Pau I de Constantinoble

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Pau I de Constantinoble
el Confessor
Paul the Confessor, bishop of Constantinople (Menologion of Basil II).jpg
Icona oriental amb Sant Pau el Confessor
Biografia
Naixement Παύλος Α΄ (Paulos I)
~300
Tessalònica (Imperi Romà d'Orient)
Mort ~350
Cucusus (Capadòcia), actual Göksun (Turquia)
Causa de mort Homicidi
Lloc d'enterrament Sant Pau (Constantinoble), desaparegut 
  Patriarca de Constantinoble 


  Bisbe 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot
Període Imperi Romà
Bisbe i màrtir
Celebració Església Ortodoxa
Festivitat 6 de novembre
Esdeveniment significatiu Patriarca de Constantinoble (337-339, 341-342, 346-350)
Iconografia Com a bisbe romà d'Orient
Modifica les dades a Wikidata

Pau I de Constantinoble (Paulus, Παυ̂λος) fou patriarca de Constantinoble. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Biografia[modifica]

Era nadiu de Tessalònica, jove prevere de l'església de la capital quan va morir Alexandre de Constantinoble (336) i fou elegit com a successor, amb suport dels homoosians o ortodoxos, mentre els arrians volien elegir a Macedoni. Aquest va tractar d'impedir l'elecció de Pau amb una denúncia per mala conducta, que no va prosperar.

L'emperador (probablement Constanci II) va convocar un concili que va anul·lar-ne l'elecció, i Pau fou enviat al Pont i el va substituir Eusebi, bisbe de Nicomèdia. Aquest va morir el 342 i el poble va fer restaurar a Pau que sembla que s'havia escapat del seu exili i havia anat a Roma; els bisbes arrians van elegir a Macedoni; tot això va portar disturbis, mentre l'emperador Constanci era absent; el magister militum Hermògenes, va intentar expulsar a Pau, però va morir a mans de les masses. Constanci va retornar a la capital i va ordenar l'expulsió de Pau, sense reconèixer però l'elecció de Macedoni.

Pau va anar a Roma on va trobar el suport del papa Juli I, que va enviar una carta als bisbes orientals ordenant la reposició de Pau i altres bisbes expulsats de les seves seus, i acusant als que els havien deposat. Així Pau va tornar a Constantinoble però els bisbes orientals van fer un concili a Antioquia el 343 on van desafiar el papa. L'emperador Constanci II, que era a Antioquia, va ordenar altre cop expulsar a Pau, cosa que va encarregar a Filip, prefecte del pretori; Filip va intentar actuar diplomàticament i va enviar un emissari a Pau aconseguint la seva sortida; però quan va voler col·locar a la seu a Macedoni, van esclatar disturbis i van morir tres mil persones. Segons Sòcrates, Pau va anar a Tessalònica i després a l'oest, i li fou prohibit el retorn a Orient; però una altra versió diu que fou enviat carregat de cadenes a Singara (Sindjar) a Mesopotàmia, i més tard a Emesa a Síria.

La causa de Pau i d'Atanasi va rebre el suport de l'església occidental i de l'emperador Constant, germà de Constanci II. El concili de Sardica el 347 va decretar la restauració de Pau però Constanci va refusar acceptar aquest resultat; finalment ho va acceptar per un acord amb el seu germà però a la mort d'aquest (350) Pau fou expulsat altre cop i enviat en exili a Cucusus a Capadòcia, on es diu que fou mort pels seus guardians i enterrat a Ancira, però podria haver mort simplement de malaltia.

Fou considerat un màrtir i les seves restes foren portades després a Constantinoble, sota Teodosi I el Gran, i enterrat a l'església després coneguda com a Sant Pau.