Macedoni II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Macedoni II de Constantinoble (Macedonius, Μακεδόνιος) fou patriarca de Constantinoble al segle V i començament del segle VI, era nebot de Genadi I.

El seu nomenament se situat entre el 459 i el 496 (Teòfanes). Encara que havia reconegut al concili de Calcedònia l'emperador el va persuadir de signar l' Henoticon de Zenó en el que aquell concili era obviat. Va intentar reconciliar als monjos dels monestirs de Constantinoble (favorables a l' Henoticon) amb el patriarcat però no ho va aconseguir.

Va demanar a l'emperador de convocar un sínode o concili de bisbes per sancionar algunes de les normes del Concili de Calcedònia sense reconèixer el mateix concili. Encara que desautoritzat pels monjos, els va tractar amb suavitat i no va prendre mesures de càstig. Fou generós amb el seu predecessor Eufemi de Constantinoble i amb un home que el va intentar assassinar a ell mateix. Finalment va dirigir un concili en el que els seguidors de Calcedònia foren condemnats.

Va ser patriarca fins al 511 quan fou deposat per l'emperador perquè implícitament mantenia l'autoritat de les doctrines calcedonianes, i per això fou acusat d'actes antinaturals i heretgia per Anastasi, i el va succeir Timoteu I. Fou desterrat sense judici i sense una investigació sobre la realitat de les acusacions, primer a Calcedònia i després a Euquita.

Finalment fou condemnat en absència per jutges que estaven entre els acusadors. Molts eclesiàstics es van oposar a la destitució i la seva restauració fou un dels objectius de la revolta de Vitalià el Got (514). Finalment va morir a l'exili el 516.

Fou declarat sant i es honorat per les esglésies llatina i grega.


Precedit per:
Eufemi
Patriarca de Constantinoble
495-511
Succeït per:
Timoteu I