Connubium

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El connubium en el dret romà era la capacitat legal (uxoris jure ducendae facultas) per contreure matrimoni (iusta nuptiae), i totes les condicions necessàries per fer un matrimoni legal. Era un dret dels ciutadans romans (romanae cives); el connubium era limitat amb llatins i peregrins, i prohibit amb esclaus; inicialment patricis i plebeus no es podien casar però la facultat d'enllaç entre aquestes dues classes fou establerta per la lex Canuleia del 445 aC. Hi havia altres limitacions: segons els grau de consanguinitat (per exemple entre pares i fill ni tan sols adoptius, entre germans però si entre germans per adopció, i altres. El connubium amb nebots de primer grau fou legalitzat per Claudi, però després altre cop il·legalitzat.

Referència[modifica]

William Smith, A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, John Murray, London, 1875.