Martha Nussbaum

De Viquipèdia
Infotaula de personaMartha Nussbaum
Martha Nussbaum wikipedia 10-10.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1947 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard
Universitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsofa, erudita clàssica, escriptora, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Brown
Universitat Harvard
Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Família
CònjugeAlan Nussbaum (–1987) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1767972 Modifica el valor a Wikidata

Martha Nussbaum (6 de maig de 1947 a Nova York)[1] és una filòsofa estatunidenca especialitzada en filosofia antiga que s'interessa per l'ensenyament de les humanitats[2] i la seva relació amb l'ètica i la política.[3] Va estudiar lletres clàssiques al Wellesley College i a la Universitat de Nova York, on es va llicenciar l'any 1969, posteriorment va fer un màster a Harvard el 1972 i es doctorà l'any 1975. En aquella època es va casar Alan Nussbaum (es va divorciar el 1987), es convertí al judaisme i va néixer la seva filla Rachel.

Professora de Harvard i la Universitat de Chicago de dret i ètica des de 1995, manté relacions amb els comitès de relacions interculturals i de reforma de l'educació de diversos països i és membre de l'American Academy of Arts and Sciences.[4] Coneixedora de la tradició índia, ha participat en iniciatives de desenvolupament rural en aquest país.[5]

Pensament[modifica]

Al llarg de la dècada del 1980, Nussbaum va col·laborar amb l'economista Amartya Sen en l'estudi sobre la problemàtica de la relació entre el desenvolupament econòmic i l'ètica. Considera que el desenvolupament humà no s'ha de regir per paràmetres únicament monetaris. Conjuntament amb Sen, va desenvolupar el concepte de capacitació (capability approach) que cal no confondre amb capacitat com sovint es fa en algunes traduccions. La capacitació és la conseqüència del desenvolupament que permet fer créixer les «llibertats fonamentals», (com ara l'esperança de vida, la implicació en els intercanvis econòmics i la participació política) en tant que aquests elements formen part del desenvolupament, de la mateixa manera que la pobresa és conseqüència de la privació de les capacitacions. Aquesta tesi contrasta amb el discurs dominant que només considera el desenvolupament com un creixement del PIB i la pobresa com una privació salarial. Les idees de Nussbaum son de caràcter universalista i contrasten amb el relativisme habitualment associat a l'estudi sobre el desenvolupament.

Nussbaum és per formació una especialista en filosofia grega antiga. Molts dels seus treballs es presenten des d'una perspectiva aristotèlica i es vinculen a una ètica de les virtuts. Admiradora de Sòcrates, proposa usar l'esperit crític i la pregunta com a eines fonamentals de l'ensenyament, que esdevé aleshores una eina alliberadora i de comunicació entre pobles.

Defensa la igualtat de drets dins del feminisme clàssic i va tenir una polèmica molt significativa amb Judith Butler sobre el significat del concepte de «gènere». En un article d’una vintena de planes, «The Professor of Parody»  publicat l’any 1999 a la revista The New Republic, va atacar frontalment la tesi central de Butler segons la qual no només el gènere, sinó també el sexe són categories inventades o construccions socials performatives. A parer de Nussbaum, les tesis de Butler i especialment l'ús abusiu del concepte de «gènere» simplement manipulen el llenguatge però no ajuden a resoldre els problemes de les dones reals. En les seves paraules, el pensament de Butler és una mena de «política verbal i simbòlica», que porta a una pèrdua del sentit del compromís públic. Nussbaum qualificà les tesis de Butler com a «quietisme xic» perquè no ofereix cap mitjà a fi de canviar la situació d’opressió que viuen les dones.

Un altre punt significatiu del seu pensament radica en la importància de l'emoció en la formació de la personalitat. L'infant veu com és incapaç de satisfer les seves necessitats i les busca en els altres, per qui desenvolupa forts sentiments d'amor (cap a qui el cuida), d'odi (qui el priva dels seus anhels) i solidaritat (els altres que reconeix tan febles com ell). Si es fomenten els sentiments positius augmenta la cohesió social, mentre que l'odi inicial, combinat amb un autoodi i fàstic cap a les pròpies febleses, pot portar cap a la discriminació de col·lectius qualificats d'inferiors. L'assumpció de la indefensió com quelcom natural en l'ésser humà ajuda a fomentar els lligams intergrupals i la justícia, basada en l'empatia i en el reconeixement de la dignitat humana de tothom.

Obres més destacades[modifica]

Traduccions al català[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Martha C. Nussbaum | Planeta de Libros» (en espanyol europeu). [Consulta: 12 gener 2021].
  2. «Educación para el lucro, educación para la libertad» (en castellà). Universidad de Antioquía (Medellín), 10-12-2015. [Consulta: 21 desembre 2015].
  3. «La filòsofa Martha Nussbaum, premi Príncep d'Astúries de ciències socials». El Periódico de Catalunya, 16-05-2012. [Consulta: 16 maig 2012].
  4. «Academy Home - American Academy of Arts & Sciences». [Consulta: 22 maig 2018].
  5. Martha Nussbaum al web del CCCB

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martha Nussbaum