Senatconsult

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Senatus consultum)
Jump to navigation Jump to search

Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa. El seu nom deriva de "senat" i de "cònsol" perquè la iniciativa per la decisió senatorial la prenia el cònsol. Els senatusconsultum eren confiats als tribuns i edils fins al temps d'August que aquesta funció va passar als qüestors. Un tribú de la plebs podia aturar una mesura proposada per un senatusconsultum, i després ho va poder fer l'emperador que tenia l'autoritat tribunícia.

Durant el període republicà es van emetre gran nombre de senatusconsultum i alguns de fets foren lleis encara que no tenien aquesta consideració i altres van esdevenir lleis al passar pels comicis. Els senatusconsultum eren referits generalment a l'administració, el manteniment de la religió, la suspensió o abrogació de lleis en cas d'urgència o necessitat pública, qüestions entre l'erari i els publicans, i el tractament d'italians i provincials. Progressivament totes aquestes matèries van quedar dins la jurisdicció del senat en forma legislació aplicada (administració, policia, religió, afers provincials i relacions exteriors) mentre la resta romania en mans de les assemblees. A mesura que era més difícil reunir les assemblees el poder legislatiu va anar passant al senat.

El més antic dels senatusconsultum (i dels documents romans) coneguts és el de Triburtibus; el segueix el de Bacchanalibus; d'alguns ha quedat referència a la Digesta. A partir d'August les lleis sovint foren fetes en forma de senatusconsultum que es designaven pel nom dels cònsols anyals o pel nom de l'emperador. En alguns casos força estranys prenien altres designacions com el famós senatusconsultum macedonianus.

Enllaços externs[modifica]