Epicur

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEpicur
Epikouros BM 1843.jpg
Bust romà d'Epicur
Nom original (grc) Ἐπίκουρος
Biografia
Naixement febrer de 341 aC
Samos
Mort 270 aC
Atenes
Causa de mort Litiasi renal
 Scholarch of the Epicurean school Tradueix 

311 aC – 270 aC – Hermarc →
Religió Deisme
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Filòsof
Període Període hel·lenístic
Era Filosofia antiga
Regió geogràfica Filosofia occidental
Escola de pensament Epicureisme
Interessat en Atomisme i materialisme
Idees notables Plaers dinàmics (κατὰ κίνησιν ἡδοναί) i plaers estàtics (καταστηματικαὶ ἡδοναί)
Moviment Epicureisme
Professors Nausífanes
Alumnes Hermarc, Poliè de Làmpsac, Leonteus of Lampsacus Tradueix, Temista, Colotes de Làmpsac, Leòncia, Mys Tradueix, Menoeceus Tradueix, Pythocles Tradueix, Nicanor Tradueix, Ctesippus Tradueix, Apelles Tradueix, Mammarion Tradueix, Hedeia Tradueix, Erotion Tradueix, Nicidion Tradueix, Boison Tradueix, Demetria Tradueix, Athenaios Tradueix i Mentorides Tradueix
Influències Demòcrit, Pirró d'Elis
Influències en Hermarc, Lucreci, Thomas Hobbes, Immanuel Kant, Jeremy Bentham, John Stuart Mill, Thomas Jefferson, Friedrich Nietzsche, Karl Marx, Michel Onfray, Adrià, Metròdor, David Hume, Filòdem de Gadara, Gai Amafani, Cati, Michel Foucault, Pierre Gassendi, Han Ryner
Família
Pares Neocles TradueixChaerestrate Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Epicur -Epicurus Ἐπίκουρος- (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC) fou un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística. Se'l sol considerar un hedonista. Defensava per exemple els plaers del ventre com a estil de menjar i de viure.

Biografia[modifica]

Tot i que nasqué a Samos, era fill d'un atenenc de nom Neocles, establert a l'illa. La mare es deia Carestrata. Va viure a Samos fins als 18 anys i després va tornar a Atenes (323 aC), i es suposa que va anar a l'escola de Xenòcrates de Calcedònia segons alguns, tot i que el mateix Epicur ho negà. Deixeble de Nausífanes, fou seguidor de Demòcrit, encara que ell i els seus seguidors varen negar l'existència de Leucip. Quan va esclatar la Guerra de Làmia, se'n va anar d'Atenes i va partir a Colofó, on llavors vivia el seu pare, i es va dedicar a l'ensenyament. Progressivament, va concentrar els seus ensenyaments en la filosofia. Va anar després a Mitilene i Làmpsac, on va ensenyar durant cinc anys. El 305 aC, amb 35 anys, va tornar a Atenes i va adquirir una casa amb un jardí conegut per Κῆποι Ἐπικούρου, al cor de la ciutat, on va establir la seva escola filosòfica i va fundar l'epicureisme. L'escola fou coneguda com "El jardí", per ser situada al jardí de la seva casa d'Atenes. Va romandre a Atenes la resta de la seva vida.

Va tenir nombrosos deixebles, i el van ajudar els seus germans Neocles, Caridem i Aristòbul. Corníades (Κορνιάδης) fou un filòsof grec, íntim amic d'Epicur, que és esmentat per Ciceró i Plutarc. Entre els seus deixebles acceptava dones i esclaus, cosa insòlita entre les costums del seu temps.

Pensament filosòfic[modifica]

Va elaborar una doctrina moral hedonista, basada en una filosofia natural d'inspiració atomista. La seva obra més important conservada és la Carta a Meneceu, síntesi de les seves teories sobre la mort, el plaer, la felicitat i la negació al suïcidi. Epicur afirma que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat, i perquè és el remei per als quatre grans mals de la humanitat (tetrafàrmac), que són:

  • La por dels déus.
  • La por de la mort.
  • La por del destí.
  • La por del dolor.

Modernament, s'atribueix a Epicur la visió que totes les explicacions plausibles d'un fet han de ser preservades, en contraposició a la visió de la navalla d'Occam, per la qual hom ha de retenir l'explicació més simple d'un fenomen. La idea epicúria de la multiplicitat deriva de la visió d'Epicur favorable als diversos plaers, fins i tot en l'excés i la diversitat.

Divideix la filosofia en tres grans apartats:

  1. Lògica
  2. Física
  3. Ètica

Algunes idees que desenvolupà Epicur són:

  • Ataràxia: serenitat, absència de torbació en l'ànima, condició de la vida feliç.
  • Amistat: és la fórmula de la convivència, manifestació de la sociabilitat com el plaer, l'amistat és un imperatiu natural, que ens rescata de l'egoisme i ens projecta als altres, que necessitem per viure i sobreviure feliços.
  • Divinitats: No cal témer els déus, perquè aquests no s'interposen en la vida dels humans. No hi ha providència divina: L'home és lliure i la felicitat és a les seves mans.
  • Mort: No cal témer la mort perquè la mort és privació de sensació i, per tant, no comporta cap dolor. Quan nosaltres hi som, la mort no hi és. Quan la mort hi serà, nosaltres no hi serem.

Lògica[modifica]

La lògica o canònica serveix per abastar la veritat. Epicur assenyala la importància de definir clarament el significat de les paraules i estableix uns cànons o criteris que regeixen les formes de coneixement:

  • Les sensacions, que ens proposen la informació.
  • Les anticipacions, interpretacions subjectives del món.
  • Els afectes (plaer i dolor), que ens orienten sobre el bé i el mal.

Física[modifica]

Epicur adoptà la teoria atomista formada per Demòcrit, i hi va introduir un element de llibertat en el moment etern dels àtoms, que anomenà declinació (parénklisis, clinamen en Lucreci). Els àtoms constitueixen tot l'univers, incloent-hi les ànimes (sensació, ment, raó), que són, per tant, materials i moren amb el cos, de manera que no cal témer la mort.

Ètica[modifica]

Epicur remarca la importància del cos com a fonament de l'existència i afirma que la felicitat de l'ésser humà consisteix en el plaer. Aquest plaer es basa en l'evitació del dolor mitjançant l'automoderació dels desigs.

La felicitat s'obté mitjançant l'autosuficiència de la persona (autarquia) i la mesura en la satisfacció dels plaers naturals i necessaris, i es manifesta en l'ataràxia o serenitat de l'ànima.

Per abastar aquest estat de serenitat, recomana l'allunyament de la política, la indiferència davant dels déus i el conreu de l'amistat.

Epicur fa una curosa categorització dels plaers, indicant quins són recomanables i quins no.

Epicur assenyala que existeixen tres tipus de desitjos:

  • Els naturals i necessaris: les necessitats físiques bàsiques, alimentar-se, calmar la set, l'abric i el sentiment de seguretat; en una paraula, alguns d'aquests plaers són els plaers del ventre.
  • Els naturals i innecessaris: la conversa amena, la gratificació sexual i les arts.
  • Els innaturals i innecessaris, que considera superflus: la recerca de la fama, del poder polític o del prestigi.

Epicur va formular algunes recomanacions respecte a aquestes categories de desitjos:

  • L'ésser humà ha de satisfer els desitjos naturals necessaris de la manera més econòmica possible.
  • Es poden perseguir els desitjos naturals innecessaris fins a la satisfacció del cor, però no més enllà.
  • No s'ha d'arriscar la salut, l'amistat, l'economia en la recerca de satisfer un desig innecessari, car això només condueix a un patiment futur.
  • Cal evitar els desitjos innaturals innecessaris, puix que el plaer o satisfacció que produeixen és efímer.

També distingia entre dos tipus de plaers, basats en la divisió de l'ésser humà en dos ens diferents però units, el cos i l'ànima:

  • plaers del cos: encara que considera que són els més importants, en el fons la seva proposta és la renúncia d'aquests plaers i la recerca de la manca d'apetit i dolor corporal;
  • plaers de l'ànima: el plaer de l'ànima és superior al plaer del cos, car el corporal té vigència en el moment present, però és efímer i temporal, mentre que els de l'ànima són més duradors i a més poden eliminar o atenuar els dolors del cos.

Epicur diu que "tot plaer és un bé en la mesura que té per companya la natura". Els plaers vans no són bons, perquè a la llarga implicaran dolor i no sols són més difícils d'aconseguir, sinó a més a més fàcils de perdre. També parla de la importància de posseir una virtut per a triar i ordenar els plaers: la prudència. El discerniment dels diferents plaers i la recta prudència permeten acostar-se a una vida feliç, la qual cosa constitueix l'objecte de la filosofia. Epicur valorava com a plaer fonamental la tranquil·litat de l'ànima i l'absència de dolor: "l'absència de torbació i de dolor són plaers estables; en canvi, la joia i l'alegria resulten plaers en moviment per la seva vivacitat. Quan diem que el plaer és un fi, no ens referim als plaers dels immoderats, sinó a trobar-nos lliures de patiments del cos i de torbació de l'ànima". Una vida envoltada d'amistats i de plaers moderats amb el mínim de dolors possibles i tranquil·litat en l'ànima, dóna la felicitat.

La ètica d'Epicur s'oposa a les ètiques simples campechanes de tipus "beure, fumar i fer l'amor". També s'oposa a la religió, la qual imposa elements com per exemple la por als déus o la realització de rituals per obtenir el favor de la divinitat, ambdós elements contraris a la tranquil·litat del savi.

Articles relacionats[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]