Teodor de Mopsuèstia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 350 (Gregorià)  Antioquia de l'Orontes |
| Mort | 428 (77/78 anys) Mopsuèstia |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme calcedoni |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, sacerdot, escriptor |
| Període | Imperi Romà |
| Professors | Diodor de Tars i Libani |
| Alumnes | Rufinus the Syrian (en)  i Nestori |
| Enaltiment | |
Teodor de Mopsuèstia (grec antic: Θεόδωρος; llatí: Theodorus Mopsuestenus) fou un eclesiàstic romà d'Orient, bisbe de Mopsuèstia. Va viure als segles IV i V.
Va néixer a Antioquia d'una família rica. Va estudiar retòrica junt a Joan Crisòstom amb el mestre Libani, i després filosofia amb Andragat. Va entrar en un monestir encara molt jove i va quedar reforçat en aquesta decisió pel consell de Crisòstom quan va flaquejar en estar a punt de casar-se amb una dama de nom Hermiona.
Va estudiar literatura sagrada sota Flavià I d'Antioquia, Diodor de Tars i Crateri. D'Antioquia va anar a Tars i vers el 394 va succeir a Olimpi en la seu de Mopsuèstia a Cilícia. Va estar present al concili fet el 394 a Constantinoble i després en altres.
Va morir el 429 després de ser bisbe 36 anys. El va succeir Meleci.
Es va destacar com opositor als arrians, apol·linaristes i altres heretges. Les seves posicions van donar lloc a controvèrsies i durant la seva vida fou acusat d'afavorir l'heretgia de Pelagi i es va haver de retractar d'algunes de les seves expressions. En tot cas va romandre dins l'església ortodoxa tota la seva vida. Però després de mort els nestorians van apel·lar als seus escrits per confirmar les seves tesis i al V concili del 553 els escrits i el mateix Teodor foren condemnats; va tenir però alguns defensors com Facund; els que més el van atacar foren Lleonci d'Antioquia, Ciril d'Alexandria, Rabules d'Edessa i altres; els seus llibres van tenir gran prestigi a les esglésies sirianes i moltes obre foren traduïdes al siríac, àrab i persa. La seva memòria és reverenciada entre els nestorians.
Nestori, Joan I d'Antioquia, Andreu de Samòsata, Maris el Persa, Teodoret, Rufí el Sirià i Barsumes el Persa són esmentats com a deixebles seus. El seu germà Policroni fou bisbe d'Apamea.
Teodor va participar en la controvèrsia agustiniana i va escriure un llibre especialment dirigit contra Jerònim i encara que s'aproximava a les opinions de Pelagi, presentava algunes diferències especialment en la necessitat i efectes de l'obra de Crist.
Va escriure nombroses obres:
- Περὶ ἐνανθρωπήσεως τοῦ μονογενοῦς, contra arrians, eunomians i apol·linaristes
- Mysticus
- Ὑπὲρ Βασιλείου κατὰ Εὐνομίου
- De adsumente et adsumto
- Περὶ τῆς ἐν Περσίδι μαγικῆς
- Πρὸς τοὺς λέγοντας φύσει καὶ οὐ γνώμῃ πταίειν τοὺς ἀνθρώπους
- Comentaris sobre les Escriptures entre els quals es conserva un fragment de ἑρμηνεία τῆς κτίσεως
- Una obra sobre el credo de Nicea
- Un tractat pels candidats al baptisme
- Una confessió de fe
- Una obra contra la interpretació al·legòrica de les Escriptures
- Una litúrgia que fou adoptada pels nestorians
- Altres tractats