Tzvetan Todorov

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTzvetan Todorov
Tzvetan Todorov no Fronteiras do Pensamento Porto Alegre 2012 (7938086378).jpg
Tzvetan Todorov en 2012.
Nom original Tzvetan Todorov i Цветан Тодоров
 director Centre de Recherches sur les Arts et le Langage Tradueix

1983 - 1987
Biografia
Naixement 1 març 1939
Sofia
Mort 7 febrer 2017 (77 anys)
París
Causa de mort Trastorn neurològic
Grup ètnic Búlgars
Educat a Universitat de Sofia
Activitat
Director de tesi Roland Barthes
Camp de Treball Literatura i lingüística
Ocupació Escriptor de no-ficció, historiador, semiòleg i crític literari
Ocupador Universitat Harvard
Universitat de Colúmbia
Centre national de la recherche scientifique
Universitat de Yale
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de París
Obra
Obres destacables Q2425412 Tradueix (1970)
The Conquest of America: The Question of the Other Tradueix (1982)
Família
Cònjuge Nancy Huston Tradueix (1981–2014)
Pare Todor Borov Tradueix
Germà o germana
Premi rebut
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Tzvetan Todorov (en búlgar: Цветан Тодоров) (Sofia, 1 de març de 1939París, 7 de febrer de 2017) fou un lingüista, filòsof, historiador, professor i teòric literari búlgar, naturalitzat francès.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer l'1 de març de 1939 a la ciutat de Sofia, capital del Regne de Bulgària, fill d'una família de bibliotecaris. Educat a la Bulgària comunista, l'any 1963 s'instal·là a París (França), país del qual aconseguí la ciutadania el 1973. Va ser col·laborador de la revista de crítica Tel Quel.

El 1968 inicià les seves activitats al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de París, del qual n'és actualment el seu director emèrit. Entre 1983 i 1987 fou director del Centre d'Investigacions sobre les arts i el llenguatge. També ha estat professor convidat a les universitats de Nova York, Columbia, Harvard, Yale i Califòrnia.

Obra[modifica]

Després d'un primer treball de crítica literària dedicat a la poètica dels formalistes russos, el seu interès es va estendre a la filosofia del llenguatge, disciplina que va concebre com a part de la semiòtica o ciència del signe en general. De la seva obra teòrica destaca la difusió del pensament dels formalistes russos; en els seus textos historiogràfics predomina l'estudi de la conquesta d'Amèrica i dels camps de concentració, tant nazis com de la Rússia estalinista.

La seva anàlisi de la vida és part d'un enfocament comú sobre l'antropologia i la història. En la seva investigació sobre la història de l'humanisme destaca en els seus treballs sobre l'obra de Jean-Jacques Rousseau, Montesquieu, Michel de Montaigne i Benjamin Constant.

El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials per representar "en aquest moment l'esperit de la unitat d'Europa, de l'Est i de l'Oest, i el compromís amb els ideals de llibertat, igualtat, integració i justícia". El 2009 es va publicar en català Una tragèdia francesa (L'Avenç, traduït per Lourdes Bigorra).

Referències[modifica]

  1. «Tzvetan Todorov». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tzvetan Todorov Modifica l'enllaç a Wikidata