Tzvetan Todorov

Tzvetan Todorov

(2012)
Nom original	(fr) Tzvetan Todorov (bg) Цветан Тодоров
Biografia
Naixement	1r març 1939 Sofia (Regne de Bulgària)
Mort	7 febrer 2017 (77 anys) 13è districte de París (França)
Causa de mort	trastorn neurològic
Director Centre de Recherches sur les Arts et le Langage (en)
1983 – 1987
Dades personals
Formació	École des hautes études en sciences sociales - psicologia (–1966) Universitat de Sofia
Director de tesi	Roland Barthes
Activitat
Camp de treball	Lingüística i literatura
Ocupació	escriptor de no-ficció, geòleg, teòric literari, assagista, crític, sociòleg, semiòleg, crític literari, historiador, filòsof
Ocupador	Universitat Harvard Universitat de Colúmbia Centre Nacional de Recerca Científica Universitat Yale Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de París 8
Membre de	Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Obres destacables (1970) The Fantastic: A Structural Approach to a Literary Genre (en) (1982) The Conquest of America: The Question of the Other (en)
Família
Cònjuge	Nancy Huston (1981–2014)
Fills	Léa Todorov
Pare	Todor Borov
Germans	Ivan Todorov
Premis
(2011)  Premi de la Crítica (2009)  Jean-Michel Gaillard Prize (en) (2008)  Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials (2001)  Prix La Bruyère (en) (1998)  premi Europeu d'assaig Charles Veillon (1989)  Maujean prize (en)  doctor honoris causa per la Universitat Nacional Major de San Marcos  doctor honoris causa per la Universitat de Lieja  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres  Cavaller de la Legió d'Honor
Signatura

Tzvetan Todorov (en búlgar: Цветан Тодоров) (Sofia, 1 de març de 1939 — París, 7 de febrer de 2017) fou un lingüista, filòsof, historiador, professor i teòric literari búlgar, naturalitzat francès.

Biografia

Va néixer l'1 de març de 1939 a la ciutat de Sofia, capital del Regne de Bulgària, fill d'una família de bibliotecaris. Educat a la Bulgària comunista, l'any 1963 s'instal·là a París (França), país del qual aconseguí la ciutadania el 1973. Va ser alumne de Roland Barthes, qui va dirigir la seva tesi doctoral, i col·laborador de la revista de crítica fundada per Barthes i Philippe Sollers Tel Quel.

El 1968 inicià les seves activitats al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) de París, del qual n'és actualment el seu director emèrit. Entre 1983 i 1987 fou director del Centre d'Investigacions sobre les arts i el llenguatge. També ha estat professor convidat a les universitats de Nova York, Columbia, Harvard, Yale i Califòrnia.

Va casar-se amb l'escriptora canadenca Nancy Huston, també alumna de Roland Barthes, amb qui va tenir dos fills.

Obra

Després d'un primer treball de crítica literària dedicat a la poètica dels formalistes russos, el seu interès es va estendre a la filosofia del llenguatge, disciplina que va concebre com a part de la semiòtica o ciència del signe en general. De la seva obra teòrica destaca la difusió del pensament dels formalistes russos; en els seus textos historiogràfics predomina l'estudi de la conquesta d'Amèrica i dels camps de concentració, tant nazis com de la Rússia estalinista.

La seva anàlisi de la vida és part d'un enfocament comú sobre l'antropologia i la història. En la seva investigació sobre la història de l'humanisme destaca en els seus treballs sobre l'obra de Jean-Jacques Rousseau, Montesquieu, Michel de Montaigne i Benjamin Constant.

El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials per representar "en aquest moment l'esperit de la unitat d'Europa, de l'Est i de l'Oest, i el compromís amb els ideals de llibertat, igualtat, integració i justícia". El 2009 es va publicar en català Una tragèdia francesa (L'Avenç, traduït per Lourdes Bigorra).

Enllaços externs

• Fundació Príncep d'Astúries, Premi de Ciències Socials 2008 Arxivat 2010-06-26 a Wayback Machine. (castellà)
• Entrevista amb Tzvetan Todorov: “Sorprèn veure tants murs aixecats en plena globalització”; Barcelona Metròpolis, nùm. 78, Primavera 2010 Arxivat 2010-07-01 a Wayback Machine.