Hieratisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El hieratisme, o expressió hieràtica d'una imatge, està referit al posat sever i solemne, que no deixa entreveure cap sentiment.[1]

L'expressió es va començar a aplicar a les imatges de trets durs i poc expressives pròpies de l’escultura grega,[2] egípcia,[3] oriental[4] o precolombina.[5] En aquesta disciplina és, de fet, sinònim de solemnitat, ja que acostuma a relacionar-se amb les divinitats religioses que es representen,[6] però, alhora, són també signe d'un art arcaic i poc desenvolupat que no arriba al nivell d'expressar moviment i acció.[3]

Dins del llenguatge de la història de l'art, el qualificatiu “hieràtic” ha estat utilitzat també en altres representacions artístiques com la pintura, especialment referit als mateixos períodes i simbologia divina que en l'escultura,[7] si bé fent èmfasi en la forma més que en el color, inexistent en l'escultura i present en la pintura.[8]

Específicament, s'associa el terme "pintura hieràtica" amb el període bizantí i la seva influència, que arribà fins al gòtic.[9]

Encara dins del període tardogòtic dels primitius flamencs i, especialment representat per la pintura de Jan van Eyck, el hieratisme va ser present en un estil que prioritzava el realisme solemne d'una pintura sovint carregada de simbolisme per sobre de cercar un dinamisme que vindria amb el Renaixement, i posteriorment el barroc.[10]

Per extensió de l'ús en elements inerts, com les escultures, s'aplica el terme a actituds o comportaments en persones vives per destacar la seva fredor o falta de reacció espontània.[11]


Referències[modifica]

  1. DIEC
  2. Bascara; Et Al. Humanities and the Digital Arts' 2006 Ed. (en anglès). Rex Bookstore, Inc., p. 27–. ISBN 9789712346286 [Consulta: 21 febrer 2011]. 
  3. 3,0 3,1 Schmitz, Leonhard. A history of Greece, from the earliest times to the destruction of Corinth, B.C. 146, based upon that of C. Tirlwall (en anglès), 1858, p. 571– [Consulta: 21 febrer 2011]. 
  4. Mukhopadhyay, Mihir Mohan. Sculptures of Ganga-Yamuna Valley (en anglès). Abhinav Publications, 1 gener 1984, p. 58–. ISBN 9788170171898 [Consulta: 21 febrer 2011]. 
  5. Hogg, James. Hogg's weekly instructor [afterw. Hogg's instructor] (en anglès), 1849, p. 136– [Consulta: 21 febrer 2011]. 
  6. Farnell, Lewis Richard; Richard, Farnell Lewis. The Cults of the Greek States (en anglès). Cambridge University Press, 15 Juliol 2010, p. 276–. ISBN 9781108015455 [Consulta: 21 febrer 2011]. 
  7. Widengren, Geo; Bleeker, Claas Jouco. Historia Religionum (en anglès). Brill Archive, p. 452–. GGKEY:WSCA8LXRCQC [Consulta: 21 febrer 2011]. 
  8. Notes on the Science of Picture-Making (en anglès). Forgotten Books, p. 245–. ISBN 9781440089701 [Consulta: 21 febrer 2011]. 
  9. Castelar, Emilio. Recuerdos de Italia (en castellà). Oficinas de la Ilustración Española y Americana, 1884, p. 147 [Consulta: 21 febrer 2011]. 
  10. Van Der Elst, Baron Joseph. The Last Flowering of the Middle Ages (en anglès). Kessinger Publishing, març 2005, p. 65–. ISBN 9781419138065 [Consulta: 21 febrer 2011]. 
  11. Tiffany, Daniel. Radio corpse: imagism and the cryptaesthetic of Ezra Pound (en anglès). Harvard University Press, 1995, p. 32–. ISBN 9780674746626 [Consulta: 21 febrer 2011].