Pintura gòtica
La pintura gòtica s'acostuma a datar entre el 1200 i el 1430, mig segle després del començament de l'arquitectura i l'escultura gòtica. La transició entre el romànic i el gòtic és molt imprecisa, però podem veure en les característiques d'aquest estil una pintura més fosca i emocional que en el període precedent. Representa sobretot el començament de la pintura profana, és a dir, la pintura que tracta assumptes que no són religiosos. La pintura Gòtica es va desenvolupar a Occident (cap a 1200 a Anglaterra, França, Alemanya), però disposa del seu clímax a Itàlia amb la pintura del Trecento.
Destaca el major realisme del retrat, amb personatges amb emocions i que abandona la perspectiva totalment plana i augmenta el nombre de pigments utilitzats. Les pintures es fan encara al fresc en parets, tot i que es van susbtituint per enormes vitralls de colors, o bé sobre fusta en retaules, encara no s'usen els quadres. Destaquen igualment les il·luminacions als llibres, que eren tots manuscrits, ja que l'aparició de la impremta és un dels fets que marcarien un canvi d'època: l'edat moderna i el renaixement.
El desenvolupament de l'arquitectura gòtica amb la progressiva substitució del mur per grans finestrals amb vitralls de colors que permeten el pas vers l'espai interior d'una llum policroma i matisada, va portar, en les grans catedrals gòtiques de França, a la pràctica desaparició de la pintura mural que s'havia desenvolupat àmpliament en els murs de les esglésies romàniques.
S'ha dit que la pintura gòtica té el seu espai propi en els grans vitralls de les Catedrals i en les miniatures policromes dels llibres (il·luminacions), però pel que fa a la pintura pròpiament dita, aquesta subsistí en els retaules, en les taules pintades que formen els frontis o els laterals dels altars i en els murs de les capelles laterals.
Els pintors de la Toscana van continuar la tradició de la gran pintura mural i del mosaic, ja que l'arquitectura gòtica no va arrelar mai a Itàlia com a França. La "maniera greca" dels mosaics i frescos evolucionà durant el Duecento, i a les Esglésies Superior i Inferior d'Assís, on van coincidir les escoles senesa i florentina tingueren lloc una sèrie d'innovacions que van canviar per sempre la Història de la Pintura. Giotto, el més gran pintor del Trecento, realitzà l'interior de la capella dels Scrovegni de Pàdua, una obra clau que, com Giotto, era plenament gòtica però anticipa ja el Renaixement.
Etapes[modifica]
Les etapes de la pintura gòtica són:
| La pintura gòtica | ||
| Imatges | Etapa o estil: Resum i característiques. |
Artistes, obres o llocs destacats. |
 .jpg) |
La pintura francogòtica | Esglésies i Catedrals: |
La pintura francogòtica o el Gòtic lineal és l'estil pictòric que té origen a França durant els segles xii i xiii i que s'expandeix per tot Europa. Malauradament es conserven poques obres d'art d'aquesta època. Les tècniques pictòriques més emprades són:
L'obertura dels finestrals a les catedrals transmet la nova manera d'entendre la relació del creient amb el Ser suprem. No és a través d'una presència física als murs (pintura al fresc), sinó mitjançant una unió mística i espiritual representada per la penetració de la llum a través dels vitralls. En aquest estil predomina la línia davant del color, les composicions acostumen a estar organitzades de manera radial.
Les miniatures que il·lustren els manuscrits medievals consistien en petites composicions : pintures o dibuixos de figures emmarcades en les lletres inicials o en guarnicions com medallons, arabescs, etc. En el període romànic i en el primer gòtic els temes tenien caràcter sagrat, la seva composició estava influïda per criteris similars als que regien per als vitralls de les Catedrals i esglésies del propi període. La pintura francogòtica parteix de la tradició de l'art romànic i rep influències de l'art romà d'Orient i del Duocento. | ||
 |
La Pintura del Trecento a Itàlia | Pintors: Pietro Cavallini Cimabue. Giotto di Bondone Duccio di Buonasegna Simone Martini Ambroglio i Pietro Lorenzetti Llocs: Esglésies Superior i Inferior d'Assís Capella de l'Arena a Pàdua Palau Públic de Siena (Ajuntament) de Siena Cementiri de Pisa a Pisa. |
| A la Toscana, les escoles senesa i florentina, amb el Giotto com a més gran pintor del Trecento, van continuar la tradició de la gran pintura mural, ja que l'arquitectura gòtica no va arrelar mai a Itàlia com a França. Aquesta pintura toscana del Trecento, essent plenament gòtica, anticipa ja el Renaixement. | ||
.jpg) |
Pintura gòtica internacional (de 1370 a 1430) | Artistes : Quadres : Llocs : |
| A mitjans del segle xiv apareix l'estil internacional, com a resultat de la fusió de la influència francesa i italiana: ara, els temes, encara que religiosos, s'interpreten com profans, els sants es transformen en distingits cavallers i distingides dames, que es desenvolupen amb posats exageradament afectats en ambients palatins. | ||
 |
La pintura gòtica a Flandes | Artistes : Jan Van Eyck Roger van der Weyden Hieronymus Bosch Quadres : Retaule de Gant El matrimoni Arnolfini El davallament de la Creu El jardí de les delícies Llocs : |
Al segle xv a les ciutats de Flandes (actualment Benelux) són un motor comercial com artesanal on es genera una escola de pintors que es distingeixen per la seva excepcional qualitat. La major part de les obres són encàrrecs privats per a l'aristocràcia o la burgesia, pel que tenen un fort contingut civil i profà. Trets destacats de la pintura flamenca del segle xv serien:
Altres característiques:
| ||
 |
Pintura gòtica de la Corona d'Aragó | Artistes: Mestre de la conquesta de Mallorca Ferrer Bassa Lluís Borrassà Lluís Dalmau Jaume Huguet Bartolomé Bermejo Quadres : Pintures murals de la conquesta de Mallorca Llocs : Palau Aguilar a Barcelona |
La pintura gòtica a la Corona d'Aragó es divideix en quatre fases:
| ||
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pintura gòtica |