Amores

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreAmores
(fr) Les Amours
Ovide et Corine.jpg
Tipus obra literària
Fitxa tècnica
Autor Ovidi
Llengua llatí
Publicació Imperi romà, 15 aC
Edicions Q57869922 Tradueix
Detalls de l'obra
Gènere poesia
Modifica les dades a Wikidata

Amores és una col·lecció de tres llibres de poesia amorosa, escrits per Ovidi, en mètrica elegíaca, seguint les convencions del gènere elegíac desenvolupat per Tibul i Properci. Els llibres descriuen els molts aspectes de l'amor i se centren en la relació del poeta amb una amant anomenada Corinna. Dins dels diversos poemes n'hi uns quants que descriuen els esdeveniments en la relació, i es presenten així al lector amb algunes vinyetes i una narrativa imprecisa. el Llibre 1 conté 15 poemes; el primer poema parla de la intenció d'Ovidi d'escriure poesia èpica, que es va frustrar quan Cupido roba un peu mètric d'ell, i canvia la seva per l'elegia de l'amor. El poema 4 és didàctic i descriu els principis que Ovidi desenvoluparia a l'Ars Amatoria. El cinquè poema, descrivint una cita al migdia, presenta Corinna pel seu nom. Els poemes 8 i 9 tracten Corinna quan ven el seu amor per als regals, mentre que l'11 i 12 descriuen el fallit intent del poeta per concertar una cita. El 14 s'ocupa del desastrós experiment de Corinna quan es tenyeix el cabell i el 15 subratlla la immortalitat d'Ovidi i els poetes amorosos.

El segon llibre té 19 peces, el primer poema parla d'abandó d'Ovidi d'una gigantomàquia a favor de l'elegia. El 2 i el 3 són súpliques a un guardià perquè el poeta vegi Corinna, el poema 6 és un lament per la mort del lloro de Corinna, el 7 i 8 ens parlen de l'aventura d'Ovidi amb l'esclava de Corinna i el seu que fa ella d'això, i l'11 i 12 tracten d'evitar que se'n vagi de vacances. El 13 és una oració a Isis per la malaltia de Corinna, el 14 un poema en contra de l'avortament, i el 19 una advertència als marits incauts. El Llibre 3 té 15 poemes. La peça d'obertura representa la Tragèdia i l'Elegia personificades lluitant per Ovidi. El 2 descriu una visita a les carreres, el 3 i 8 se centren en l'interès de Corinna en altres homes, el 10 és una queixa a Ceres pel seu festival que requereix l'abstinència, el 13 és un poema en un festival de Juno, i el 9 un lament per Tibul. Al poema 11 Ovidi decideix no estimar més Corinna i lamenta els poemes que ha escrit sobre ella. L'últim poema és el comiat d'Ovidi a la musa eròtica. Els crítics han vist els poemes com a mostra molt autoconscient i molt lúdica del gènere elegíac.[1]

Referències[modifica]

  1. Gian Biagio Conte, Letteratura latina: manuale storico dalle origini alla fine dell'impero romano, Le Monnier Firenze 1987, 2ª ed. 1989, pg.343