Amors
 |
Aquest article tracta sobre l'obra literària d'Ovidi. Si cerqueu el sentiment, vegeu «Amor». |
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari flamenc hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis substancials per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
(la) Amores  | |
|---|---|
| Tipus | obra literària |
| Autor | Ovidi |
| Llengua | llatí |
| Publicació | Imperi Romà |
| Creació | c. 15 aC |
| Format per | Amores. Book 1 (en)  Amores. Book 2 (en) Amores. Book 3 (en) |
| Gènere | poesia |
Amors (llatí: Amores) és una col·lecció de tres llibres de poesia amorosa, escrits per Ovidi, en mètrica elegíaca, seguint les convencions del gènere elegíac desenvolupat per Tibul i Properci.[1] És un predecessor dels temes ue va desenvolupar en Ars Amatoria.[1]
Va ser traduït al català per Jordi Pérez i Durà i Miquel Dolç el 1971, en una edició bilingüe de la Col·lecció Bernat Metge[1] i Jordi Parramon el 2002.[2] S'hi veu influència dels noui poetae (‘poetes nous’) Catul, Tibul i Properci.[3]
La primera versió contenia cinc llibres, la segona que és la que s'ha conservada va ser reduïda a només tres. Les raons de l'autor per aquesta reedició són desconegudes.[4]
Els llibres descriuen els molts aspectes de l'amor i se centren en la relació del poeta amb una amant anomenada Corinna, «una dona potser inexistent, més aviat sintètica».[5] «Probablement la primitiva Corinna va existir, però es va dissoldre dins de la multitud e Corinnes simultànies o posteriors.»[6] El latinista francès Cartaul en diu: «Sota el nom de Corinna, resumeix totes les seves aventures. Corinna representa tots els seus amants i, a més, motius no basat in la realitat que provenen de les seves lectures.»[7] Certs poemes s'inspiren d'esdeveniments reals en la relació amb Corinna o d' altres mistançada a qui dona aquest nom, altres segur que no.[7] Els crítics literaris han vist els poemes com a mostra molt autoconscient i molt lúdica del gènere elegíac.[8]
Resum
[modifica]El Llibre 1 conté quinze poemes; el primer poema parla de la intenció d'Ovidi d'escriure poesia èpica, que es va frustrar quan Cupido roba un peu mètric d'ell, i canvia la seva per l'elegia de l'amor. El poema 4 és didàctic i descriu els principis que Ovidi desenvoluparia a l'Ars Amatoria. El cinquè poema, descrivint una cita al migdia, presenta Corinna pel seu nom per primera vegada.[9] Els poemes '11 i 12 descriuen el fallit intent del poeta per concertar una trobada enviant un bitllet per mitjà de la perruquera de Corinna.[9] El 14 s'ocupa del desastrós experiment de Corinna quan es tenyeix el cabell i el 15 subratlla la immortalitat d'Ovidi i els poetes amorosos.
El segon llibre té dinou poemes, el primer parla d'abandó d'Ovidi d'una gigantomàquia a favor de l'elegia. El 2 i el 3 són súpliques a un guardià perquè el poeta vegi Corinna, al quart explica que s'ha enamorat de moltes dones, el sisé és un lament per la mort del lloro de Corinna, el 7 i 8 parlen de l'aventura d'Ovidi amb l'esclava de Corinna i el que ella fa d'això, i l'11 i 12 tracten d'evitar que se'n vagi de vacances. El 13 és una oració a Isis per la malaltia de Corinna, el 14 un poema en contra de l'avortament, i el 19 una advertència als marits incauts.
| « | iv non est certa meos quae forma invitet amores centum sunt causae, cur ego semper amem. |
iv Cap forma precisa no crida els meus amors; són cent les causes que em fan amar sense parar. |
» |
| — Ovidi, Amors, Llibre II, IV, 8-9[10] | |||
El Llibre tres té quinze poemes. La peça d'obertura representa la Tragèdia i l'Elegia personificades lluitant per Ovidi. El 2 descriu una visita a les carreres, el 3 i 8 se centren en l'interès de Corinna en altres homes, el 10 és una queixa a Ceres pel seu festival que requereix l'abstinència, el 13 és un poema en un festival de Juno, i el 9 un lament per Tibul. Al poema 11 Ovidi decideix no estimar més Corinna i lamenta els poemes que ha escrit sobre ella. L'últim poema és el comiat d'Ovidi a la musa eròtica.
Edicions
[modifica]- Ovidi. Amors (en llatí, català). Traducció: Jordi Pérez Durà & Miquel Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971, p. 140 (Col·lecció Bernat Metge núm. 180). ISBN 978-84-7727-308-0 [Consulta: 4 gener 2026].
- Text integral en llatí a The Latin Library, edició a cura de William L. Carey
Referències
[modifica]- 1 2 3 Ovidi. Amors (en llatí, català). Traducció: Jordi Pérez i Durà. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971, p. 140 (Col·lecció Bernat Metge núm. 180). ISBN 978-8472259690 [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Ovidi. Amors. Traducció: Jordi Parramon. Barcelona: Quaderns Crema, 2000 (Biblioteca Mínima núm. 85). ISBN 978-84-7727-308-0 [Consulta: 1r novembre 2023].
- ↑ Pérez i Durà, 1971, p. 8.
- ↑ Pérez i Dura, Jordi. «Introducció». A: Amors. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971, p. 7-22 (Col·lecció Bernat Metge núm. 180). ISBN 978-847225969-0.
- ↑ «Publi Ovidi Nasó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Pérez i Durà, 1971, p. 10.
- 1 2 Cartault, Augustin Georges Charles. La poesie latine (en francès). París: Payot, 1922, p. 115. «Sous le nom de Corinna ce sont toutes ses aventures qu'il résume. Corinna représente toutes ses amoureuses et en outre des motifs connus, sans réalité, qui proviennent de ses lectures.»
- ↑ Biagio Conte, Gian. Letteratura latina: manuale storico dalle origini alla fine dell'impero romano (en italià). 2ª ed. 1989. Florència: Le Monnier, 1987, p. 343.
- 1 2 Pérez i Durà, 1971, p. 12.
- ↑ «Amores. Llibre II, IV» (en llatí). William L. Carey.