Finestra

(S'ha redirigit des de: Finestral)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Finestra (informàtica)».
Finestres en un mur

Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora. Poden estar cobertes amb elements de tancament que permeten controlar la confortabilitat de l'interior.[1]

Les finestres s'usen com a element decoratiu, com a part de les composicions de façana, amb especial creativitat en els finestrals i rosasses en la construcció religiosa de l'època gòtica, o en l'arquitectura contemporània, amb els murs cortina.

Quan són de grans dimensions, com en palaus i esglésies, s'anomenen finestrals.

Parts de la finestra[modifica]

La finestra es compon de:

  • Bastiment: l'ormeig que va fixat a una paret, seguint el contorn d'una obertura, i en el qual se suporta el bastiment.
  • Fulla: és la part principal de la finestra, i pot ser fixa o mòbil. La fulla encaixa amb el marc mitjançant galzes que permeten la seva estanquitat.
  • Llinda: és la part superior de la finestra, que serveix d'element de suport del parament vertical sobre aquesta, i permet la continuïtat de la transmissió de les càrregues.
  • Lleixa: és el tancament inferior, que dóna continuïtat al parement vertical.
  • Marc o bastiment: és la part fixa, suportada pel bastiment, en la qual s'encaixa la fulla.
  • Va: l'obertura entre l'interior i l'exterior.

També poden disposar de:

  • Ampit: secció plana situada a la part inferior i de la banda exterior aprofitant l'amplada del mur –a voltes ultrapassant-la– que serveix per a recolzar-se o posar-hi quelcom.
  • Festejador: seients disposats a cada cantó de la finestra per la seva banda interior, destinats a utilitzar-se per a xerrar o fer feines que han menester de llum.

Materials[modifica]

Cada un dels elements parcials de la finestra pot estar fet de materials diferents a la resta. El bastiment pot estar fet en fusta, alumini o xapa d'acer, en canvi, tant marc com fulla poden ser en fusta, metall (alumini o acer), o PVC, i els panells de tancament, en vidre o fusta.

Tipus de finestra[modifica]

Esquema extret del Lexikon der gesamten Technik (Diccionari de tecnologia del 1904)

Segons el moviment possible de part de la finestra[modifica]

Es poden classificar en:

  • Abatible: amb un o dos eixos de rotació en les cares perimetrals, mitjançant frontisses.
  • De batent lliscant: en ella les fulles llisquen sobre un eix, vertical (de guillotina) o horitzontal (corredissa).
  • D'eix lliscant: amb diverses fulles que giren sobre un eix, vertical o horitzontal, que a la vegada es pot desplaçar sobre un segon eix, de manera que es permet plegar la fulla en un extrem.
  • Fixa: on la finestra no té cap moviment possible.
  • Gelosia: amb diverses fulles, cada una amb un eix de rotació no perimetral.
  • Giratòria: d'una sola fulla amb un eix de rotació no perimetral, que pot ser vertical o horitzontal.

Segons les seves característiques[modifica]

  • Arquivoltada: la que té l'arc superior sobremuntat per una successió de motllures que, sovint, són sustentades per sengles columnetes adossades als brancals.
  • Bífora: amb dos vans, normalment dividits per una columna central anomenada mainell.
  • Cantonera: La col·locada en la intersecció de dos murs.
  • Galeria: successió de finestres sense solució de continuïtat.
  • Gelosia: la que té el va cobert per un enreixat –fet amb diversos materials, potser el més comú són els llistons de fusta– o per pedra o ceràmica calada; s'utilitza com a filtre per a la llum i les mirades des de l'exterior.
  • Creuada: la que té el va dividit, en horitzontal i vertical, per dues bandes (de vegades més), normalment seguint l'estil del marc i amb el mateix material.
  • Geminada: amb obertura doble, generalment per tenir una columna central.
  • Ull de bou: la que presenta el va en forma arrodonida.

Segons el seu estil[modifica]

Mostres[modifica]

La finestra en la cultura[modifica]

A les primeres ciutats les finestres servien per a evacuar els excrements, fins que les normes d'higiene i urbanisme van prohibir-ho, mentre s'instal·lava clavegueram i inodors a les cases. "Aigua va!" era el crit per a alertar els vianants que es llençava orina, com apareix en nombroses obres literàries medievals i modernes. Antigament, de vegades en comptes de vidre podien tenir un encerat ço és un tela o paper cobert d'una substància impermeable, per deixar passar la claror i evitar el passatge de l'aire.

La finestra, amb el balcó, té un paper important en la literatura galant, ja que és l'indret on la noia surt de casa per ser vista per l'amant o la via d'entrada d'ell a la nit (com passa a Romeu i Julieta). Les tunes i cançons dels mariatxi tenen com a objectiu justament que la dona tregui el cap per la finestra i es deixi veure.

Les finestres servien d'aparadors per a les botigues i van anar creixent fins a tocar amb el vidre a terra, de forma que es veiés al màxim el producte interior, fins a arribar als vidres actuals, que en els locals comercials fan de paret transparent. La decoració dels aparadors és un dels reclams de la botiga, publicitat directa. El creixement d'aquestes finestres-aparadors a vegades ha donat lloc a impostos especials.

A les esglésies i les cases de luxe les finestres estan dotades de gran ornament, com vitralls i arcs o escultures adossades. Als edificis religiosos completaven els ensenyaments dels frescos murals amb imatges de les Escriptures, especialment en el gòtic. En el judaisme, serveixen per a col·locar el menorah o canelobre ritual.

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.291. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].