Crònica de Nuremberg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreCrònica de Nuremberg
Bibliothèque du Grand Séminaire de Strasbourg 12.jpg
Tipus obra escrita i crònica
Fitxa
Autor Hartmann Schedel
Llengua llatí i alemany
Il·lustrador Michael Wolgemut i Hans Pleydenwurff
Publicació 1493
Editorial Anton Koberger
Edició Liber chronicarum Tradueix
Dades i xifres
Tema història universal
Gènere crònica
Nombre de pàgines 336
Modifica les dades a Wikidata
Portada de les Cròniques de Nuremberg

La Crònica de Nuremberg és una història universal il·lustrada. Pertany al gènere literari conegut com a bíblia versionada,[a] és a dir, una història del món que parteix de la història de la humanitat tal com és explicada a la Bíblia; a més, inclou la història de diverses ciutats de la civilització occidental. Va ser escrita en llatí per Hartmann Schedel, amb una versió traduïda a l'alemany per Georg Alt, que es va publicar el 1493. És considerat un dels millors incunables amb un ús destacat de les il·lustracions, que en aquell temps eren molt valorades, tant per l'escassetat de llibres amb imatges com per la dificultat que comportava fer-les.

Els professors de llatí es referien a ell com el Liber Chronicarum perquè és el que posa a la primera pàgina de l'índex en l'edició llatina. Els alemanys l'anomenen Die Schedelsche Weltchronik (La història mundial de Schedel), però en altres llocs se la coneix com les Cròniques de Nuremberg, per ser aquesta la primera ciutat on es va publicar.

Encàrrec del projecte[modifica]

Dos mercaders, Sebald Schreyer (1446–1503) i el seu gendre Sebastian Kammermeister (1446–1520), van ser els qui van encomanar la versió en llatí i més tard la traducció. La feina de la traducció va ser confiada a George Alt (1450–1510), un escriba que treballava a la tresoreria de Nuremberg. Els dos llibres van ser enviats a la impremta d'Anton Koberger.[2] Els encàrrecs van ser fets per escrit i es conserven als arxius històrics de la ciutat de Nuremberg.[3] El primer document del contracte, datat el desembre de 1491, establia la relació entre els il·lustradors i els encarregats del projecte. Wolgemut i Pleydenwurff, els dibuixants, havien de proporcionar la capa base sobre la qual s'escrivien les Cròniques, després supervisaven la producció dels gravats en fusta i protegien els dissenys de possibles robatoris. Els promotors van acordar donar un avançament de 1.000 gulden[b] per a pagar el paper, despeses d'impressió i la venda i distribució del llibre. El març de 1492, es va redactar un segon contracte entre els promotors i l'editor. En aquest, s'estipulaven les condicions per adquirir paper i l'ús de la impremta. Els motllos i els arquetips havien de ser retornats als promotors un cop acabat el treball d'edició.[5]

Edició abans d'acolorir

L'autor del text, Hartmann Schedel, era doctor en medicina, humanista i col·leccionista de llibres. Havia aconseguit el doctorat a la Universitat de Pàdua el 1466; després s'havia establert a Nuremberg per practicar la medecina i havia començat amb la seva afició de col·leccionista de llibres. Segons un inventari fet el 1498, a la biblioteca de Schedel hi havia 370 manuscrits i 670 llibres impresos. L'autor va fer servir passatges d'obres de la literatura clàssica i medieval, procedents de la seva col·lecció personal, per a la composició del text de les Cròniques. Alguns passatges són còpies d'una altra crònica humanista, l'anomenada Supplementum Chronicarum de Jacob Philip Foresti de Bergamo. S'estima que aproximadament el 90% del text procedeix de tractats sobre humanitats, ciència, filosofia i teologia, mentre que el 10% restant seria obra original de Schedel.[6]

Nuremberg era una de les ciutats més grans de l'imperi el 1490, amb una població d'entre 45.000 i 50.000 habitants. El consell municipal estava format per trenta-cinc famílies patrícies. El consell controlava tots els aspectes relacionats amb edició de llibres i manufactures, fins i tot quantes persones podien dedicar-se a cada ofici i la qualitat, quantitat i els tipus de béns produïts a la ciutat. Tot i estar dominada per una aristocràcia conservadora, Nuremberg era el centre de l'humanisme al nord d'Europa. Anton Koberger, editor de les Cròniques, havia publicat el 1472 el primer llibre humanista de Nuremberg. Sebald Shreyer, un dels promotors del llibre, era també el responsable del projecte per a guarnir amb imatges de la mitologia clàssica la sala gran de l'ajuntament. Hieronymus Münzer, col·laborador de Shedel en matèria de l'apartat sobre geografia, era també un humanista. Altres ciutadans destacats de Nuremberg en aquell moment eren Albrecht Dürer i Willibald Pirckheimer.[3]

Edició[modifica]

Pescant una escórpora: petita il·lustració miniatura d'una còpia en llatí. Cal destacar la lletra majúscula, que està feta amb tinta roja i el dibuix al marge inferior, fet per un comprador del llibre

Les Cròniques van aparèixer primer en llatí el 12 de juliol de 1493 a Nuremberg. Aviat va venir la versió en alemany, el 23 de desembre de 1493. Es calcula que es van fer entre 1.400 i 1.500 còpies en llatí i entre 700 i 1.000 en alemany. Un document del 1509 diu que en quedaven per vendre 539 en llatí i 60 en alemany. Aproximadament, unes 400 en llatí i unes 300 en alemany s'han conservat fins als nostres dies.[7] Les imatges més grans es venien a banda, sovint acolorides a mà amb aquarel·les. El color en alguns casos s'afegia més tard i algunes còpies estan estripades perquè els seus propietaris havien retallat les imatges per vendre-les.

Anton Koberger n'era a la vegada l'editor i l'impressor, i era padrí d'Albrecht Dürer. Havia començat sent un orfebre fins que va muntar la impremta i finalment va aconseguir un negoci tan reeixit que posseïa fins a 24 màquines d'imprimir i va obrir sucursals en altres ciutats, com ara Lió o Budapest.[8]

Contingut[modifica]

El cinquè dia

Les Cròniques estan dividides en set "edats" o etapes de la història de la humanitat:


Il·lustracions[modifica]

Constantinoble, dibuix amb coloració a mà

Michael Wolgemut, l'artista principal, va fer un treball sense precedents elaborant 1.809 xilografies. Sebastian Kammermeister i Sebald Schreyer van finançar les imatges segons el contracte del març de 1492, tot i que la preparació el va tenir enfeinat durant diversos anys. Wolgemut i el seu fill adoptiu Wilhelm Pleydenwurff van ser els primers a participar en el projecte, hi van treballar entre 1487 i 1488, i un altre contracte del 29 de desembre de 1491 els va encarregar dels patrons per a les il·lustracions.

Albrecht Dürer era un aprenent sota les ordres de Wolgemut i hi va col·laborar entre 1486 i 1489. Podria haver estat l'encarregat de tallar les peces de fusta sobre les quals es feien els gravats.

Com altres llibres de la mateixa època, molts gravats són sobre ciutats, batalles o reis repetits en altres llibres amb l'únic canvi de l'etiqueta a peu d'imatge. Les pàgines mesuren uns 342 x 500 mm.[8] Només la ciutat de Nuremberg té un format de doble pàgina i sense text. La il·lustració de la ciutat de Venècia és una adaptació d'un altre gravat del 1486, obra d'Erhard Reuwich, procedent d'un llibre de viatges titulat Sanctae Perigrinationes. La vista panoràmica de Florència era també una adaptació d'un gravat de Francesco Rosselli.[9]

L'edició és molt acurada; les seves xilografies són de gran valor artístic i el seu contingut és educatiu i moralitzant.

Notes[modifica]

  1. Les bíblies versionades eren textos que tenien com a objectiu narrar parcialment o totalment els esdeveniments ocorreguts a la bíblia però fent-los encaixar dins d'un marc polític o teològic determinat. Aquesta mena d'escrits van ser molt populars durant l'edat mitjana.[1]
  2. Monedes alemanyes d'or equivalents als florins.[4]

Referències[modifica]

  1. James H. Morey: "Peter Comestar, Biblical Paraphrase, and the Medieval Popular Bible,", ed. Speculum, vol. 68, no. 1, 1993, pàg. 6-35
  2. Cambridge Digital Library, University of Cambridge, «Treasures of the Library : Nuremberg Chronicle : cover».
  3. 3,0 3,1 WIlson, Adrian: "The Making of the Nuremberg Chronicle". Amsterdam, ed. A. Asher & Co., 1976
  4. Krause, Chester L., and Clifford Mishler (1991). Standard Catalog of World Coins: 1801–1991 (18th ed.). Krause Publications. ISBN 0873411501.
  5. Landau, David and Peter Parshall, "The Renaissance Print", 1470–1550. New Haven: Yale University Press, 1994
  6. Beloit College Morse Library, 2003,«About this book - Author».
  7. " Latin and German Editions", Beloit College Morse Library
  8. 8,0 8,1 ,Giulia Bartrum, Albrecht Dürer and his Legacy, British Museum Press, 2002, pp. 94-96, ISBN 0-7141-2633-0
  9. A Hyatt Mayor, Prints and People, Metropolitan Museum of Art/Princeton, 1971, nos 43 & 173.ISBN 0-691-00326-2

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Crònica de Nuremberg
Plantilla:Nom ISO 639 de Wikisource té text original relacionat amb aquest article: