Àtic de Constantinoble

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Àtic de Constantinoble
Car bed 4.jpg
Muralles de Constantinoble
Biografia
Naixement Αττικός, Attikós, Atticus
ca. 347
Sebastea (Armènia), actual Sivas (Turquia)
Mort 425
Constantinoble
  Patriarca de Constantinoble 

Activitat
Ocupació Sacerdot
Activitat (Floruit: segle V)
bisbe, confessor; Pare Grec de l'Església
Celebració Esglésies orientals antigues, Església Ortodoxa, Església Catòlica Romana, esglésies luteranes, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 8 de gener
Esdeveniment significatiu bisbe i patriarca de Constantinoble (406)
Iconografia Robes de bisbe grec
Modifica les dades a Wikidata

Àtic (Atticus) fou arquebisbe de Constantinoble vers 406-425. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Va néixer a la meitat del segle iii a Sebaste o Sebastea (moderna Sivas) i es va educar en un monestir ascètic de monjos macedonians sota direcció d'Eustaci d'Antioquia, un destacat bisbe d'aquesta secta. Quan fou major d'edat es va decantar per l'ortodòxia i fou ordenat prevere a Constantinoble. En el conflicte d'una part del clergat contra Crisòstom, va donar suport a aquest. A la mort d'Arsaci de Tars, arquebisbe de Constantinoble després del desterrament de Crisòstom, Àtic fou nomenat al seu lloc tot i que el desterrat encara vivia.

Va tenir una actuació prudent i va tenir un cert èxit en l'administració de l'església. Es va destacar per la seva generositat amb els pobres. Quan es va assabentar d'una fam a Nicea hi va enviar molts diners junt amb una carta al bisbe de la ciutat Cal·liopi (carta que es conserva). Contra les heretgies del seu temps va alternar la tolerància amb la fermesa. Va parlar amb consideració dels novacians, però va condemnar els seus principis.

Quan Celesti, deixeble de Pelagi, va visitar la capital, el va expulsar i va amenaçar als bisbes que no fessin el mateix amb represàlies. Al seu torn fou excomunicat pels bisbes d'occident per no haver inclòs el nom de Crisòstom en els registres de l'església, cosa que finalment Àtic va fer.

Sòcrates diu que va predir la seva pròpia mort. Va morir al seu 22è any d'episcopat.

Gennadi de Marsella diu que es va oposar als nestorians i contra ells va escriure de Fide et Virginitate, que va dedicar a les filles de l'emperador Arcadi (395-408). També es conserva una carta al bisbe Ciril d'Alexandria recomanant inserir el nom de Crisòstom a les taules sagrades.


Precedit per:
Arsaci de Tars
Patriarca de Constantinoble
406-425
Succeït per:
Sisini I