) Γεννάδιος Σχολάριος
 Patriarca de Constantinoble 

Biografia
Naixement c. 1400 (Gregorià)
Constantinoble
Mort c. 1473 (Gregorià) (72/73 anys)
Saint John the Baptist Monastery, Serres Tradueix
Religió Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació Sacerdot i filòsof
Mestre Georgios Gemistos Plethon, John Chortasmenos Tradueix i Marc Eugènic
Modifica dades a Wikidata

Gennadi (Gennadius, Γεννάδιος vers 1400-1473) fou un religiós grec, del segle XV. A la primera part de la seva vida fou conegut com a Georgius Scholarius (Γεώργιος ὁ Σχολάριος). Lleó Al·laci i Mateu Cariòfil bisbe d'Iconium, estan d'acord que existien dues persones diferents que portaven el nom de Georgius Scholarius, un que va acompanyar a l'emperador Joan VIII Paleòleg al concili de Florència (1439) i que va advocar per la unió de les esglésies, i un altre, un monjo amic i deixeble de Marc, arquebisbe d'Efes, oposat a la unió.

Segons Al·laci, el primer va esdevenir patriarca de Constantinoble mentre el segon va morir probablement abans del 1453 sense adquirir cap alta dignitat eclesiàstica; segons Cariòfil el primer va morir abans del 1453 i el monjo fou patriarca. Autors més modern consideren que no hi va haver dos personatges diferents.

El Georgius Scholarius que fou patriarca fou nadiu probablement de Constantinoble (vers 1400) i va adquirir aviat una gran fama pels seus coneixements filosòfics i la seva eloqüència. Va tindre l'amistat i la confiança de Joan VIII Paleòleg i els prínceps Constantí (després emperador) i Teodor, germans de Joan II, i del gran duc Notares, gendre de Joan. Del 1438 al 1439 fou jutge en cap de palau i va acompanyar a l'emperador al concili de Florència on va parlar a favor de la unió com volia l'emperador, encara que segurament abans no hi era favorable. A la tornada a Constantinoble de fet es va oposar a la unió.

El 1448, mort Joan II, el va succeir el seu germà Constantí XI Paleòleg; el Papa va enviar al seu llegat el bisbe de Cortona, per fer confirmar la unió de Florència al nou emperador, i Gennadi s'hi va oposar, i com que la seva posició molestava a l'emperador es va retirar a un monestir. Quan el papa va renovar els seus esforços per la unió el 1452, el clergat grec, en majoria oposat, va tenir com a cap a Gennadi, però l'emperador la va confirmar contra el parer del clergat. Gennadi va atribuir a aquesta circumstància la conquesta de Constantinoble el 1453. A l'entrar els otomans a la ciutat va intentar fugir però fou aturat i retornat.

El patriarca, favorable a la unió, havia fugit a Itàlia, i el soldà otomà va demanar al clergat d'elegir un altre patriarca i fou elegit Gennadi, càrrec que va exercir fins al 1457 o 1458 quan va renunciar (algun situen la renúncia el 1459) i es va retirar a un monestir proa de Serres. No se sap exactament quan va morir però fou al tomb del 1473.

Se li atribueixen nombroses obres (un centenar) a part de les seves cartes. Entre elles les principals són:

  • Orationes (presentades al concili de Florència)
  • Apologia pro quinque Capitibus Concilii Floreentini
  • Exposició de la fe cristiana en grec, dirigit al soldà, anomenada Περὶ τῆς μόνης όδοῦ πρὸς την σωτηπίαν τῶν ἀνθρώπων