Pau I de Constantinoble

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Pau I de Constantinoble
el Confessor

Icona oriental amb Sant Pau el Confessor
Bisbe i màrtir
Nom secular Παύλος Α΄ (Paulos I)
Naixement ~300
Tessalònica (Imperi Romà d'Orient)
Defunció ~350
Cucusus (Capadòcia), actual Göksun (Turquia)
Enterrament Sant Pau (Constantinoble), desaparegut
Commemoració en Església Ortodoxa
Festivitat 6 de novembre
Fets destacables Patriarca de Constantinoble (337-339, 341-342, 346-350)
Iconografia Com a bisbe bizantí

Pau I de Constantinoble (Paulus, Παυ̂λος) fou patriarca de Constantinoble. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era nadiu de Tessalònica, jove prevere de l'església de la capital quan va morir Alexandre de Constantinoble (336) i fou elegit com a successor, amb suport dels homoosians o ortodoxos, mentre els arrians volien elegir a Macedoni. Aquest va tractar d'impedir l'elecció de Pau amb una denúncia per mala conducta, que no va prosperar.

L'emperador (probablement Constanci II) va convocar un concili que va anul·lar-ne l'elecció, i Pau fou enviat al Pont i el va substituir Eusebi, bisbe de Nicomèdia. Aquest va morir el 342 i el poble va fer restaurar a Pau que sembla que s' havia escapat del seu exili i havia anat a Roma; els bisbes arrians van elegir a Macedoni; tot això va portar disturbis, mentre l'emperador Constanci era absent; el magister militum Hermògenes, va intentar expulsar a Pau, però va morir a mans de les masses. Constanci va retornar a la capital i va ordenar l'expulsió de Pau, sense reconèixer però l'elecció de Macedoni.

Pau va anar a Roma on va trobar el suport del papa Juli I, que va enviar una carta als bisbes orientals ordenant la reposició de Pau i altres bisbes expulsats de les seves seus, i acusant als que els havien deposat. Així Pau va tornar a Constantinoble però els bisbes orientals van fer un concili a Antioquia el 343 on van desafiar el papa. L'emperador Constanci II, que era a Antioquia, va ordenar altre cop expulsar a Pau, cosa que va encarregar a Filip, prefecte del pretori; Filip va intentar actuar diplomàticament i va enviar un emissari a Pau aconseguint la seva sortida; però quan va voler col·locar a la seu a Macedoni, van esclatar disturbis i van morir tres mil persones. Segons Sòcrates, Pau va anar a Tessalònica i després a l'oest, i li fou prohibit el retorn a Orient; però una altra versió diu que fou enviat carregat de cadenes a Singara (Sindjar) a Mesopotàmia, i més tard a Emesa a Síria.

La causa de Pau i d'Atanasi va rebre el suport de l'església occidental i de l'emperador Constant, germà de Constanci II. El concili de Sardica el 347 va decretar la restauració de Pau però Constanci va refusar acceptar aquest resultat; finalment ho va acceptar per un acord amb el seu germà però a la mort d'aquest (350) Pau fou expulsat altre cop i enviat en exili a Cucusus a Capadòcia, on es diu que fou mort pels seus guardians i enterrat a Ancira, però podria haver mort simplement de malaltia.

Fou considerat un màrtir i les seves restes foren portades després a Constantinoble, sota Teodosi I el Gran, i enterrat a l'església després coneguda com Sant Pau.