Bartolomé Bermejo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBartolomé Bermejo
Bartolomé Bermejo - Retablo della vergine di Montserrat.jpg
Retaule de la Mare de Déu de Montserrat a la catedral d'Acqui Terme
Biografia
Naixement (es) Bartolomé de Cárdenas
1440 (Gregorià)
Còrdova
Mort 1500 (Gregorià) (59/60 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Pintor
Gènere Northern Renaissance Tradueix
Obra
Modifica les dades a Wikidata
Sant Miquel triomfant sobre el dimoni a la National Gallery de Londres

Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova?,[1] cap a 1440Barcelona, cap a 1498) va ser un pintor actiu a la Corona d'Aragó, a la fi del segle XV.[2] Bermejo és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica.[3]

Biografia[modifica]

De la vida de Bartolomé Bermejo, un dels més destacats pintors de l'estil hispanoflamenc, amb prou feines es tenen dades. Es pensa que va néixer a Còrdova, ja que en 1490 va signar la Pietat de la catedral de Barcelona amb la fórmula «Bartolomeus Vermeio Cordubensis», encara que segons Fernando Marías (Universitat Autònoma de Madrid), les lletres de la C a la E han estat retocades.[1] El seu cognom real era Cárdenas i l'apel·latiu Bermejo (o Rubeus en llatí) podria ser degut al seu aspecte físic; poder ser pèl-roig, o tenia la pell rogenca, o agradar de vestir peces d'aquest color.[1]

Va treballar principalment als territoris de la Corona d'Aragó. Va col·laborar amb Martí Bernat i Miguel Ximénez, entre d'altres, que es considera que són els seus continuadors. Va estar a València, on va deixar el Sant Miquel de l'església de Tous (1468) signat «Bartolomeus Rubeus», actualment a la National Gallery, Londres, amb un donant perfectament caracteritzat a la manera de Dierick Bouts. Allà hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot qui li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460, any que podria haver obtingut el rang de "mestre pintor" amb la taula de la Dormició de la Verge.[2] Després es documenta la seva activitat com a pintor a Saragossa (1474-1477) i Barcelona (1486-1495) i, després, és possible que passés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica.

Per raó, molt possiblement, de la seva condició de jueu convers, Bermejo va ser un artista nòmada, que va haver de treballar en diverses poblacions; i ja que el sistema gremial impedia el treball a artistes forans, va haver d'associar-se amb artífexs locals, que van resultar ser sempre inferiors a ell.

Es documenta la seva activitat com a pintor a Daroca entre 1474 i 1477, ocupat en el retaule major de la parròquia de Santo Domingo de Silos, encara que la seva presència en aquesta ciutat és possible que sigui alguna cosa anterior. En 1477 es va traslladar a Saragossa on consta la seva presència fins a finals de 1484, amb obres a la Seu del Salvador i la primitiva Església del Pilar, per la qual en col·laboració amb Martí Bernat va executar el retaule del mercader Joan Lobera, contractat el 1479 i lliurat el 10 de desembre de 1484.[4]

Des de 1486 està documentat a Barcelona, on va competir amb Jaume Huguet per a l'adjudicació de la pintura de les portes de l'orgue de Santa Maria del Mar i va signar en 1490 el retaule de la Pietat amb sant Jeroni i el donant, el canonge Lluís Desplà . Havia de residir encara a Barcelona el 1498, quan es data la Santa Faç de la catedral de Vic, la seva última obra documentada. Les últimes ressenyes sobre ell al·ludeixen a treballs menors, com el disseny de vitralls, de manera que se suposa que la seva etapa final va ser econòmicament precària.

Estil[modifica]

Pel seu estil, s'ha suposat per molt temps que Bartolomé Bermejo va estudiar a Flandes, però no hi ha documentació que doni suport a una estada en terres tan llunyanes, i avui es tendeix a pensar que Bermejo es va inspirar en pintures flamenques que arribaven a la península. Ignorat per la historiografia de l'art durant segles, el descobriment d'aquest pintor es remunta al començament del segle XX. Avui dia, Bermejo és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica.

L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle XV, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola aragonesa.

El seu estil està influït per l'escola dels primitius flamencs, en particular per Roger van der Weyden, Jan van Eyck, Petrus Christus i Dirk Bouts.[5]

Trets flamencs en el seu art són el domini de la perspectiva, la representació minuciosa dels detalls i l'òptima tècnica de la pintura a l'oli. Altres trets són la seva profunda força i el naturalisme en els paisatges.

Obra[modifica]

La major part de la seva obra radica en territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La temàtica és religiosa.


Llista d'obres de Bartolomé Bermejo
Imatge Datació Títol Tècnica i notes Localització i procedència
Bermejo-Verge.jpeg
1460-1462 Dormició de la Mare de Déu Escena d'interior amb una finestra al fons que deixa passar la llum. Berlín, Bode Museum
Procedeix d'una església d'Aragó
Bartolomé Bermejo, Mare de Déu de la Llet, Museu de Belles Arts de València.jpg
1468 Mare de Déu de la Llet Oli sobre fusta, 52,8 x 43,3 cm
Taula del retaule de l'església de Sant Domènec de València
València, Museu de Belles Arts de València
Procedeix de Sant Domènec de València.
Bermejo-Miquel.jpeg
1468 Sant Miquel triomfant sobre el dimoni Oli sobre fusta
Taula central del retaule, donada per Antoni Joan, senyor de Tous, que hi apareix amb el saltiri
Londres, National Gallery
Procedeix de Tous, a la Ribera Alta.
Bermejo-Cristangels.jpeg
1468-1474 Crist recolzat sobre dos àngels Castell de Peralada
B.Bermejo ret.St.Domingo Silos hipotesi 4130.jpg
1474-1477 Retaule de Sant Domènec de Silos Oli sobre fusta
Es conserva fragmentàriament
Madrid, Museo del Prado
Procedent de l'església de Santo Domingo de Silos de Daroca
B.Bermejo ret.St.Domingo Silos taula central 4131.jpg
Sant Domènec de Silos Oli sobre fusta, 242 x 130 cm
Sant Domènec de Silos entronitzat com a abat, taula central d'un retaule
Bernat-bermejo fernando I castilla.jpg
Ferran I de Castella acollint Sant Domènec de Silos Oli sobre fusta, 145 cm x 94 cm
En col·laboració amb Martí Bernat
Saint Augustine, 1477-1485, by Bartolome Bermejo - Art Institute of Chicago - DSC09620.JPG
1474-1485 Sant Agustí al seu estudi Oli sobre fusta Chicago, Art Institute
B.Bermejo ret.Sta.Engracia hipotesi 4165.jpg
1474-1480 Retaule de Santa Engràcia Les taules conservades es reparteixen en diferents museus
Procedent de Daroca
Saint Engratia.JPG
Taula central del retaule Boston, Isabella Stewart Gardner Museum
BermejoSanDiego.jpg
Detenció de Santa Engràcia San Diego, San Diego Museum of Art
Flagelación de Santa Engracia.jpg
Flagel·lació de Santa Engràcia Bilbao, Museo de Bellas Artes
Bartolomé Bermejo - Crucifixion - WGA01959.jpg
Crucifixió Taula superior del retaule de Santa Engràcia Daroca, Colegiata
B.Bermejo ret.Sta.Engracia predela 4121.jpg
Predel·la del retaule de Santa Engràcia
B.Bermejo ret.Misericordia hipotesi 4156.jpg
1474-1480 Retaule de la Misericòrdia Les taules conservades es reparteixen en diferents museus
Procedent de Daroca
B.Bermejo ret.Misericordia Marededeu 4136.jpg
1479-1484 Mare de Déu de la Misericòrdia Obra conjunta amb Martí Bernat Grand Rapids Art Museum (Michigan)
Part d'un retaule per al Pilar de Saragossa.
B.Bermejo ret.Misericordia st.Vicenç-st.Llorenç 4140.jpg
1479-1484 Sant Vicenç i sant Llorenç Obra conjunta amb Martí Bernat Col·lecció Casacuberta Marsans
Part d'un retaule per al Pilar de Saragossa.
B.Bermejo ret.Misericordia Miracle Neu 4138.jpg
1479-1484 El miracle de la neu Obra conjunta amb Martí Bernat Barcelona, col·lecció de Laia Bosch
Part d'un retaule per al Pilar de Saragossa.
Bermejo-Resurr-Limbo.jpeg
1480 Resurrecció i Davallament de Crist als Llimbs Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya
Procedent d'un retaule de Daroca
HarrowingBermejo.jpgBermejo casa Amatller RI-51-0004199 4561.jpg
1480 Crist guiant als patriarques al Paradís + Ascensió Barcelona, Institut Amatller d'Art Hispànic (cedides en comodat al Museu Nacional d'Art de Catalunya on s'exposa).[6]
Bartolomé Bermejo - Retablo della vergine di Montserrat.jpg
1485 ca. Retaule de de la Mare de Déu de Montserrat (en italià Retablo della Vergine di Montserrat) Bermejo és l'autor de la taula central del tríptic, la que representa la Mare de Déu; les taules laterals representen aspectes de les vides de sants, entre els quals sant Sebastià, i són obra de Roderic d'Osona.
Oli sobre taula.
Acqui Terme, Catedral, a la sagristia
Bartolomé Bermejo (1440-1495) - De heilige Damiaan (ca.1490) - Lissabon Museu Nacional de Arte Antiga 19-10-2010 16-12-101.jpg
1490 ca. Sant Damià Taula d'un retaule Lisboa, Museu Nacional de Arte Antiga
B.Bermejo Pietat Despla 4153.jpg

Bermejo-Pieta2.jpeg
1490 Pietat Desplà Deguda al mecenatge de Lluís Desplà i d' Oms, que hi apareix representat. Molt expressiva, en destaca el paisatge, ample i profund.
Oli sobre taula.
Barcelona, Catedral de Barcelona[5]
Bermejo-Epifania-Gr.jpg
1490 ca. Adoració dels Reis Granada (Andalusia), Capella Reial
FontanetBermejoSeuBarcelona.JPG
1493-1495 Noli me tangere Vitrall del baptisteri de la catedral.
Dibuixada per Bermejo, l'obra de vidra fou feta per Gil Fontanet
Vitrall.
Barcelona, Catedral de Barcelona
B.Bermejo Santa Faç 4148.jpg
1495. Santa Faç Granada (Andalusia), Capella Reial

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 BARTOLOMÉ BERMEJO ¿CORDUBENSIS? - Fernando Marías (Universitat Autònoma de Madrid)
  2. 2,0 2,1 Museo de Santa Cruz (Toledo). Reyes y mecenas: los Reyes Católicos, Maximiliano I y los inicios de la casa de Austria en España (en castellà). Electa, 1992. ISBN 978-84-88045-25-6 [Consulta: 21 setembre 2011]. , pàg. 530
  3. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.57. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014]. 
  4. Lacarra Ducay, Mª del Carmen, «Encuentro de Santo Domingo de Silos con Fernando I de Castilla», en Aragón en la Edad Media, X-XI (1993), pp. 450-454.
  5. 5,0 5,1 Navarro, 1999, p. 22.
  6. Museu Nacional d'Art de Catalunya «COL·LECCIÓ DE RENAIXEMENT I BARROC NOVA PRESENTACIÓ». DOSSIER DE PREMSA.

Bibliografia[modifica]

  • La pintura gòtica hispano-flamencaː Bartolomé Bermejo i la seva època. BarcelonaːMNAC, 2003 (Catalèg d'exposició al MNAC i al Museu de Belles Arts de Bilbao) ISBN 8480431067
  • Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura española. Madrdi: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7. 
  • SUREDA i PONS, Joan (Coord.)ː Pintura III. Darreres manifestacions. Barcelonaː Enciclopèdia Catalana, 2006 [Col. L'art gòtic a Catalunya] ISBN 8441208964 p. 212 i s.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartolomé Bermejo Modifica l'enllaç a Wikidata