Pirró d'Elis
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. dècada del 360 aC  Elis (Grècia) | ||
| Mort | c. dècada del 270 aC (80/99 anys) Elis (Grècia) | ||
| Sepultura | tomb of Pyrron (Eleia) (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Escepticisme | ||
| Ocupació | filòsof, pintor, escriptor | ||
| Moviment | Pirronisme | ||
| Professors | Brisó d'Acaia, Anaxarc i Apel·les de Colofó | ||
| Alumnes | Timó de Fliünt | ||
Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec: Πύρρων ο Ηλείος, 360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec que va establir l'escepticisme com a corrent filosòfic a partir de precedents sofistes i megàrics. Va néixer a Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia. Fill de Pleistarc i de família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia, tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia. També hi ha qui anomena l'escepticisme original pirronisme, pel nom del seu creador.[1]
De jove fou pintor i el seu biògraf Antígon de Carist esmenta algunes pintures seves de cert mèrit. Els escrits de Demòcrit el van atreure a la filosofia. Va participar en l'expedició d'Alexandre a l'Índia i va entrar en contacte amb les filosofies orientals.
Es coneix la seva existència pels seus deixebles, entre ells Timó. Tot i així, el document més important de l'escepticisme pirronià és l'Esbós de l'escepticisme pirronià, de Sext Empíric, ja que Pirró no va deixar cap document escrit. Com Sòcrates, devia considerar la seva filosofia més aviat una pràctica que una teoria.
Segons Sext Empíric, l'escèptic es diferencia del dogmàtic (que creu d'haver trobat la veritat: Aristòtil, estoics i epicureisme) i del dogmàtic negatiu (que creu que no és possible de trobar la veritat: Acadèmia Nova) per ser el buscador de la veritat. En el procés de buscar-la, s'adona que es pot contrarestar qualsevol opinió amb una opinió contrària d'igual força argumentària: dins de l'aigua el rem sembla doblegat, mentre que fora sembla totalment recte - com podem saber com és en realitat? La resposta de l'escèptic és que sembla que no es pot saber i, llavors, s'absté de qualsevol judici (epoché). Com no li molestarà més aquesta qüestió, l'ànima es mantindrà tranquil·la i arriba a l'estat d'ataràxia.
Tanmateix, el pirroní no formula la tesi que qualsevol saber és impossible, a diferència de l'escepticisme modern. Ho viu en el procés de contrarestar opinions diferents. Així doncs, es pot descriure el pirronisme com a mètode, però no com a teoria.
No consta cap escrit seu filosòfic, però sí un poema dirigit a Alexandre el Gran. De la seva mort, només se sap que es va produir quan tenia uns 90 anys. Entre els seus deixebles, cal esmentar Timó, Euríloc, Filó i Hecateu d'Abdera, entre d'altres.
Influències de l'antiga Índia sobre Pirró
[modifica]La biografia de Pirró de Diògenes Laerci [2] informa que Pirró va viatjar amb l'exèrcit d'Alexandre el Gran en la seva conquesta de l'Índia (327 a 325 aC) i va basar la seva filosofia en el que va aprendre allà:
...fins i tot va arribar als gimnosofistes, a l'Índia, i als mags. A causa d'aquesta circumstància, sembla que va adoptar una línia noble en filosofia, introduint la doctrina de la incomprensibilitat i de la necessitat de suspendre el judici...
Tanmateix, les fonts i l'abast de les influències índies en la filosofia de Pirró són controvertides. L'escepticisme filosòfic ja era present en la filosofia grega, particularment en la tradició demòcrita en la que Pirró s'havia format abans de visitar l'Índia. Richard Bett descarta en gran manera qualsevol influència índia substancial sobre Pirró, argumentant que, basant-se en el testimoni d'Onesícrit sobre la dificultat de conversar amb els gimnosofistes, ja que requeria tres traductors, cap dels quals entenia res de filosofia, és altament improbable que Pirró pogués haver estat substancialment influenciat per cap dels filòsofs indis.[3] Segons l'indòleg i erudit budista Johannes Bronkhorst, el budisme primerenc i la filosofia de Pirró no tenen cap connexió.[4]
També s'ha plantejat la hipòtesi que els gimnosofistes eren jaïns o ajnanins,[5][6][7] i que aquestes són probables influències sobre Pirró.[5] Hi ha autors que veuen una probable influència de l'escepticisme indi no només en el pirronisme,[8] però també en el mateix budisme com a terreny comú.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Bréhier, Émile; Font, Pere Lluís. «Pirró». A: Història de la filosofia. Vol. 1. Antiguitat i edat mitjana. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998, p. 253–256. ISBN 978-84-490-1176-4.
- ↑ Diogenes Laërtius Lives of the Eminent Philosophers Book IX, Chapter 9 [1]
- ↑ Richard Bett, Pyrrho, His Antecedents and His Legacy, 2000, p177-8.
- ↑ Bronkhorst, Johannes. How the Brahmins Won: From Alexander to the Guptas (en anglès). Brill, 2016-03-21, p. 488. ISBN 978-90-04-31551-8.
- ↑ 5,0 5,1 Barua, 1921, p. 299.
- ↑ Jayatilleke, 1963, p. 129-130.
- ↑ Flintoff, 1980.
- ↑ Sellars, John. Hellenistic Philosophy. Oxford University Press, 2018. ISBN 9780191655630.
- ↑ Heirman, Ann; Bumbacher, Stephan Peter. The Spread of Buddhism. Brill, 2007. ISBN 9789047420064.
Vegeu també
[modifica]- Acatalèpsia, concepte filosòfic sobre la impossibilitat de comprendre o concebre una cosa