Manumissió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Manumissió, en el dret clàssic era la forma en què un esclau recuperava la llibertat. La concedia el seu propietari o amo i comportava un procediment ordinari (mancipii causa). Les lleis establien diverses condicions que s'havien de complir.[1] Als Països Catalans, aquest procediment es va practicar fins tard a l'Edat Mitjana.[2]

Les tres formes de manumissió eren al dret civil romà eren:

  • vindicta, (reivindicada) la més antiga i probablement antigament l'única, derivava el nom del l'esclau llegendari Vindici (Vindicius) i era concedida per voluntat del propietari. Probablement donava la llibertat però no la ciutadania.
  • censu (per cens) es produïa quan després del cens un esclau feia una oferta al propietari; l'esclau havia de tenir mitjans o el propietari li havia de donar propietats. L'esclau així alliberat era registrat com a ciutadà.
  • testamento, (per testament) era la concessió de la manumissió per testament, que ja fou reconeguda a les lleis de les dotze taules. Es donava la llibertat directe o en fideïcomís; si era així l'esclau passava a ser llibert del fideïcomissari i no del testador.

Es coneix algun cas de manumissió per adopció, però no se'n sap res de la regulació legal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Manumissió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Hernando i Delgado, 2003, p. 246 ss..

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Buenacasa i Pérez, Carles «Exemple de la caritat cristiana a l'església primitiva. La manumissió dels esclaus a Hispania segons les fonts dels segles IV-VII». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, volum 38, 1997, pàg. 1231-1243.
  • Hernando i Delgado, Josep. Els esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs : de l'esclavitud a la llibertat (s. XIV). volum 52 de Anuario de estudios medievales. Barcelona: Institució Milá i Fontanals. Departament d'Estudis Medievals, 2003, p. 784. ISBN 9788400081942. 
  • Cariñena i Balaguer, R.; Díaz Borrás, A. «Serfs, esclaus i captius als Furs de València». A: Miscel·lània Germà Colón. volum 7. Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes - L'Abadia de Montserrat, 1997.