Han Ryner

De Viquipèdia
Infotaula de personaHan Ryner
Han Ryner (photo).jpg
Biografia
Naixement(fr) Jacques Élie Henri Ambroise Ner Modifica el valor a Wikidata
7-12-1861
Ghazaouet, Algèria
Mort|6|01|1938
París, França
Dades personals
NacionalitatFrancesa
Ideologia políticaAnarquisme, pacifisme i anticlericalisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat, anarquista, activista per la pau, poeta, professor, periodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Nom de plomaHan Ryner Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaJacques Fréhel (–1918) Modifica el valor a Wikidata
ParentsLouis Simon (en) Tradueix (gendre) Modifica el valor a Wikidata

Jacques Élie Henri Ambroise Ner (Ghazaouet, Algèria, 7 de desembre de 1861- París; 6 de gener de1938), conegut pel seu pseudònim Han Ryner, fou un filòsof, escriptor i activista anarcoindividualista francés. És autor de més de cinquanta llibres de diferents gèneres, de novel·les a assaigs, i contes, teatre i poesia. També escrigué en publicacions periòdiques com L'Art social, L'Humanité nouvelle, L'Enemi du Peuple, L'Idée Lliure de Lorulot; i L'En dehors i L'Unique del també anarcoindividualista Émile Armand. El seu pensament està influenciat sobretot per l'estoïcisme i l'epicureisme.

Biografia[modifica]

Jacques Élie H. A. Ner naix el 7 de desembre de 1861, a Ghazaouet, departament d'Orà, Algèria, fill de pares de classe mitjana i molt religiosos, ell treballador de correus i ella institutriu. Durant la joventut realitza estudis de teologia i filosofia, i es vincula a alguns corrents ideològics francmaçons francesos a la mort de sa mare.

Publica deu novel·les entre 1894 i 1895. El 1896, adopta el pseudònim de «Han Ryner», és redactor en cap de la revista Demain i col·labora en moltes revistes i publicacions com L'Art social, L'Humanité nouvelle d'Augustin Hamon, L'Enemi du Peuple d'Emile Janvion, L'Idée Libre de Lorulot, així com en L'En dehors i L'Unique d'Émile Armand, pseudònim d'Ernest-Lucien Juin. El 1900 escriu Le crime d'obéir i el 1903 publica l'assaig Petit manuel individualiste, en què presenta la seua particular proposta anarcoindividualista, fondament influïda per l'estoïcisme grec clàssic, sobretot per l'obra d'Epictet.

El seu treball narratiu L'Intransigeant obté el 1912 un premi literari. Fa campanya per l'alliberament d'Eugène Dieudonné el 1913, per la d'Émile Armand durant la guerra, pels motins de la mar Negra, pels italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti i per l'ucranià Nestor Makhno. Anticlerical actiu, el 1936 s'adscriu al Comité Mundial contra la Guerra i el Fascismo. Durante la dictadura de Primo de Rivera és un autor important en els cercles anarquistes individualistes de l'estat espanyol.

Es va oposar tenaçment a la I Guerra Mundial (1914-1919), i apostà per l'antibel·licisme i l'antimilitarisme pacifista.

Obres[modifica]

Han Ryner. Retrat per Pierre Larivière
  • Chair vaincue, novel·la psicològica (1889)
  • Els Chants du divorce, poemes (1892)
  • L'Humeur inquiète (1894)
  • La Folie de misère (1895)
  • Le Crime d'obéir (1900)
  • Le Soupçon (1900)
  • L'Homme fourmi, novel·la il·lustrada per Alexis Mérodack-Jeanneau (1901)
  • Els Voyages de Psychodore, philosophe cynique (1903)
  • Petit Manuel individualiste (1903)
  • La Fille manquée (1903)
  • Prostitués, études critiques sur les gens de lettres d'aujourd'hui (1904)
  • Els Chrétiens et els philosophes (1906)
  • Le Subjectivisme. Des bons et mauvais usages de la logique. La Métaphysique et els Sagesses positives. Le Déterminisme et la Liberté. Les Morales: Servilisme et Dominisme. Les Sagesses: Fraternisme et Subjectivisme. Les Étapes de la sagesse (1909)
  • Vive le roi, hypothèse en 3 actes. Els Esclaves, vision en un acte (1910)
  • Le Cinquième Évangile (1911)
  • Le Fils du silence (1911)
  • Les Paraboles cyniques (1913)
  • Les Apparitions d'Ahasvérus (v. 1913)
  • Les Pacifiques (1914)
  • Le Père Diogène (v. 1915-1935)
  • Le Sphinx rouge (1918)
  • Le Poison, drame en 1 acte (1919)
  • La Tour des peuples (1919)
  • Le Père Diogène (1920). Réédition: Premières Pierres, 2007.
  • Dialogue du mariage philosophique; suivi des Dicéphales (1922)
  • Les Véritables entretiens de Socrate (1922)
  • L'Individualisme dans l'antiquité (histoire et critique) (1924)
  • Le Communisme et la Liberté (1924)
  • Le Crime d'obéir, novel·la d'història contemporània (1925)
  • Jusqu'à l'âme: drame moderne en 2 actes (1925)
  • L'Ingénieux Hidalgo Miguel Cervantes (1926)
  • La Vie éternelle, roman du mystère (1926)
  • L'Aventurier d'amour (1927)
  • L'Amour plural, roman d'aujourd'hui et de demain (1927)
  • Jeanne d'Arc fut-elle victime de l'Église? (1927)
  • La Sagesse qui rit (1928)
  • Els Surhommes, roman prophétique (1929)
  • Songes perdus (1929)
  • Chère Pucelle de France (1930)
  • Prenez-moi tous! (1930)
  • Crépuscules. Bouddha. Platon. Épicure. Thraséas. Raymond Lulle. Rabelais. Leibniz. Hegel. Vigny. Élisée Reclus, etc. (1930)
  • Le Manœuvre: pièce en 3 actes (1931)
  • Dans li mortier. Zénon. Phocion, Saint Ignace; Els Albigeois; Michel Servet; Pierre Ramus; Vanini; Brousson; Francisco Ferrer (1932)
  • La Soutane et le veston, roman (1932)
  • Bouche d'or, patron des pacifistes (1934)
  • La Cruauté de l'Église (1937)
  • L'Église devant ses juges (1937)
  • Le Massacre des amazones: études critiques sur deux cents bas-bleus contemporains: Mmes Adam, Sarah Bernhardt, Marie-Anne de Bovet, Bradamante, Jeanne Chauvin, Alphonse Daudet (s. d.)
  • La Beauté: légende dramatique en quatre tableaux (1938)
  • Florilège de paraboles et de songes (1942)
  • Face au public. Première série, 1901-1919 (1948)
  • J'ai mon Éliacin, souvenirs d'enfance (1956)
  • Aux orties, souvenirs d'adolescence (1957)
  • Le Sillage parfumé (1958)
  • Les Grandes Fleurs du désert (1963)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Han Ryner