Fona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaFona
Tipusarma de tir Modifica el valor a Wikidata
Reconstrucció d'una fona balear.
Tir amb la fona.

La fona, passetja, bassetja o mandró, és una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància.[1] Pot ser emprat com a material de cacera o com a arma. El terme foner designa al qui utilitza la fona; s'utilitza sovint per referir-se als guerrers que lluitaven amb la fona en temps passats.

Història[modifica]

És una eina molt antiga. Segons l'Antic Testament, és la que va fer servir el David bíblic per derrotar Goliat.[2] L'antic foner balear tenia fama dins tota la Mediterrània de ser-ne molt destre en el maneig i molts de foners foren reclutats com a mercenaris pels cartaginesos per lluitar en les Guerres Púniques contra els romans.[3] El vocable «Balear», que dona nom a les Illes Balears, ve de l'antic idioma púnic i significa, segons l'expert en llengües antigues, el mallorquí Joan Nadal Cañellas, literalment, 'foner'. Els grecs i els romans feien servir, a més de pedres, peces de plom punxegudes per les dues puntes anomenades glans, que solien tenir una inscripció.

Els inques també van desenvolupar separadament les fones.

Eren de les armes més mortals, però l'interval entre projectil i projectil era més gran, i això els restava importància enfront de les sagetes i els dards.

A partir del segle xvi, amb l'auge de les armes de foc pràcticament en va desaparèixer l'ús militar i el seu caràcter és més reservat a l'entreteniment per a mesurar la capacitat de tocar un blanc amb precisió.

Referències[modifica]

  1. «fona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vang, Preben; Carter, Terry G. Telling God's Story (en anglès). B&H Publishing Group, 2006, p. 109. ISBN 0805432825. 
  3. «foner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fona